Calomelans

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralCalomelans
Calomel-154907.jpg
Calomelana de la mina Mariposa, Districte de Terlingua, Texas, Estats Units
Fórmula químicaHg2Cl2
Epònimnegre i bellesa Modifica el valor a Wikidata
DescobridorThéodore Turquet de Mayerne Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusLandsberg, Obermoschel, Alsenz-Obermoschel, Donnersbergkreis, Renània-Palatinat, Alemanya
Classificació
Categoriahalurs
Nickel-Strunz 10a ed.3.AA.30
Nickel-Strunz 9a ed.3.AA.30 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.III/A.05 Modifica el valor a Wikidata
Dana9.1.8.1
Heys8.5.2
Propietats
Sistema cristal·lítetragonal
Estructura cristal·linaa = 4,4795(5) Å; c = 10,9054(9) Å;
Simetria4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal
Grup espaciali4/mmm
Colorincolor, blanc, grisenc, blanc groguenc, gris groguenc a gris cendra, marró; s'enfosqueix en ser exposada a la llum
Maclesen {112}. Com a macles de contacte o interprenetrants, sovint repetides i amb els límits irregulars.
Exfoliacióbona a {100} i imperfecta a {011}
Fracturaconcoidal
Tenacitatsèctil
Duresa1,5 a 2
Lluïssoradamantina
Color de la ratllablanca grogosa pàl·lida
Diafanitattransparent a translúcida
Densitat7,15-7,23 g/cm3
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 1,973 nε = 2,656
Birefringènciaδ = 0,683
Pleocroismefeble
Fluorescènciavermell maó
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959 Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Els calomelans[2] o calomelana[3] és un mineral de mercuri i clor. El nom prové dels mots grecs καλός, kalos, bell, i μέλας, melas, negre, perquè es torna negre quan entra en contacte amb l'amoníac. Aquesta reacció, que ja era conegut pels alquimistes fa segles i s'utilitzava com una prova per al mercuri (I). Forma una sèrie de solució sòlida amb la kuzminita.[4] Forma part del grup de la calomelana, al qual dóna nom.[1]

Característiques[modifica]

Químicament, la calomelana és el clorur de mercuri (I), de fórmula Hg2Cl2,[5] La seva duresa és baixa, 1,5 a l'escala de Mohs, i la seva densitat és de 7,15-7,23 g/cm3. Cristal·litza en el sistema tetragonal. Presenta fluorescència sota llum ultraviolada, emetent llum de color vermell maó.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, el calomelans pertany a "03.AA - Halurs simples, sense H2O, amb proporció M:X = 1:1, 2:3, 3:5, etc." juntament amb els següents minerals: marshita, miersita, nantokita, iodargirita, tocornalita, bromargirita, clorargirita, carobbiïta, griceïta, halita, silvina, vil·liaumita, salmiac, lafossaïta, kuzminita, moschelita, neighborita, clorocalcita, kolarita, radhakrishnaïta, callacolloïta i hephaistosita.

Formació i jaciments[modifica]

La calomelana és un mineral poc comú que es produeix en les zones de meteorització secundàries de jaciments de mercuri. A Espanya n'hi ha a les mines d'Almadén, Província de Ciudad Real.[6] Acostuma a trobar-se associada a: terlinguaita, montroydita, mercuri, limonita, eglestonita, cinabri i calcita.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Calomelans
  1. 1,0 1,1 «Calomel» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 abril 2014].
  2. Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 4 abril 2012]. 
  3. Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 374 [Consulta: 22 abril 2014]. 
  4. «Calomel-Kuzminite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 abril 2014].
  5. La fórmula no simplificada indica l'existència de cations Hg22+ on ambdós mercuris es troben enllaçats.
  6. Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W.. «Calomel». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 4 abril 2012].