Miquel Peiró i Victori

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBeat Miquel Peiró
Biografia
NaixementMiquel Peiró i Victori
7 febrer 1887 Modifica el valor a Wikidata
Aiguafreda (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 juliol 1936 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Orde religiósTercer Orde de Sant Domènec
Laic i màrtir
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
Beatificació28 d'octubre de 2007 , Roma nomenat per Benet XVI
Festivitat25 de juliol

Miquel Peiró i Victori (Aiguafreda, Vallès Oriental, 7 de febrer de 1887 - l'Hospitalet de Llobregat, 25 de juliol de 1936) fou un laic, terciari dominic, mort per les seves creences al començament de la Guerra civil espanyola. Considerat màrtir, és venerat com a beat per l'Església catòlica.[1] És germà del frare dominic Ramon Peiró i Victori, també martiritzat i mort durant la persecució religiosa.

Biografia[modifica]

Nascut a Aiguafreda, el seu pare va morir en 1894; llavors va ingressar al col·legi d'orfes de Sant Julià de Vilatorta, dels Pares de la Sagrada Família. Amb la seva mare, anà a viure a Roda de Ter, on la seva tia Dominga Victori dirigia una escola de les Dominiques de l'Anunciata. Hi començà a treballar, a la fàbrica tèxtil Tecla Sala, i en 1913, la propietària li confià un lloc de responsabilitat a la fàbrica de l'Hospitalet de Llobregat.[2]

Es va casar el 30 de gener de 1915, amb Francesca Ribes i Roger, de Roda de Ter. Molt religiós, va fer-se membre del Tercer Orde de Sant Domènec com a seglar, i col·laborà en cercles d'obrers catòlics. El 24 de juliol de 1936, durant les persecucions religioses començades amb la Guerra Civil espanyola, anà a Barcelona en busca de notícies sobre el seu germà, el dominic Ramon Peiró i Victori, que fou mort. En el camí, va veure esglésies i convents incendiats i profanats; en tornar a l'Hospitalet, va reunir la família per pregar, però a la nit fou detingut a casa seva. Els milicians cercaven també el seu fill Josep, religiós i també martiritzat més tard. Poc després, fou mort al mateix carrer, d'un tret, als 49 anys.[3] La seva esposa va fer col·locar un crucifix al taüt. Té un carrer dedicat a l'Hospitalet de Llobregat.[2]

Referències[modifica]