Moviment anti-dretà
| |||
| Tipus | campanya  | ||
|---|---|---|---|
| Interval de temps | juliol 1957 - 1959 | ||
| Estat | República Popular de la Xina | ||
El moviment anti-dretà va consistir en una campanya de purga dels membres que eren considerats de dretes dins del Partit Comunista Xinès (PCX) i fora d'ell entre els anys 1957 i 1959 a la República Popular de la Xina.[1][2][3] La definició de dretà no va ser mai concretada, per tant, s'hi van veure exposats tant crítics del mateix partit comunista que discrepaven del full de ruta a seguir, com aquells intel·lectuals que s'expressaven a favor del capitalisme i estaven en contra de la col·lectivització.[4][5][6][7] La campanya va ser iniciada pel President Mao Zedong i segons estadístiques publicades arran del Boluan Fanzheng, es calcula que un total de 550.000 persones van ésser perseguides, és a dir, un 0,08% de la població en aquell moment.[8][9][10] Alguns estudis augmenten la xifra entre un i dos milions.[2][7][11] Deng Xiaoping va admetre els errors de la campanya, i la majoria de les víctimes van ser rehabilitades des del 1959.[7][12][13]
Antecedents[modifica]
El moviment anti-dretà va ser la reacció a la Campanya de les Cent Flors que havia promogut el President Mao de llibertat d'expressió i crítica al govern.[14] Per exemple, Zhang Bojun, un dels màxims dirigents del país quan va ser fundat, va ser considerat el principal dretà del país durant la campanya.[15]
Primera onada[modifica]
La primera onada de la campanya va començar immediatament després del final la Campanya de les Cent Flors, durant el juliol de 1957. A finals d'any, unes 300.000 persones havien estat assenyalades com a dretanes, fins i tot l'escriptora comunista Ding Ling, que havia estat guardonada amb el premi Stalin anys abans. Zhu Rongji, membre de la Comissió de Planificació Estatal, també va ser purgat l'any 1958. La majoria dels acusats eren intel·lectuals que havien aprofitat la Campanya de les Cent Flors per a opinar sobre temes diversos. Les penes incloïen autocrítica informal i/o re-educació a través del treball.
Un dels objectius va ser el sistema legal. La majoria de professionals van ser transferits a altres feines, deixant el poder judicial en mans de polítics i la policia.
Segona onada[modifica]
La segona part de la campanya va començar després de la Conferència de Lushan, del 2 de juliol al 16 d'agost de 1959. Peng Dehuai, qui hi havia criticat el Gran Salt Endavant, va ser purgat durant la conferència.
Revisionisme post Mao[modifica]
Després de la mort de Mao, l'any 1979, moltes de les condemnes van ser revocades. Sota el lideratge de Deng Xiaoping, el govern va anunciar que necessitava l'experiència dels capitalistes per posar el país en marxa des del punt de vista econòmic, i per aquesta raó, les condemnes a milers d'empresaris i intel·lectuals acusats de contrarevolucionaris van ser anul·lades.[16] Deng Xiaoping no va escapar-se de ser criticat, havia estat un dels més entusiastes del moviment durant la primera onada, entrant en contradiccions un cop va prendre el poder.
Censura[modifica]
Les discussions sobre el moviment anti-dretà, com molts altres temes històrics, estan subjectes a una forta censura. El 2007, per exemple, el llibre El passat no és com el fum, de Zhang Yihe, filla pel perseguit Zhang Bojun, va ser censurat per parlar sobre la campanya.
Aquell mateix any, el Departament Central de Propaganda del Partit Comunista Xinès va incloure el moviment anti-dretà en el llistat de temes molt sensibles, i per tant subjecte a censura.[8]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «The Anti-Rightist Movement and Its Ideological and Theoretical Consequences» (en anglès). Chinese Law & Government, 29, 4, 07-12-2014, pàg. 36–45. DOI: 10.2753/CLG0009-4609290436.
- ↑ 2,0 2,1 Sun, Warren «Chinese Anti-Rightist Campaign (1957-) (CD-ROM). Editorial Board of the Chinese Anti-Rightist Campaign CD-ROM Database». The China Journal, 66, 01-07-2011, pàg. 169–172. DOI: 10.1086/tcj.66.41262814. ISSN: 1324-9347.
- ↑ Sha, Shangzhi. «从反右运动看中国特色的政治斗争». Arxivat de l'original el 2020-11-25.
- ↑ Chung, Yen-lin «The Witch-Hunting Vanguard: The Central Secretariat's Roles and Activities in the Anti-Rightist Campaign». The China Quarterly, 206, 206, 2011, pàg. 391–411. DOI: 10.1017/S0305741011000324. ISSN: 0305-7410. JSTOR: 41305225.
- ↑ Liu, Zheng. «反右运动对人民代表大会建设和工作的损害» (en xinès), 15-07-2004. Arxivat de l'original el 2020-06-09.
- ↑ Mu, Guangren. «反右运动的六个断面». Arxivat de l'original el 2020-11-24.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Vidal, Christine «The 1957-1958 Anti-Rightist Campaign in China: History and Memory (1978-2014)». Hal-SHS, 2016. Arxivat de l'original el 2019-11-28.
- ↑ 8,0 8,1 «Uneasy silences punctuate 60th anniversary coverage» (en anglès). China Media Project, 10-09-2009. Arxivat de l'original el 2010-06-11 [Consulta: 16 novembre 2016].
- ↑ «The Silence that Preceded China's Great Leap into Famine» (en anglès). Arxivat de l'original el 2019-10-14.
- ↑ Vidal, Christine «The 1957-1958 Anti-Rightist Campaign in China: History and Memory (1978-2014)». Hal-SHS, 2016. Arxivat de l'original el 2019-11-28.
- ↑ Wu, Weiguang. «中共"八大"与"反右"运动», 2007.
- ↑ Qi, Yiming. «邓小平对"大跃进"的理解和认识--邓小平纪念网», 06-05-2014. Arxivat de l'original el 2014-07-11.
- ↑ «1957年反右运动», 11-05-2009. Arxivat de l'original el 2020-07-18.
- ↑ «Hundred Flowers Movement» (en anglès).
- ↑ The International PEN Award For Independent Chinese Writing Arxivat 2007-05-17 a Wayback Machine., EastSouthWestNorth, retrieved 2007-01-19.
- ↑ Harry Wu Troublemaker: One Man's Crusade Against China's Cruelty. Times Books, 30 desembre 2002, p. 68–. ISBN 0-8129-6374-1.