Molí de ramell

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Molí de ramell a Oak Park Farm, Shedd, Oregon.
De múltiples pales a Iowa
El tjasker
Molins per al drenatge a Shedd, Oregon

Un molí de ramell,[1] molí de desguàs o bomba de vent és un molí de vent que es fa servir per bombar aigua, ja sia com una font d'aigua dolça o bé per drenar zones de baixa altitud.

És un tipus de molí de vent de gran difusió a Mallorca d'ençà que va ser introduït, atès que, degut a la dificultat de trobar aigua a la superfície, cal extraure-la de les capes freàtiques.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

Els molins de vent es fan servir per bombar aigua des d'almeny el segle IX en els actuals Afghanistan, Iran i Pakistan.[3] El seu ús va passar del món musulmà[4][5] a laXina i Índia.[6] Més tard es van estendre a Europa, particularment en els Països Baixos i East Anglia des del final de l'era Medieval per drenar les terres. Al Nou Món els van estendre els primers immigrants europeus.[7][4]

A Mallorca el 1845 l'enginyer holandès Bouvij construí el primer molí modern per a la desseca ció dels aiguamolls del Prat de Sant Jordi. El 1854 Damiá Reixach creà el molí de ramell,[2] per a l'extracció d'aigua, el 1862 s'hi afegí la cua per a orientar-lo i el 1880 augmentaren les dimensions de tot el molí.

Ús mundial[modifica | modifica el codi]

Es fan servir molt els molins de vent al sud d'Àfrica, a les planes centrals d'Austràlia i el sud-oest dels Estats Units. A Sud-àfrica i Namíbia encara hi ha milers de bombes de vent en funcionament. Principalment es fan servir per proveir-se d'aigua pel consum humà i també les grans ramats d'ovelles.

A Kenya els molins de vent són part dels programes de desenvolupament.

Als Països Baixos són típics els molins de vent situats a la vora dels polders.

A la regió de Múrcia hi ha molins de vent de 8 a 10 pales usats pel regadiu.[8]

En moltes parts del món s'utilitza el tipus de la bomba de corda (Rope pump) que és fàcil de construir.

Als Estats Units els molins de vent formaven part del paisatge tradicional i encara en resten uns 60.000.

Tipus[modifica | modifica el codi]

  • Molins de vent de múltiples pales, un d'aquests de 4,8 m de diàmetre pot bombejar 6400 litres per hora a una altura de 300 metres si el vent bufa a 24-32 km/h.[9] Són particularment atractius en lloc remots on no hi arriba la xarxa elèctrica.
  • Tjasker

Als Països Baixos el tjasker és una popular bomba de vent pel drenatge conectada a un cargol d'Arquimedes .[10]

  • Bombes de vent tailandeses. Estan fetes respecte a un disseny xinès estan fetes utilitzant bambú i veles de teixit. Típicament l'altura a la qual aixeca l'aigua és inferior a un metre.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Molí de ramell-DCVB
  2. 2,0 2,1 molins de ramell
  3. Lucas, Adam (2006), Wind, Water, Work: Ancient and Medieval Milling Technology, Brill Publishers, p. 65, ISBN 9004146490
  4. 4,0 4,1 Paolo Malanima. Pre-Modern European Economy: One Thousand Years (10th-19th Centuries). BRILL, 1 August 2009, p. 75–. ISBN 978-90-04-17822-9 [Consulta: 3 December 2012].  Error de citació: Invalid <ref> tag; name "Malanima2009" defined multiple times with different content
  5. Lloyd Kahn. Cobijo. Ediciones AKAL, 1 December 1993, p. 128–. ISBN 978-84-87756-39-9 [Consulta: 3 December 2012]. 
  6. Donald Routledge Hill, "Mechanical Engineering in the Medieval Near East", Scientific American, May 1991, p. 64-69. (cf. Donald Routledge Hill, Mechanical Engineering)
  7. "Brief History of Windmills in the New World"
  8. http://www.yachtmollymawk.com/2008/11/spanish-water-works/ Water-lifting mills in the Region of Murcia, Spain
  9. Iron Man Windmill Website pumping capacity calculator, retrieved January, 15 2011
  10. «The types of windmills». Odur. [Consulta: 24 maig 2008].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]