Muralles de Tremp

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Muralles de Tremp
Tremp. Torre de la Sagristia 2.JPG
La Torre de la Sagristia (2008)
Dades bàsiques
Tipus muralla
Construït XIV
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Alt Pirineu i Aran
Comarca Pallars Jussà
Municipi Tremp
Localització Tremp (Pallars Jussà)

42° 09′ 57″ N, 0° 53′ 42″ E / 42.1659°N,0.894918°E / 42.1659; 0.894918
Bé cultural d'interès nacional
Identificador BCIN: 409-MH-ZA
BIC: RI-51-0006523
IPAC: 473
Modifica dades a Wikidata

Les muralles de Tremp són un monument del municipi de Tremp (Pallars Jussà) declarat bé cultural d'interès nacional.

Descripció[modifica | modifica el codi]

El recinte que envoltava l'actual ciutat vella, constava de muralles, torres de defensa i portals, a més d'altres construccions fora muralla. Els successius enderrocs han reduït els vestigis a tres torres de defensa, de les sis que hi hagué. Són les anomenades dels "Padres", de la Sagristia i de Mingo. Totes són construccions de planta circular i estructura cilíndrica, edificades amb petits carreus irregulars. El seu estat de conservació és, però, ben diferent: la dels "Padres" (dita així perquè té annex el col·legi-convent dels Pares de la Sagrada Família) ha estat molt restaurada amb l'obertura de finestrals d'un revivalisme poc afortunat i l'afegit d'uns merlets esglaonats amb espitlleres. La de la Sagristia, que es troba rere l'absis de l'església, conserva millor la seva sòlida aparença i manté les mènsules que sostenien les corseres, mentre que, la torre de Mingo, la més mal conservada, és utilitzada com a habitatge entre mitgeres i té coberta de teules.[1]

L'antic perímetre de la muralla i el fossat és avui resseguit per un passeig de ronda que significativament hom anomena del Vall.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Tot i que el primer esment documental que fa referència a les muralles de Tremp és del 1381, Mir i Amat dedueix la seva existència almenys des del 1109, tancant el nucli de població format a l'entorn de la col·legiata de Santa Maria, i no fóra estrany que tampoc aquestes no fossin les primeres.[1]

Després d'incorporada la vila a la Corona el 1370, Pere III concedí, l'any 1381, a la municipalitat la potestat d'imposar tributs a fi de reparar les muralles i obrir-hi valls, és a dir el fossat. Reforçades durant la guerra dels Segadors, aquestes fortificacions foren alterades en temps de les guerres carlines fins que, a finals del segle XIX, per un acord municipal del 1876, foren tapats els valls i anaren desapareixent progressivament els panys de mur.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Muralles de Tremp». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 17 desembre 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Muralles de Tremp Modifica l'enllaç a Wikidata