Molsosa
 |
Aquest article tracta sobre el personatge de la Molsosa. Si cerqueu el municipi del Solsonès, vegeu «La Molsosa». |
| Tipus | criatura mitològica  |
|---|---|
| Origen | Pirineus catalans |
| Context | |
| Mitologia | mitologia catalana |
| Dades | |
| Gènere | femení |
La Molsosa és un personatge de la mitologia catalana que els carboners de la Cerdanya descrivien com una mena de bèstia de quatre potes, amb el cos cobert de molsa o d'un pelatge herbós.[1][2] La seva característica principal és que per allà on passava deixava un rastre o camí de molsa verda, fresca i humida.
Es tracta d'una divinització de la humitat vegetal dels boscos que produeix la molsa, tan important per a l'ecosistema forestal durant tot l'any i que a més pot ajudar a evitar incendis forestals[3] i ha estat relacionada amb les antigues deesses mare paleolítiques i protectores del bosc.[4][5]
Creences
[modifica]Com que és la guardiana dels boscos,[6] l'espanten el foc i les fumeres, que procura apagar i, per això, era temuda pels vells carboners cerdans, els quals, però, hi mantenien una relació d'amor i odi. A més, els carboners creien que els atacava perquè tallaven els arbres i per això li dedicaven una dansa ritual en iniciar la campanya. Segons explica Joan Amades al Folklore de Catalunya, aquests carboners, quan començaven la campanya, abans que res feien la barraca i, un cop acabada, duien a terme un antic ritual per tal de protegir-la: primer, de lluny, hi tiraven pedres amb un mandró o fona; després, per guardar-la del vent, tiraven pedres enlaire, set a cadascun dels quatre punts cardinals; i, en acabat, per guardar la barraca del foc, hi voltaven saltant i ballant amb un buscall encès a la mà.[1]
La Molsosa era vista sovint de finals de setembre a finals d'octubre, tot i que durant l'any també fa petites aparicions. Algunes llegendes expliquen que els homes del bosc, sovint, s'hi aparellaven, ja que la seva saviesa en temes de naturalesa els facilitava fer-se rics. Tenia tanta fal·lera per ser mare que, fins i tot, segrestava els nens que passaven pel bosc i els cuidava amb tot el seu amor fins que es feien grans. Així doncs, es pot relacionar des d'aquest vessant amb les fades, les dones d'aigua i les deesses del bosc, que apareixien a les fonts, els llacs, les gorges o els rius.[5]
Referències
[modifica]- 1 2 Rangil, Daniel. «Mitologia Catalana: La Molsosa». mitologiacatalans, 14-04-2015. [Consulta: 23 juny 2024].
- ↑ «Mitología catalana (I): Los Pirineos y el norte» (en castellà). tresmilvoces.com, 30-10-2020. [Consulta: 20 maig 2025].
- ↑ «Molsosa – La Mitología» (en castellà). hapi-live.com, 13-03-2020. [Consulta: 23 juny 2024].
- ↑ Puig, Xavier. «Un tomb per la mitologia dels Països Catalans». eltemps.cat. El Temps, 20-03-2023. [Consulta: 20 maig 2025].
- 1 2 «La Molsosa, la mestressa dels boscos, deessa mare?». tanitalga, 02-10-2023. [Consulta: 23 juny 2024].
- ↑ Prats, Joan de Déu; Padilla Climent, Maria. «XL. L'aguait curiós de la Molsosa». A: El gran llibre de les criatures fantàstiques de Catalunya. Barcelona: Comanegra, 2017, p. 122-123 (Catalunya Fantàstica). ISBN 978-84-16605-74-3.
