Mstislav Mstislàvitx
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1180 (Gregorià) |
| Mort | 1228 Torchesk (en) |
| Sepultura | Kíiv |
| Activitat | |
| Ocupació | governant, capitost, Fürst |
| Altres | |
| Títol | Kniaz |
| Cònjuge | Mariya Kotyanovna |
| Fills | Yury Mstislavich, Helen of Novgorod, Vasily Mstislavich, Feodossiya Mstislavna, Anna Mstislavna of Novgorod |
| Pares | Mstislav Rostislavich of Smolensk |
| Cronologia | |
| 31 maig 1223 | batalla del riu Kalka |
Mstislav Mstislàvitx, dit «l'Ardit» (rus: Мстисла́в Мстисла́вич Уда́тный; Удало́й,[1]} fou un dels prínceps més populars del regne de la Rus de Kíev les dècades anteriors a la invasió mongola de Rússia. Fou l'avi matern del príncep Lleó I de Galítsia.
Fill de Mstislav Rostislàvitx ("El Valent"), de Smolensk i d'una princesa de Riazan, la seva actuació en les guerres contra els kiptxaks del 1193 i del 1203 van proporcionar-li una gran fama dins del regne de Kiev. Poc després de les guerres, es casà amb la filla del kan dels cumans, Kotian.
En 1209 és esmentat com a governant de Torópets. Un any després va prendre el tron de Nóvgorod, en derrotar els homes del príncep Sviatoslav Vsèvolodovitx (el mateix Sviatoslav va ser detingut al palau de l'arquebisbe de Nóvgorod)[2]
Andreu II d'Hongria va llançar la seva primera campanya per recuperar Galítsia el 1205 o el 1206, quan aprofitant un conflicte entre Romà II Igorèvitx i els seus boiars, Andreu va enviar tropes a Galítsia sota el comandament de Benet, fill de Korlat,[3] que va capturar Romà i va ocupar el principat el 1208 o el 1209. Benet va enviar Romà com a presoner a Hongria, i en lloc de nomenar un nou príncep, Andreu va nomenar Benet governador de Galítsia. Els boiars van oferir el tron de Galítsia a Mstislav Mstislàvitx, príncep de Nóvgorod, si aconseguia enderrocar Benet,[4] i Mstislàvitx va envair Galítsia, però no va poder derrotar Benet.[4]
De camí cap a Novgorod, Mstislav va lliurar la important ciutat de Torjok del setge que duia a terme Vsèvolod III de Vladímir. Va liderar dues exitoses campanyes a Nóvgorod contra els txuds el 1212 i 1214. El 1215, va expulsar Vsèvolod IV de Kíev i va posar el seu oncle Mstislav Romànovitx al tron.[5]
El 1216, liderà una coalició de prínceps russos contra el Principat de Vladímir-Súzdal, i els derrotà a la batalla de Lipitsa derrocant Iaroslau II de Vladímir,[6] va col·locar el seu aliat Constantí de Rostov i va casar la seva pròpia filla amb Iaroslau II de Vladímir. Després de la victòria, es va retirar a Torjok i es dedicà a fortificar la ciutat. Els seus enemics van aconseguir arrabassar-li el títol de príncep de Nóvgorod, la qual cosa provocà que Mstilav hagués de fugir del nord de Rússia.
El 1219 va firmar un tractat de pau amb el seu rival, el príncep Daniel de Galítsia, el qual, a més, es va comprometre amb una de les filles de Mstilav, Ana. El 1223 es va unir a una coalició de prínceps russos i els polovtsos contra la invasió mongola. L'aliança va ser derrotada en la batalla del riu Kalka i Mstislav aconseguí fugir de la batalla i sobreviure.
Regnà com a príncep de Hàlitx fins al 1227, quan les intrigues polítiques dels boiars el van obligar a cedir el principat al seu gendre Andreu II d'Hongria. Finalment es retirà a la ciutat de Tórtxesk fins a la seva mort l'any 1228.
Referències
[modifica]- ↑ El malnom original fou "L'Afortunat", o sigui "Udatny", transformat posteriorment en "Udaloy", i.e. "L'Ardit".
- ↑ Michael C. Paul, "Was the Prince of Novgorod a 'Third-rate Bureaucrat' after 1136?" Jahrbücher für Geschichte Osteuropas 56, No. 1 (2008): 91.
- ↑ Curta, Florin; Kovalev, Roman. “The” Other Europe in the Middle Ages: Avars, Bulgars, Khazars and Cumans ; [papers ... Presented in the Three Special Sessions at the 40th and 42nd Editions of the International Congress on Medieval Studies Held at Kalamazzo in 2005 and 2007] (en anglès). BRILL, 2008, p. 430. ISBN 978-90-04-16389-8.
- 1 2 Érszegi i Solymosi, 1981, p. 128.
- ↑ Paul, "Third-rate Bureaucrat" 91-92.
- ↑ Martin, Janet. https://books.google.cat/books?id=9JHwVtL7qDcC&pg=PA135&dq=Battle+of+Lipitsa+1216&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwiL0c3z4vv8AhUEUKQEHTGgAvgQ6AF6BAgBEAI#v=onepage&q=Battle%20of%20Lipitsa%201216&f=false (en anglès). Cambridge University Press, 2007, p. 135. ISBN 9780521859165.