Muntanyes de Rodna

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaMuntanyes de Rodna
Rodna.jpeg
Modifica el valor a Wikidata
TipusSerralada Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaRomania Modifica el valor a Wikidata
 47° 32′ 17″ N, 24° 41′ 50″ E / 47.5381°N,24.6972°E / 47.5381; 24.6972Coord.: 47° 32′ 17″ N, 24° 41′ 50″ E / 47.5381°N,24.6972°E / 47.5381; 24.6972
SerraladaCarpats Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Altitud2.303 m Modifica el valor a Wikidata
Dimensions35 (amplada) × 50 (longitud) km
Punt més altPietrosul Rodnei (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  (2.303 m Modifica el valor a Wikidata)
Materialroca sedimentària Modifica el valor a Wikidata
Superfície1.300 km² Modifica el valor a Wikidata
Muntanyes de Rodna

Muntanyes de Rodna (en romanès: Munţii Rodnei, en hongarès: Radnai-havasok) són una subdivisió dels Carpats de l’Interior Oriental al nord de Romania.[1] El nom prové del proper poble de Rodna Veche.

Les muntanyes de Rodna tenen una de les crestes contínues més llargues de Romania, amb més de 50 km d’oest a est. Els dos punts més alts són els cims Pietrosul Rodnei i Ineu, que mesuren 2.303 i 2.279 metres respectivament. Les muntanyes són les més adequades per practicar senderisme a l'estiu i esquiar a l’hivern, i són especialment famoses per tenir neu a finals d’estiu (l'esquí és possible fins ben entrat el juny, de vegades fins i tot el juliol).

Tot i que la cresta en si no presenta cap dificultat, el repte és la seva longitud massiva i l’absència d’aigua potable (excepte alguns bassals que solen estar secs). Una caminada completa per la carena principal de Rodnei triga entre 3 i 5 dies, segons el clima i la resistència de l'excursionista.[2]

Pic Pietrosul Rodnei (2.303 m)

El massís té algunes coves, entre les quals destaca "Izvorul Tăuşoarelor", la cova més profunda de Romania, que arriba a uns 479 metres sota la superfície i "Jgheabul lui Zalion", de 242 metres de profunditat.

Ubicació[modifica]

Les muntanyes de Rodna es troben a la regió de Maramureș, al nord de Romania, a prop de la frontera entre Romania i Ucraïna.[3] Al nord es troba la ciutat de Borșa i el poble Moisei. A l’oest el massís acaba al coll de Șetref (817 m); a l'est, els límits són el pas Prislop (1.416 m) i el pas Rotunda (1.271 m); a sud es troben els pobles Rodna, Sant, Maieru i Aniés. El riu Someșul Mare té la seva font a les muntanyes de Rodna.

La carena principal de les muntanyes de Rodna constitueix la frontera natural entre els comtats de Bistrița-Năsăud i Maramureș.

Accés[modifica]

Els punts d’accés a la muntanya més utilitzats són:[4]

  • Pas de Șetref, amb cotxe o tren, des de l'estació de tren Dealu Ștefăniței.
  • La ciutat de Borșa, amb cotxe o autobús; des del centre de la ciutat hi ha un camí cap a l' estació meteorològica Iezer i el llac.
  • Estació d’esquí de Borșa, amb cotxe o autobús; l'accés es fa des de la part superior de la pista d'esquí, directament a la carena principal de "Șaua Gărgălău".
  • Prislop Pass, amb cotxe; des del coll hi ha un camí marcat que es troba amb el de la part superior de la pista d’esquí, que condueix també a "Șaua Gărgălău".
  • El poble de Rodna Veche, amb tren o cotxe; des del poble hi ha dos camins senyalitzats que porten a la carena principal, un d’ells directament al pic Ineu.

Allotjament[modifica]

Hi ha algunes estacions a la base de la muntanya, sobretot l'estació d’esquí de Borșa, amb alguns hotels i moltes cases d’hostes de propietat privada, i també la nova estació "Valea Blaznei", acabada el 2007, a prop del poble Sant. Conté dos llocs destacats per allotjar-se, "Cabana Vio" a 1.100 m (6,5 m) km del poble de Sant), i una mica més amunt, "Cabana Diana" a 1.240 m, que és un refugi de muntanya.[5] A la carena no hi ha cap allotjament, de manera que els turistes haurien de portar tendes de campanya.

Reserva natural[modifica]

Tota la muntanya de Rodna està inclosa al parc nacional i reserva de la biosfera de Rodna.[1] Es tracta d’un 567 reserva de km² als Carpats orientals amb ossos bruns, linx, llops grisos, gall fer negre i àguiles.

Referències[modifica]