Missió de Bons Oficis de les Nacions Unides a l'Afganistan i Pakistan

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióMissió de Bons Oficis de les Nacions Unides a l'Afganistan i Pakistan
Emblem of the United Nations.svg
UN UNTSO Medal ribbon.svg
Dades
Tipus Missió de Pau de les Nacions Unides
Història
Creació maig de 1988
Fundador Consell de Seguretat de les Nacions Unides
Dissolució març de 1990
Organització i govern
Comandant Finlàndia Rauli Helminen (1988-1989)
Finlàndia Heikki Happonen
Representant Especial del Secretari General Equador Diego Cordovez Zegers
Xifres destacables
Despesa 14 milions $
Modifica les dades a Wikidata

La Missió de Bons Oficis de les Nacions Unides a l'Afganistan i Pakistan (UNGOMAP) va ser una missió de pau de les Nacions Unides establerta el 15 de maig de 1988 mitjançant la Resolució 622 a proposta del Secretari General de les Nacions Unides que havia requerit una missió de suport al Representant Especial del Secretari General Diego Cordovez Zegers que es trobava a la regió. La missió es va establir arran la invasió soviètica de l'Afganistan i la signatura dels acords de Ginebra entre les parts bel·ligerants.[1]

Les tasques de la missió eren ajudar al Representant Especial del Secretari General a controlar la retirada de les tropes soviètiques de l'Afganistan, ajudar els refugiats a tornar al país des del territori pakistanès en col·laboració amb l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats, verificar que ambdues parts respectin l'alto el foc i els acords de Ginebra.[2]

La missió va finalitzar el 15 de març de 1990 amb la retirada total de les forces soviètiques; durant la missió no hi va haver cap violació dels acords de pau.

La seu d'UNGOMAP estava a Kabul i Islamabad; la missió va ser dirigida pel general Rauli Helminen, de maig de 1988 a abril de 1989, i pel coronel Heikki Happonen, d'abril de 1989 a març de 1990, ambdós finlandesos.[3]

El contingent militar va des d'un màxim de 50 observadors fins a un mínim de 35 durant el descans. Els països que van contribuir a la missió amb observadors militars van ser: Àustria, Canadà, Dinamarca, Fiji, Finlàndia, Ghana, Irlanda, Nepal, Polònia i Suècia. El cost total de la missió era de 14 milions de dòlars.

Referències[modifica]