Mussa al-Kàdhim

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMussa al-Kàdhim
MusaKazemSVG.svg
Nom original (ar) موسى بن جعفر الكاظم
Biografia
Naixement 8 novembre 745 (Gregorià)
Medina
Mort 30 agost 799 (53 anys)
Bagdad
Causa de mort Verí
Lloc d'enterrament Al-Kadhimiya Mosque Tradueix 33° 22′ 48″ N, 44° 20′ 17″ E / 33.38°N,44.337955555556°E / 33.38; 44.337955555556
Grup ètnic Àrabs, Quraix i haiximites
Religió Islam
Activitat
Camp de treball Teologia islàmica
Ocupació Teòleg
Professors Jàfar as-Sàdiq
Alumnes Alí ar-Ridà i Fàtima bint Mussa al-Kàdhim
Família
Cònjuge Najma Tradueix
Ummul Banīn Najmah Tradueix
Fills Alí ar-Ridà
Fàtima bint Mussa al-Kàdhim
Hussayn ibn Mussa
Ibrahim ibn Musa al-Kazim Tradueix
Pares Jàfar as-SàdiqHamīdah al-Barbariyyah Tradueix
Germans Fatima Bint Jafar Tradueix, Umm Farwah Bint Jafar Tradueix, Asmaa Bint Jafar Tradueix, Isma'il ibn Jafar Tradueix, Isḥâq ibn Ja'far al-Sadiq Tradueix, Ali Abbas Ibn Jafar Tradueix, Abdullah al-Aftah Tradueix, Ali al-Uraidhi ibn Ja'far al-Sadiq Tradueix i Muhammad ibn Ja'far al-Sadiq Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Mussa al-Kàdhim o al-Kazim ("el Que es contreu" o "el Que guarda silenci") fou el setè imam dels xiïtes duodecimans. És conegut també com a Abu l-Hàssan al-Àwwal o al-Mahdí, com a Abu-Ibrahim, Abu-Alí i al-Abd as-Sàlih. Va néixer a al-Abwa, entre la Meca i Medina, o en aquesta darrera en una data incerta (8 de novembre del 745, setembre del 745, o any 746/747); la seva mare, Hamida o Humayda bint Said al-Barbariyya (o al-Andalussiyya) era una umm walad comprada a un mercader d'esclaus berbers (és coneguda sovint com al-Mussaffat "la Purificada").

A la mort del seu pare Jàfar as-Sàdiq el 765, el seu hereu Ismaïl l'havia premort i el segon fill, Abd-Allah, també l'havia premort poc després sense deixar fills. Cadascun tenia un fort grup de seguidors: els (proto) ismaïlites i els fat·hiyya. Un altre fill, Muhàmmad, tenia també un grup d'adeptes, els sumatiyya; un grup, els nawissiyya, proclamava que Jàfar no havia mort i tornaria com a mahdí. La doctrina oficial diu que Mussa ja havia estat designat pel seu pare com a successor i va tenir el suport dels xiïtes més eminents, si bé alguns van tardar una mica. El califa abbàssida volia eliminar l'hereu, que no s'havia fet públic per seguretat, i va enviar espies a Medina. Al-Kàdhim va adoptar una posició quietista, consagrat a la pregària i a l'oració. El successor del califa al-Mansur, el seu fill al-Mahdí (775-785), el va cridar a la cort i el va fer empresonar, però el seu guardià, al-Mussàyyab ibn Zuhayr ad-Dabbí es va convertir aviat en partidari de l'imam. De fet, no va estar gaire temps presoner i a canvi de la promesa de no revoltar-se fou alliberat i va rebre tres mil dinars.

El 786 es va revoltar al-Hussayn ibn Alí Sàhib Fakhkh però va fracassar. Mussa no va donar suport a la revolta però el califa al-Hadi el va acusar d'haver-la fomentat i potser l'haguera executat de no haver mort. Al-Kàdhim va estar a la Meca fins a la pujada al tron d'Harun ar-Raixid. Al novè any de regnat aquest el va fer arrestar (795) i finalment el va fer executar (799), potser enverinat (si bé les versions de la seva mort són nombroses). Es diu que va deixar nombrosos fills (entre 33 i 60 fills, segons les fonts). Va prohibir a les seves filles (unes 23) de casar-se, però una ho va fer, Umm-Salama.

De Mussa descendeixen els sàyyids mussawis que representen el 70% dels sàyyids (o descendents de Mahoma) que viuen avui dia a l'Iran.

El va succeir el seu fill Alí ar-Ridà.

Bibliografia[modifica]