Muhàmmad ibn Ishaq
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 704 (Gregorià) Medina (Califat Omeia) |
| Mort | 767 (62/63 anys) Bagdad (Califat Abbàssida) |
| Dades personals | |
| Religió | Islam |
| Activitat | |
| Camp de treball | Sirah Rasul Allah (en)  i història de la civilització islàmica |
| Ocupació | historiador, biògraf |
| Professors | Ibn Xihab az-Zuhrí |
| Alumnes | Sufyan ath-Thawrí, Xuba ibn al-Hajjaj i Sufyan ibn Uyayna |
| Obra | |
Obres destacables | |
Muhàmmad ibn Ishaq ibn Yassar ibn Khiyar —àrab: محمد بن إسحاق بن يسار بن خيار, Muḥammad b. Isḥāq b. Yassār b. Ḫiyār—, més conegut simplement com a Ibn Ishaq —àrab: ابن إسحاق, Ibn Isḥāq, literalment 'fill d'Isaac'— (mort vers el 767 o el 761[1]) va ser un historiador i hagiògraf àrab musulmà. Sota l'ègida del califa abbàssida al-Mansur, Ibn Ishaq va recollir tradicions orals per tal de redactar la biografia més important de Muhàmmad, el profeta de l'islam, anomenada Sírat Rassul Al·lah (Biografia de l'Enviat de Déu).
Referències[modifica]
- ↑ Robinson 2003, p. xv.