Montroydita
 Montroydita | |
|---|---|
 Cristalls de montroydita (taronja fosc) i kleinita (taronja clars) sobre calcita. | |
| Fórmula química | HgO |
| Epònim | Montroyd Sharp (en)   |
| Nom IUPAC | òxid de mercuri(II) |
| Localitat tipus | Terlingua district (en) |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.AC.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.AC.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/A.06 |
| Dana | 4.2.6.1 |
| Heys | 7.5.12 |
| Propietats | |
| Hàbit cristal·lí | prismàtic llarg {001}; rarament cristalls aplanats {111} |
| Estructura cristal·lina | a = 5.52Å, b = 6.6Å, c = 3.52Å |
| Color | vermell intens, vermell marronós a marró; en la llum transmesa taronja vermellós a groc pàl·lid |
| Macles | sovint |
| Exfoliació | perfecta a {001} |
| Tenacitat | es pot tallar, és flexible però no elàstic |
| Duresa | 1,5 a 2 |
| Lluïssor | vítria a adamantina |
| Color de la ratlla | groc-marró |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 11,22 a 11,23 g/cm³ |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 2.370; nβ = 2.500; nγ = 2.650 |
| Birefringència | δ = 0,280 |
| Pleocroisme | en seccions gruixudes, vermell-taronja intens a marró grogós |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Mtyd |
| Referències | [1] |
La montroydita[2] és un mineral de la classe dels òxids. Va ser descoberta l'any 1903, i el seu nom fa honor a Montroyd Sharp, un propietari del jaciment de mercuri de Terlingua, Texas, EUA.[3]
Característiques[modifica]
La montroydita és un mineral de mercuri i oxigen, químicament és òxid de mercuri(II), de fórmula HgO i de color entre taronja vermellós i marró. Té una densitat alta (11,22 a 11,23 g/cm³), i cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Forma cristalls llargs i prismàtics {001}, rarament aplanats {111}. Les cares terminals sovint presenten estries. També es troba de manera massiva, en pols o en bandes. Els cristalls sovint es troben doblegats o maclats. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 1,5 i 2.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la montroydita pertany a «04.AB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 2,1 i 1:1, amb M:O = 1:1 (i fins a 1:1,25); amb cations grans» juntament amb els següents minerals: swedenborgita, brownmil·lerita, srebrodolskita, litargiri, romarchita i massicot.
Formació i jaciments[modifica]
És un mineral que es troba en dipòsits hidrotermals de mercuri. Es troba en associació amb altres minerals, com mercuri, cinabri, metacinabri, calomelans, eglestonita, terlinguaita, mosesita, kleinita, edgarbaileyita, guix, calcita o dolomita.[4]
Referències[modifica]
- ↑ «Montroydite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 novembre 2014].
- ↑ Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 4 abril 2012].
- ↑ Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Montroydite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 4 abril 2012].
- ↑ «Montroydite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 15 novembre 2014].