Monument nacional a Víctor Manuel II

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Monument nacional a Víctor Manuel II
Piazza Venezia - Il Vittoriano.jpg
Dades bàsiques
Tipus estructura arquitectònica i immoble
Forma part de National symbols of Italy Tradueix
Arquitecte Giuseppe Sacconi
Començament 1925
Característiques
Estil arquitectura neoclàssica i arquitectura eclèctica
Dimensions 81 m (Alçada
Ascensors 1
Ubicació
EstatItàlia
RegióLaci
Ciutats metropolitanesCiutat metropolitana de Roma Capital
CiutatRoma
Municipio of Romemunicipio I Tradueix
Localització piazza Venezia, s.n.c. - Roma
41° 53′ 40″ N, 12° 28′ 59″ E / 41.894583333333°N,12.483055555556°E / 41.894583333333; 12.483055555556Coord.: 41° 53′ 40″ N, 12° 28′ 59″ E / 41.894583333333°N,12.483055555556°E / 41.894583333333; 12.483055555556
Catàleg Q52896862 Tradueix: DBUnico.107786.
Italian national heritage Tradueix
Propietari Ministry of Cultural Heritage and Activities and Tourism Tradueix
Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

El Monument Nacional a Víctor Manuel II (en italià: Monumento Nazionale a Vittorio Emanuele II), també anomenat Altare della Patria (Altar de la Pàtria), o simplement Il Vittoriano, és un monument commemoratiu situat a la Piazza Venezia de Roma en honor de la Unificació Italiana i del primer Rei de la Itàlia unificacada, Víctor Manuel II. El monument construït amb marbre de Botticino, és d'estil neoclàssic amb una gran escalinata, una enorme balaustrada amb colúmnes corínties emmarcada amb propileus coronats per unes quàdriques (afegides el 1924 i el 1927) que representen la Unitat i la Llibertat. L'escalinata està dominada per una escultura eqüestre feta amb bronze de 12 metres d'alçada i que representa el primer rei de la Unificacicó, Víctor Manuel II de la Dinastia Savoia. En la seva base hi ha una escultura a la deessa Roma i, des del 1921 és la seu de la Tomba al Soldat Desconegut. A més el conjunt arquitectònic està completat amb estàtues que representen les principals ciutats italianes i les setze regions en què aleshores estava dividida Itàlia.

Història[modifica]

El Monument, o Vittoriano com sovint se'l coneix, és obra de Giuseppe Sacconi que va guanyar el segon concurs públic que s'obrí el 1882 per a la construcció d'un monument que commememorés la recent unificació del país aconseguida definitivament dinou anys abans, el 1861. El primer concurs internacional data del 1880 però fou anul·lat per defectes de forma. Després de la mort de G. Sacconi, ocorreguda el 1905, les obres continuaren sota la direcció tripartita de Gaetano Koch, Manfredo Manfredi i Pio Piacentini. Hi va treballar a més l'arquitecte Guido Cirilli. El projecte arquitectònic s'inspira en l'Altar de Zeus a Pèrgam i en el Santuari de la Fortuna Primigènia localitzat a Palestrina i que data del segle II aC. Les obres van començar el 1885 quan el rei Humbert I va col·locar la primera pedra del monument. Per edificar-lo va caldre realitzar nombroses expropiacion i enderrocar edificis propers al Campidoglio. Entre ells es va derruir Torre del papa Pau III, un pont que unia amb el Palazzo Venezia (conegut com a arc de San Marco), tres claustres del convent de l'Ara Coeli i altres edificis medievals. A més es trobaren diferents restes arqueològiques de la Muralla Serviana. En definitiva, el cost total de les obres, situades incialment entorn del nou milions de lires de l'època, van pujar fins als 27-30 milions. Urbanísticament va donar lloc al disseny actual de la plaça dominada clarament per aquest monument.

Controvèrsia[modifica]

Al llarg de la seva història el Monument ha estat objecte d'una àmplia discussió com també han canviat les seves finalitats. Utilitzat políticament pel feixisme com un lloc d'exaltació nacional, durant la segona meitat del segle XX caié pràcticament en l'oblit i fou objecte de múltiplesa crítiques tant pel seu estil com pels costos històricis que comportà la seva construcció. Alguns l'anomenaren com a Màquina d'escriure, uns altres com a "sopa anglesa" [1] Finalment a partir de principis del nou segle XXI sembla que ha canviat la seva percepció per part del públic [2]. En l'actualitat és un monument més que suscita les visites dels turistes que viatgean a la Ciutat Eterna. Potser la decisió de l'aleshores President de la República Carlo Azeglio Ciampi el setembre del 2000 de reobrir-lo al públic ha ajudat a la major projecció de l'edifici[3]. Des del 2007 hi ha també un ascensor [4] que puja fins a la terrassa on hi ha les dues qàdrigues des de la qual es té una visió de la ciutat i en especial de la seva zona més propera, el Fòrum Romà i el Campidogglio.

Espais Interns[modifica]

Des dels anys seixanta del segle XIX s'ha anat donant un porgressiu ús a l'edifici dotant-lo de diferents infraestructures. El 1969 s'instal·là el Sagrari de la Bandera, recull de les diferents insígnies de combat italianes. Un any després s'inaugurà el Museu al Risorgimento, dedicat a al procés d'unificació dentre el 1815 i el 1871. El Museu es tancà poc després fins al 1979 i fou reobert completament i finalment el 1997. Finalment el 2009 s'obrí [5] per exposar i recordar un període de la història d'aquell país en què es va convertir en un dels grans focus de l'emigració de la població italina més enllà de les seves fronteres. A més en l'actualitat el complex arquitectònic del Vittoriano és seu de diferents exposicions temporals.

Comunicacions[modifica]

Per la seva cèntrica posició, el Vittorianio és accessible per la línia 8 del tramvia. A 250 metres aproximadament hi ha l'estació de metro de Colosseo de la línia B i està prevista la construcció d'una parada del suburbà romà de la línia C. També és centre de confluència de nombroses línes d'autobús.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Monument nacional a Víctor Manuel II Modifica l'enllaç a Wikidata