Miquel Estorch i Siqués
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Miguel Estorch y Siqués  octubre 1809 Olot (Garrotxa) |
| Mort | 1870 (60/61 anys) Madrid |
| Formació | Universitat de Cervera Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic, funcionari, escriptor, professor d'universitat, escriptor de ciència-ficció |
| Ocupador | Universidad de Camagüey (en)  |
Miquel Estorch i Siqués (Olot, octubre 1809 - Madrid, 1870) va ser un professor d'universitat, funcionari i escriptor de ciència-ficció.[1]
Biografia
[modifica]Va estudiar Dret a les universitats de Cervera i Barcelona. Va traslladar la seva residència a Santa María de Puerto Príncipe (actualment Camagüey, Cuba),[2] i per oposició va obtenir-hi una càtedra de Matemàtiques al Liceu Calassanci. També treballà al síndic procurador de l'ajuntament de l'Havana. Va viatjar per diferents regions d'Amèrica i d'Europa i es va establir a Suïssa. Posteriorment es va traslladar a Madrid, on va ser nomenat director de l'Escola Normal de Madrid i va exercir de sotssecretari del Ministeri d'Ultramar. Va morir a Madrid el 1870. Com a escriptor, destaca Lunigrafía, ó sea noticias curiosas sobre las producciones, lengua, religión, leyes, usos y costumbres de los lunícolas (1855),[3] una ingent obra en vuit volums, que es pot considerar la primera obra de ciència-ficció espanyola.[4] També va escriure algunes poesies satíriques en català.[5]
Obres
[modifica]- Tartufo, comèdia de costums en vers.
- Un colegio por dentro, comèdia de costums en tres actes i en vers.
- «Apuntes para la historia sobre el terremoto que tuvo lugar en Santiago de Cuba y otros puntos el 20 de agosto de 1852».[6]
- Un compendio de astronomía.
- Los códigos en paralelo.
- Desmembramiento de Polonia y sus consecuencias.
- Lunigrafía, ó sea noticias curiosas sobre las producciones, lengua, religión, leyes, usos y costumbres de los lunícolas (1855), amb el pseudònim «M. Krotse».
Referències
[modifica]- ↑ «Miquel Estorch i Siqués». Diccionari de la literatura catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Ghorbal, Karim «Aristocracia azucarera versus industria popular: esclavitud, colonización blanca y especificidades regionales en Cuba». Ed. Mariel Reinoso Ingliso y Lilian von der Walde Moheno. México: Editorial Grupo Destiempos, 2013. 739-761. Impreso..
- ↑ Estorch, Miguel. Lunigrafía: ó sea, noticias curiosas sobre las producciones, lengua, religion, leyes, usos y costumbres de los lunícolas (en castellà). Imprenta y Librería Politécnia de Tomás Gorus, 1855.
- ↑ López (Ed.), Dolores Romero. Los márgenes de la modernidad: Temas y creadores raros y olvidados en la Edad de Plata (en castellà). Punto Rojo Libros, 2014-05-14, p. 136. ISBN 978-1-62934-740-0.
- ↑ Mayoral Arqué, Dolores «La teoría de los códigos. Desigualdades lingüísticas en educación». Revista Internacional de Sociología, 63, 41, 30-08-2005, pàg. 109–135. DOI: 10.3989/ris.2005.i41.216. ISSN: 1988-429X.
- ↑ Ernesto, Chávez López, Félix. La claridad en el abismo: La construcción del sujeto romántico en la poesía de Luisa Pérez de Zambrana (en castellà). Editorial Verbum, 2014-01-20. ISBN 978-84-7962-948-9.