Monestir de Nostra Senyora dels Àngels d'Avinganya

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Monestir de Nostra Senyora dels Àngels d'Avinganya
Seròs-Avinganya.jpg
Dades bàsiques
Tipus monestir
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Ponent
Comarca Segrià

41° 26′ 57″ N, 0° 23′ 23″ E / 41.4493°N,0.389833°E / 41.4493; 0.389833
Bé inventariat
Identificador IPAC: 14663
Modifica dades a Wikidata

El monestir de Nostra Senyora dels Àngels d'Avinganya és un antic monestir medieval. Les ruïnes del monestir d'Avinganya (o Vinganya) es troben situades a 2 km al sud de la vila de Seròs, a la dreta del Segre, molt properes a la carretera que porta a la Granja d'Escarp. Actualment, les restes pertanyen a la Diputació de Lleida i s'hi han realitzat diferents intervencions arqueològiques en el seu entorn.[1][2]

Història[modifica | modifica el codi]

L'actual monestir està construït sobre una antiga granja islàmica, de la qual resta el basement d'una torre quadrengular, en el seu interior.[3] De fet, el seu nom deriva del àrab, ja que aquestes terres degueren ésser cedides al valí almoràvit Yahya ibn Alí ibn Ghàniya.[4]

Pere de Bellvís va donar aquestes terres a Joan de Mata pel seu alliberament dels musulmans de qui era captiu. Joan de Mata va fundar allí el primer monestir de l'Orde de la Trinitat de terres hispàniques, el 1201.

Un any després, el 1202, el bisbe de Lleida consagrà l'església. Degut a la seva davallada econòmica, la infanta Constança d'Aragó hi va instal·lar una comunitat i la va dotar econòmicament en 1250, convertint Nostra Senyora dels Àngels d’Avinganya en l'únic monestir trinitari femení fins al segle XVI. A causa d'una profunda crisi, el 1529 tornà a ser monestir masculí.

A l'època gòtica l'església es va reedificar i encara es va ampliar al segle XVI. Durant la guerra del Francès el lloc fou saquejat. Poc després, l'any 1835, va passar a mans particulars. En quedar l'edifici abandonat, fou víctima de l'espoliació i de destrosses. Des de l'any 1986 es restaura i excava. Avui en dia es pot visitar gratuïtament.

Intervencions arqueològiques[modifica | modifica el codi]

En diferents campanyes arqueològiques s'han identificat quatre zones de necròpolis o d'enterrament: en l'interior del temple, a l'oest del temple (actual entrada al monument), al nord-est del temple i un petit espai entre el temple i el claustre.[5] Solament, la necròpolis nord-est ha estat més àmpliament estudidada. Excavada l'any 2009, a càrrec del Institut d'Estudis Illerdencs, es creu que es va recuperar el 30% del total del cementiri original.

En aquesta necròpolis s'hi van localitzar 49 tombes i es considera la més antiga entorn el monestir (s. VIII-XIV) i el seu ús seria, eminentment, civil.[6] L'estudi antropològic revela la presència tan d'homes i dones, amb una supervivència similar a altres nuclis medievals rurals, entre 21-40 anys pels dos sexes, amb la presència d'únic home que va superar els 60 anys.

També cal destacar l'alta presència de patologies. Com a mínim, 34 individus presenten algun tipus d'afectació, sobretot de caràcter articular (osteoartritis). Això es relaciona amb la vida rural i l'activitat pròpia d'aquesta. De fet, per l'anàlisi patològic es podria considerar una divisió del treball, ja que l'artrosis, en homes és més present a l'esquena, i en dones, a les mans.[7] Entre els casos trobats, s'hi ha identificat un home adult afectat d'hiperostosis esquelètica idiopàtica difusa (DISH o malaltia de Forestier) i una dona adulta afectada d'una infreqüent osteoartopatia hipertròfica (OPH), entre d'altres afectats de patologies congènites, traumatismes i infeccions post-traumàtiques.[8][9]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Monestir de Nostra Senyora dels Àngels d'Avinganya Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Xandri & González «El centre d'Arqueologia d'Avinganya (Seròs). Ordres menors: Els trinitaris d'Anglesola, Avinganya i Lleida.». Actes de la XLI Jornada de Treball del Grup de Recerques de les Terres de Ponent., 2010, pàg. 263-275.
  2. Fuentes-Sánchez et al. «Primeres dades de les inhumacions de la primera necròpolis del Monestir Trinitari d'Avinganya (Seròs, Segrià)». V Congrés d'Arqueologia medieval i moderna de Catalunya. Actes. Volum II, 2015, pàg. 811-820.
  3. Fuentes-Sánchez et al., «Primeres dades de les inhumacions de la primera necròpolis del monestir trinitari d'Avinganya (Seròs, Segrià).». V Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya. Actes. Volum II, 2010, pàg. 811-820.
  4. Farradellas, Víctor «Jaciments mil·lenaris». Sàpiens [Barcelona], núm. 124, desembre 2012, p.66-67. ISSN: 1695-2014.
  5. Fuentes-Sánchez et al. «Primeres dades de les inhumacions de la primera necròpolis del monestir trinitari d'Avinganya (Seròs, Segrià).». V Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya. Actes. Volum II, 2015, pàg. 811-820.
  6. Fuentes-Sánchez et al., «Presence of Diffuse Idiopathic Skeletal Hyperostosis in an Avinganya Rural Population (Lleida, Iberian Peninsula)». Nexus: The Canadian Student Journal of Anthropology, 2017, pàg. 1-12.
  7. Fuentes-Sánchez «Primeres dades de les inhumacions de la primera necròpolis del monestir trinitari d'Avinganya (Seròs, Segrià)». V Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya. Actes. Volum II, 2015, pàg. 811-820.
  8. Fuentes-Sánchez et al. «Presence of Diffuse Idiopathic Skeletal Hyperostosis in an Avinganya Rural Population (Lleida, Iberian Peninsula)». Nexus: The Canadian Student Journal of Anthropology, 2017, pàg. 1-12.
  9. López-Onaindia et al., «A case of hipertrophic osteoarthropathy in the rural population of Avinganya, Lleida». Journal of Paleopathology, 2015, pàg. 41.