Muralla d'Àvila

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Muralla d'Àvila
Ávila 24-8-2002.jpg
Dades
Tipus muralla urbana
Part de Old Town of Ávila with its Extra-Muros Churches Tradueix
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCastella i Lleó
ProvínciaÀvila
MunicipiÀvila
 40° 39′ 27″ N, 4° 42′ 26″ O / 40.657472222222°N,4.7072944444444°O / 40.657472222222; -4.7072944444444
Bé d'interès cultural
Identificador RI-51-0000036-00000
Modifica les dades a Wikidata

La muralla d'Àvila és un tancament militar romànic que envolta el casc antic de la ciutat d'Àvila, capital de la província homònima, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

En l'actualitat, el casc antic, la muralla i les esglésies situades extramurs han estat declarades Patrimoni de la Humanitat. Les muralles són el símbol universal i monument més destacat que acull la ciutat d'Àvila. La seva importància es deriva per ser el recinte emmurallat medieval millor conservat d'Espanya i probablement de tota Europa.

Les muralles són un factor actiu molt important en la conformació de l'urbanisme de la ciutat i històricament han participat en la distribució de l'espai urbà entre els diversos grups socials que han habitat Àvila. La muralla representava la separació entre l'«espai salvatge» i el «civilitzat». El camp, la terra plana, vivien els camperols que era la classe social més baixa que mantenien a la ciutat. Sobre la pagesia requeia el 80 % dels costos de les infraestructures urbanes, inclosa la muralla el manteniment de la qual rebi el nom de l'objecció dels murs. Segons la tradició l'adreça de la construcció de la muralla va recaure en els dos maestres de geometria, el romà Casandro i el francès Florí de Pituenga. L'estudi de l'estructura defensiva assenyala que es @tratar una construcció afí, en la seva morfologia i poliorcética (art de construcció de muralles i castells) a les muralles de l'àmbit andalusí.[1]

El caràcter militar de la muralla és eminentment defensiu i es va mantenir encara amb les reformes realitzades al segle segle xiv que la van reforçar.

És propietat de l'Estat espanyol i està gestionada per l'Ajuntament d'Àvila. Alguns trams, els que coincideixen amb alguns edificis com a palaus i esglésies (entre elles la catedral) són privats.

Història[modifica]

Vista general de la muralla.

Es va iniciar la seva construcció a la fi del segle segle xi a instàncies del rei Alfonso VI de Castella, el qual va encarregar al comte Raimundo de Borgonya, marit de la seva filla la infanta donya Urraca, repoblar els territoris anomenats «de ningú» i fortificar les ciutats d'Àvila, Segòvia, i Salamanca. Casandro Romano i Florí de Pituenga es van ocupar de l'adreça de les obres que, segons la historiografia tradicional, van durar nou anys, de 1090 a 1099. En 1596, el rei Felipe II d'Espanya va realitzar obres de restauració en la muralla.

Vista nocturna.

Tan escassa durada de les obres no resulta, no obstant això, creïble i nombrosos investigadors han postulat diverses teories sobre una edificació anterior, probablement el traçat d'un campament militar romà, amb el qual coincideix en forma i proporcions; en qualsevol cas, la muralla romana original tindria un perímetre inferior a l'actual, atès que la capital del centre i nord-oest peninsular era León, amb una muralla de 1780 m, i en conseqüència la d'Àvila no seria major. En suport d'aquesta tesi se citen les nombroses peces reutilitzades que procedeixen d'un cementiri romà, en el llenç -parteix exterior que comprèn el volum de la muralla- del costat aquest: làpides, cistas i cupas, així com altres troballes de les últimes excavacions. Rodríguez Almeida ja va demostrar, entre altres evidències, l'existència de dues torres originals de la primitiva muralla romana, encastades en el cos de la muralla actual, aixecades pels repobladors medievals en l'Arc de Sant Vicent.

Porta de l'Alcàsser en 1864, abans de la restauració de Repullés.

Al segle segle xiv es van dur a terme reformes encaminades a augmentar l'eficàcia defensiva dels murs. Es van arreglar les portes i es van aixecar els llenços d'alguns llocs fins a l'altura de les torres (aconseguint els 15 metres). També es va construir (en la part del carrer de San Segundo) una segona barrera de menor grandària que feia de barbacana en la qual es van disposar troneres per a armes de foc.

En 1591 es van construir les noves carnisseries entre galledes de la part sud, al costat del cimorro de la catedral. Uns anys abans, en 1548 es va ordenar tancar el Portilo del Bisbe per diversos xivarris ocorreguts però poc després es va construir una nova porta al seu costat.

En la part de la muralla que coincideix amb el Palau Episcopal (compost per dos palaus, el de Navamorcuende i el de Villatoro) manca de adarve (Camí situat a la part alta d'una muralla, darrere dels merlets), ja que van buidar el mur i recrecieron el llenç. Es van obrir diverses finestres en aquest últim que en 1507 es tapiaron per ordre de la reina Juana I de Castella. Anys més tard, en 1542 el senyor de Villafranca, com a revenja, va obrir una nova finestra en la qual resa la llegenda On una porta es tanca una altra s'obre i, sobre la porta del Rastre, va obrir un bonic mirador.

Les muralles han sofert diverses modificacions al llarg de la seva història. Dels treballs de manteniment rutinaris que es cobrien amb l'objecció dels murs als treballs de restauració que es van emprendre a principis del segle XX. En 1907 sota la direcció de Repullés es van dur a terme diversos treballs que van canviar la fisonomia d'alguns punts del monument. No va ser fins a 1982 quan es va poder deixar la muralla lliure de cases adossades.

Al segle segle xix es va projectar el derruir els murs per facilitar l'esplai de la ciutat i la relació entre els barris exteriors i interiors. La crisi econòmica que va sorgir en aquest període va impedir que el projecte s'executés. El 24 de març de 1884 es va declarar a Àvila Monument Nacional amb el que les muralles van quedar protegides per sempre. El 15 de desembre de 1982 Àvila va ser declarada Conjunt Històric Artístic i en 1985 Patrimoni de la Humanitat.

Característiques[modifica]

Passeig al costat de la muralla.

La muralla té un perímetre de 2516 metres, 2500 merlets, 87 galledes o torrasses i 9 portes. Ocupa una superfície de 33 hectàrees i conforma un rectangle orientat d'est a oest. Els seus murs tenen 3 metres de grossor i 12 d'altura. Per al seu traçat es van aprofitar els desnivells del terreny i no es van construir ni talusos ni contraforts

Existeix una poterna, encegada, a la zona de l'Alcázar (avui desaparegut). També hi ha un portell encegat a la zona de muralla corresponent al palau dels Dávila, l'anomenat Portillo del Bisbe que unia la catedral amb el barri on visquin els clergues i tancat en 1518 per una sèrie d'escàndols i xivarris.

Façana posterior del Palau Episcopal enclavat en la muralla.

De les nou portes esmentades, les dues més notables pels seus defenses són la de l'Alcàsser i la de Sant Vicent. Ambdues estan situades en el llenç aquest, sobre terreny pla, i per @tratar la zona de més fàcil accés i per tant més exposada a l'atac és la millor fortificada del recinte.

Per a la seva construcció es reaprovecharon materials procedents de la necròpoli romana, construccions civils així com de les velles muralles romana i visigótica. La pedra és granit gris i negre, depenent de l'origen de la mateixa. També es va utilitzar el maó, el morter, la calç.

Encara que des de la conquesta romana de la ciutat existís una muralla o a prop, l'actual muralla data de la segona meitat del segle XII. Aquesta cronologia està basada en la seva morfologia i en diferent documentació. La muralla romana devia ser d'un perímetre inferior, això està basat que les muralles de León tenien un perímetre de 1700 m i aquesta ciutat era més important que Àvila. De totes maneres Rodríguez Almeida va demostrar, entre altres coses, l'existència de dos sectors originals de la muralla romana primitiva, encaixades en el cos de la muralla construïda en l'Edat Mitjana en l'Arc de Sant Vicent.

Les portes i elements rellevants[modifica]

La muralla té nou portes, cridades col·loquialment arcs:

  1. La Porta de l'Alcàsser o del Mercat Gran, on va tenir lloc el destronament figurat del rei Enrique IV de Castella, episodi conegut com la Farsa d'Àvila.
  2. La Porta de la Catedral, dels Lleials o del Pes de la Farina, oberta al segle segle xvi.
  3. La Porta de Sant Vicent.
  4. L'Arc del Mariscal, rep aquest nom en record d'Álvaro Dávila, Mariscal de rei Juan II de Castella, que va subvencionar la seva construcció.
  5. L'Arc del Carmen o de la presó, s'obre entre dues torrasses de secció quadrada. Va ser restaurat als segles segle xiv i segle xvi.
  6. La Porta de la Dolenta Aquesta, de la mala Ventura o popularment arc dels Gitanos, per la qual s'accedia al barri jueu.
  7. La Porta de la Santa o de Montenegro, per la qual s'accedeix a la casa de Santa Teresa.
  8. La Porta del Rastre de Grajal o de l'Estel, que posseeix un arc del segle segle xvi.
  9. La porta del Pont, restaurada als segles segle xv i segle xvii.

En cadascuna de les nou portes de la muralla hi ha un o diversos palaus als quals estava encomanada la defensa de cada porta. Aquestes cases van ser construïdes entre els segles segle xv i segle xvi.

Porta de l'Alcázar[modifica]

Porta de l'Alcázar, situada a la plaça de Santa Teresa.

És l'element més solemne de tota la muralla. La porta de conforma amb dues grans torrasses units per un pont (element aquest singular i únic entre les muralles europees) que reforça la defensa de l'accés. Sota el pont hi ha una sèrie de mensurones que van servir per recolzar un cadalso de fusta o alguna peça de l'estructura del pont levadizo. Encara que avui dia desapareguts, comptava amb un fossat i una barbacana (petit mur que servia per evitar que les màquines d'assalt poguessin arribar a la muralla).

En la restauració de 1907, realitzada per Repullés, se li va dotar de merlets, imitant la porta de Sant Vicent, encara que no existeix documentació sinó només algunes referències que avalin que aquesta porta comptés amb elles en el passat.

Porta de Sant Vicent[modifica]

Molt similar a la Porta de l'Alcázar està situada sobre la muralla romana. Les excavacions arqueològiques efectuades a la seva al voltant han donat testimoniatge de l'existència d'una convivència indígena i romana, ja que en un dels costats de la porta, tallat en la roca mare, s'ha trobat un verraco de pedra que forma part de les restes de la muralla romana.

Cimorro de la catedral[modifica]

Cimorro de la catedral.

La catedral d'Àvila es va construir entre els anys 1160 i 1180 quan s'estava construint la muralla. El seu absis, cridat a Àvila cimorro, va quedar entestado en la pròpia muralla sent un element més del conjunt defensiu (és considerat el més fort). La part externa del cimorro va ser dotada d'un folro que va augmentar el seu caràcter bèl·lic a la fi del segle segle xiv ocultant els absidiolos.

El cimorro posseeix un passadís de ronda sobre un matacán corregut defensat per grans merlets. Sobre aquesta se situen dues barreres almenadas més. El propi temple està integrat com un element més de la defensa comptant amb molts elements militars en ell.

La tradició diu que va ser des d'aquest lloc on es va mostrar a Alfonso VII, quan era nen, al seu padrastre, Alfonso el Batallador rei d'Aragó i que els avilesos no es fiaven d'ell. El rei, molest per la desconfiança mostrada, va ordenar executar a seixanta ostatges. Est és l'origen de la llegenda de les Hervencias.[2]

Torrassa de l'Alcázar[modifica]

És una resta de l'alcàsser (va ser demolit entre els anys 1927 i 1930). Va ser restaurada en 1907 per Repullés amb un criteri molt discutit. Aquesta torrassa juntament amb el de la Cantonada van poder disposar de capitells emplomados al segle segle xiv fent-les més altes que en l'actualitat i donant satisfacció al representant del poder real que habitava en l'alcàsser.

Torre de la Cantonada o del Baluard[modifica]

També va pertànyer a l'alcàsser i era el lloc de vigilància sobre la vall de Amblés. A la base de la galleda es pot veure, a uns cinc metres d'altura, un deixant funerari romà que és considerada com de les primeres pedres de la ciutat.

Llenços de Sant Vicent[modifica]

En aquest tram és on els draps de la construcció defensiva té major altura, uns 15 metres, en haver estat aixecats fins a l'altura de ls cubsl segle IV. En aquest tram hi ha nombroses restes romanes embotits en els murs. Els llenços són aquí més llargs que en la resta de la construcció. Per mitigar la pèrdua defensiva que això pogués significar a meitat de cada llenç es van situar matacanes. En aquesta part la muralla traça una corba que encara no té una explicació satisfactòria. Es creu que és a causa que en aquest lloc es trobava la necròpoli romana.

Visites[modifica]

Vista superior d'un tram de la muralla.

Les muralles són el monument més rellevant de la ciutat. Es pot accedir a bona part d'ella, 1400 m de la seva longitud, i recórrer la seva adarve.

Hi ha quatre punts d'accés, Casa de les Carnisseries (prop de la catedral), l'Arc del Carmen (a la plaça de Ronda Vella, prop de l'Arxiu Històric, la porta del Pont i la porta de l'Alcàsser en plaça d'Adolfo Suárez (abans plaça de Calvo Sotelo). Si s'accedeix per la primera és possible realitzar un recorregut sortint pel segon o el tercer. En l'altre tram cal entrar i sortir pel mateix punt, la porta de l'Alcázar. La mateixa entrada permet fer tots dos recorreguts.[3]

Des de la seva ronda es contempla una extraordinària vista d'Àvila, punt intra com extramurs. Amb molts dels monuments rellevants, així com vistes sobre la serra d'Àvila, la serra de la Paramera, La Serrota i la vall de Amblés.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. La muralla de Ávila. Información de mano editada por la concejalía de turismo del ayuntamiento de Ávila.
  2. Vicente de la Fuente, Juan Martín Carramolino: Las Hervencias de Ávila: contienda histórico-literaria (1866).
  3. «Recorrido por la muralla de Ávila». [Consulta: 22 gener 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Muralla d'Àvila Modifica l'enllaç a Wikidata