Miranda (pel·lícula de 1985)
.jpg) | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Tinto Brass  |
| Protagonistes | |
| Director artístic | Paolo Biagetti |
| Producció | Giovanni Bertolucci (en)  |
| Guió | Tinto Brass i Carlo Goldoni |
| Música | Riz Ortolani |
| Fotografia | Silvano Ippoliti i Erico Menczer |
| Muntatge | Tinto Brass |
| Vestuari | Stefania D'Amario |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Itàlia |
| Estrena | 1985 |
| Durada | 93 min |
| Idioma original | italià |
| Color | en color |
| Pressupost | 60.000 $ |
| Descripció | |
| Gènere | cinema eròtic i pel·lícula basada en una obra literària |
       | |
Miranda és una pel·lícula eròtica italiana estrenada en 1985, dirigida per Tinto Brass i protagonitzada per Serena Grandi i Andrea Occhipinti. Està lleument basada en la comèdia de tres actes La locandiera de Carlo Goldoni.[1][2] Ha estat doblada al català i fou emesa per primer cop a TV3 el 5 d'agost de 1999.[3]
Sinopsi[modifica]
Miranda (Serena Grandi) és una bella posadora que viu en una petita ciutat de la vall del Po a fins de la dècada de 1940. Ella queda vídua després que el seu espòs es perd en la Segona Guerra Mundial però nega el seu matrimoni, esperant (almenys verbalment) el retorn del seu espòs. El seu amant és el transportador Berto (Andrea Occhipinti), però mentre Berto està fora, ella també té aventures amb altres homes, a saber Carlo (Franco Interlenghi), un exfascista ric que compra regals cars a Miranda, i Norman (Andy J. Forest), un enginyer estatunidenc que treballa als voltants de la ciutat. Mentrestant, Tony (Franco Branciaroli), un empleat de la posada també té un profund interès en Miranda, però ella sempre insisteix a mantenir-lo a ratlla.
Repartiment[modifica]
| Actor | Personatge |
|---|---|
| Serena Grandi | Miranda |
| Andrea Occhipinti | Berto |
| Franco Interlenghi | |
| Andy J. Forest | |
| Franco Branciaroli | Tony |
| Malisa Longo | |
| Laura Sassi | |
| Isabelle Illiers | |
| Luciana Cirenei | |
| Jean René Lemoine | |
| Mauro Paladini | |
| Enzo Turrin |
Producció[modifica]
El director Tinto Brass va demanar als aspirants al paper de Miranda que es despulessin completament davant seu durant l'audició. "Vaig haver de provar una escena de pel·lícula, amb la càmera filmant totes les parts del meu cos", va recordar Serena Grandi que va ser l'escollida..[4] La crítica ha rebut negativament la pel·lícula de Tinto Brass. Stefano Reggiani en una de les seves ressenyes va definir la pel·lícula "una pel·lícula de culte corporal, una celebració del sexe femení en sentit estricte".[5] Segons Matteo Contin, la pel·lícula és essencialment una estafa perquè voldria ser un fresc sexy de la Itàlia de la postguerra, mentre que, en canvi, es desenvolupa com un nucli suau condimentat amb diàlegs que farien que tot semblés seriós i artístic. El resultat és una "pel·lícula cansada, de xantatge, sense cap pinzellada d'idea més que mostrar la figa de Serena Grandi".[6]
Premis i reconeixements[modifica]
- Ciak d'oro - 1986
- Nominació millor escenografia a Paolo Biagetti
- Nominació millor vestuari a Jost Jakob i Stefania D'Amario
- Nominació millor fotografia a Silvano Ippoliti
- Nominació illor edició a Tinto Brass
Referències[modifica]
- ↑ Stefano Iori. Tinto Brass. Gremese Editore, 2000.
- ↑ Andrea Bruni, Manlio Momarasca. Monamour. Nocturno Dossier n.25, Cinemabis Comm..
- ↑ Miranda a esadir.cat
- ↑ «Serena Grandi nuda per Miranda: "Cos'hanno fatto Tinto Brass e sua moglie quando mi hanno vista per la prima volta"». www.liberoquotidiano.it. [Consulta: 7 febrer 2022].
- ↑ Stefano Reggiani. «Miranda rassegna stampa». Mymovies.it), 18 ottobre 1985.
- ↑ Matteo Contin. «Miranda (1985)». Pellicolascaduta (elucubrazioni cinematografiche e sacchi di caramelle). Arxivat de l'original el 2013-04-13. [Consulta: 3 març 2022].
Enllaços externs[modifica]
Pel·lícules dirigides per Tinto Brass | ||
|---|---|---|
| _(30)_(cropped).jpg) | |
