Montse Barderi Palau

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMontse Barderi Palau
Montse Barderi.tif
Biografia
Naixement 1969 (48/49 anys)
Sabadell
Residència Sabadell
Activitat
Ocupació Escriptora i funcionària

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: nm8732565
Modifica les dades a Wikidata

Montse Barderi Palau (Sabadell, 1969). Escriptora, periodista i filòsofa, especialista en estudis de gènere. Autora de textos literaris i també de filosofia pràctica. Ha publicat Perdre per guanyar (Ara llibres, 2007), Los arcos del agua (Ediciones B, 2013) , Marta, mira'm... (Ediciones Cumbres, 2015), El amor no duele (Urano, 2017), aquest darrer traduït a l'italià, romanès i portuguès; Cami d'anada i tornada (Columna, 2017) juntament amb Emma Vilarasau, publicat també en castellà amb el títol de Caminos para un reencuentro (Huso Editorial, 2017). Al mes de juny de 2018 ha publicat per a l'Editorial Columna el llibre de relats il.lustrat, Dones úniques. Dones d'aquí que no podràs oblidar. I ha participat en el llibre de Carolina Torres, Cómo curarse de una enfermedad incurable (Urano, 2018). Col·labora als mitjans amb articles d'opinió, entrevistes i crítica cultural. Ha estat membre de la junta Filosofia i Gènere de l'UB, subdirectora del X Simposium Internacional de Filòsofes IAPH amb Fina Birulés. Ha estat finalista del premi Ramon Lllul de les lletres catalanes l'any 2007. És patrona fundadora de la Fundació Maria-Mercè Marçal. Una de les seves obres, Los arcos del agua, ha format part del projecte guanyador eTwinning 2015 en l'àmbit Europeu de Ciutats Educadores.

Obra destacada[modifica]

  • «L'origen del teixit: Cecília Vicuña i la poètica precària» (Publicacions UB, 2004)[1]
  • «La explotación animal en la obra de Marguerite Yourcenar» (Publicacions UB, 2006)[2]
  • Perdre per guanyar (Ara Llibres, 2007 i a Grijalbo en castellà)[3]
  • Los arcos del agua (Ediciones B, 2013)
  • Marta, mira’m, t’he de dir tantes coses (Ediciones Cumbres, 2015)[4]
  • El amor no duele (Urano, 2016)[5][6][7]
  • Camí d'anada i tornada, amb Emma Vilarasau (Columna, 2017)[8][9][10]
  • Dones Úniques (Columna, 2018)

Referències[modifica]

  1. «L'origen del teixit: Cecília Vicuña i la poètica precària». A: Fina Birulés & María Isabel Peña Aguado. Homenatge a Maria Aurèlia Capmany, la passió per la llibertat. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2004. 
  2. «La explotación animal en la obra de Marguerite Yourcenar». A: Rosa Rius Gatell. Sobre la guerra y la violencia en el discurso femenino (1914-1989) (en castellà). Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2006. 
  3. Perdre per guanyar. Barcelona: Ara Llibres, 2007. 
  4. «Un llibre recull els 20 anys de trajectòria de Marta Carrasco». El Punt Avui, 12-06-2015.
  5. El amor no duele. Barcelona: Ediciones Urano, 2016.  Traduït a l'italià, portugués i romanès.
  6. «Entrevista a Montse Barderi, autora de 'El amor no duele'» (en castellà). Urano, 03-05-2016. [Consulta: 16 abril 2018].
  7. Mallol Güell, Carla «L’amor no fa mal, segons Montse Barderi». Núvol, 23-06-2016.
  8. Camí d'anada i tornada. Barcelona: Edicions Columna, 2017. 
  9. Planas, Mònica «Estimada Ella. Estimada Annemarie». Ara, 26-02-2017. «Columna ha publicat 'Camí d’anada i tornada'. Les autores, Montse Barderi i Emma Vilarasau, s’han basat en la trajectòria de totes dues dones per ficcionar una relació epistolar mantinguda després d’aquell viatge»
  10. Escolà, Meritxell «De Suïssa a l’Afganistan amb un Ford de divuit cavalls: Emma Vilarasau debuta en la novel·la amb Montse Barderi i l’epistolar ‘Camí d’anada i tornada’». Ara, 15-01-2017.