Musaranya cuaquadrada

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaMusaranya cuaquadrada
Sorex araneus
Common Shrew.jpg
Dades generals
Període de gestació 20 dies
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Mammalia
Ordre Eulipotyphla
Família Soricidae
Tribu Soricini
Gènere Sorex
Espècie Sorex araneus
Linnaeus, 1758
Distribució
Mapa Sorex araneus.png
Modifica dades a Wikidata

La musaranya cuaquadrada, morro de trompeta a causa del seu musell allargat (Catalunya del Nord) o topó (Montsià) (Sorex araneus) té una esperança de vida d'aproximadament 23 mesos.

Descripció[modifica]

La característica més distintiva d'aquesta musaranya és la cua: força llarga (fa aproximadament 2/3 de la longitud del cap més el cos), és de secció quadrangular a la base, d'això li ve el nom. No presenta pèls llargs esparsos entre els curts, ni tampoc una filera de pèls ventrals a la cua i als peus. Les orelles queden amagades entre el pelatge del cap, i les dents tenen les puntes vermelles.

El pelatge és curt, dens i molt suau. De color marró fosc pel dors, es pot aclarir lleugerament als flancs fins a adquirir un to avellana que enllaça amb el marró clar o gris de les parts ventrals. La transició gradual entre el pelatge dorsal i el ventral donen a l'animal un aspecte bicolor. La cua és de color marró fosc per la part superior i marró clar per la part de sota. En general, el pelatge mostra unes tonalitats més fosques a l'hivern que a l'estiu.

Dimensions corporals: cap + cos (6,9 - 8,4 cm) i cua (4,2 - 5,5 cm).

Pes: 6 - 15 g.

Hàbitat[modifica]

Preferentment boscos humits, on s'amaga entre la molsa i les herbes baixes. També se la pot trobar en pedruscalls i marges de pedra.

Costums[modifica]

Ix a cercar menjar preferentment a la nit, però també pot estar activa durant el dia. La seva dieta inclou cucs de terra i altres invertebrats subterranis, per això li cal excavar.

Subespècies[modifica]

  • alticola, Miller, 1901
  • bergensis, Miller, 1909
  • bohemicus, Stepanek, 1944
  • bolkayi, Martino, 1930
  • carpathicus, Barret-Hamilton, 1905
  • castaneus, Jenys, 1838
  • concinnus, Wagler, 1832
  • csikii, Ehik,1928
  • daubentonii, Cuvier, 1829
  • eleonorae, Wettstein, 1927
  • grantii, Barett-Hamilton i Hinton, 1913
  • hermanni, Duvernoy, 1834
  • huelleri, Lehmann, 1966
  • ignotus, Fatio, 1905
  • iochanseni, Ognev, 1933
  • labiosus, Jenys, 1839
  • macrotrichus, de Sélys Longchamps, 1839
  • marchicus, Passarge, 1984
  • melanodon, Wagler, 1832
  • mollis, Fatio, 1900
  • nigra, Fatio, 1869
  • novyensis, Schaefer, 1975
  • nuda, Fatio, 1869
  • pallidus, Fitzinger, 1868
  • personatus, Millet, 1828
  • petrovi, Martino, 1939
  • peucinius, Thomas, 1913
  • preussi, Matschie, 1893
  • pulcher, Zalesky, 1937
  • pyrenaicus, Miller, 1909
  • pyrrhonota, Jentink, 1910
  • quadricaudatus, Kerr, 1792
  • rhinolophus, Wagler, 1832
  • ryphaeus, Yudin, 1989
  • sultanae, Simsek, 1986
  • surinamensis, Gmelin, 1788
  • tetragonorus, Hermann, 1780
  • uralensis, Ognev, 1933
  • vulgaris, Nilsson, 1847
  • wettsteini, Bauer, 1960

Espècies semblants[modifica]

La musaranya de Millet porta un pelatge més clarament tricolor, amb les franges del dors, els flancs i el ventre ben diferenciades.

La musaranya nana té la cua relativament més llarga (equival a 3/4 parts del cap més el cos) i de secció circular a la base.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]