Jàfar as-Sàdiq

Jàfar as-Sàdiq

Nom original	(ar) جعفر الصادق
Biografia
Naixement	699 Medina (Califat Omeia)
Mort	3 desembre 765 (65/66 anys) Medina (Califat Abbàssida)
Sepultura	al-Baqí 24° 28′ 01″ N, 39° 36′ 50″ E
Dades personals
Religió	Islam i sunnisme
Activitat
Camp de treball	Fiqh i ciència del hadit
Ocupació	ulema, alfaquí
Professors	Muhàmmad al-Bàqir
Alumnes	Wàssil ibn Atà, Mussa al-Kàdhim i Abu-Hanifa an-Numan
Família
Cònjuge	Fàtima al-Hàssan Hamida al-Barbariyya
Fills	Mussa al-Kàdhim  ( Hamida al-Barbariyya) Ishaq ibn Jàfar as-Sàdiq  ( ) Alí Abbàs ibn Jàfar  ( ) Fàtima bint Jàfar  ( ) Umm-Farwa bint Jàfar  ( ) Muhàmmad ibn Jàfar as-Sàdiq  ( Hamida al-Barbariyya) Abd-Al·lah ibn Jàfar as-Sàdiq  ( Fàtima al-Hàssan) Alí al-Uraydí  ( ) Ismaïl ibn Jàfar  ( Fàtima al-Hàssan) Asmà bint Jàfar  ( )
Pares	Muhàmmad al-Bàqir   i Farwah bint al-Qasim (en)

Jàfar as-Sàdiq (àrab: جعفر الصادق, Jaʿfar as-Sādiq) (Medina, 702 - 765) és considerat pels musulmans xiïtes imamites i ismaïlites com el sisè imam infal·lible o successor del profeta Mahoma. De fet, és l'últim imam reconegut conjuntament per aquests dos grups xiïtes i, precisament, la disputa per saber qui l'havia de succeir va provocar la seva divisió. És considerat per la tradició com un gran erudit islàmic, teòleg i filòsof, i és a l'origen de l'escola (màdhhab) de jurisprudència (fiqh) xiïta anomenada jafarita. També es diu que va ser astrònom, alquimista i metge, així com el mestre del farmacèutic i alquimista Jàbir ibn Hayyan (Geber) i d'Abu-Hanifa an-Numan, fundador de l'escola hanafita de jurisprudència sunnita.

Nota biogràfica

Jàfar as-Sàdiq va néixer a Medina, fill de Muhàmmad al-Bàqir, a qui va succeir a l'edat de 34 anys. Es va casar amb Fàtima bint al-Hussayn, neta d'Abu-Bakr as-Siddiq (company del Profeta i primer califa), amb qui va tenir dos fills, Ismaïl ibn Jàfar (a l'origen dels ismaïlites) i Abd-Al·lah. Quan la seva dona va morir, encara va tenir fills amb altres dones, especialment amb la que es diu que era una antiga esclava d'origen africà, Hamida Khatun, que li va donar, entre d'altres, Mussa al-Kàdhim (a l'origen dels imamites).

Va estudiar profundament les ciències islàmiques així com les ciències naturals, esdevenint un gran expert el valor del qual era admès fins i tot pels sunnites. El seu imamat, que va durar 33 anys, li va permetre afirmar més que als imams precedents la seva influència sobre el dret xiïta.

Durant la seva vida va veure regnar els cinc últims omeies i la presa del poder per part dels abbàssides. Jàfar as-Sàdiq va morir durant el regnat d'Al-Mansur, el segon califa abbàssida, a qui els imamites acusen d'haver-lo assassinat. Va ser enterrat a Medina.

Successió

Com que el seu fill gran i hereu designat, Ismaïl ibn Jàfar, va morir abans que ell, els seus partidaris (anomenats ismaïlites) van considerar que el fill d'aquest darrer, Muhàmmad ibn Ismaïl, era l'hereu legítim i el van seguir. D'altres, majoritaris, van ser partidaris d'Abd Al·lah, igualment fill de Fàtima i el fill més gran de Jàfar encara en vida, però quan aquest va morir poques setmanes després, van seguir Mussa al-Kàdhim, creant el corrent dels imamites. Un tercer petit grup va ser partidari d'un altre germà d'Al-Kàdhim, Muhàmmad, i van originar el corrent dels xumaytiyya.

Vegeu també

• Nawusiyya

Bibliografia

• «JAʿFAR AL-ṢĀDEQ» a Encyclopaedia Iranica
• Biografia de l'Imam Ja'far As Sadiq (francès)
• http://www.britannica.com/eb/article-9043231/Jafar-ibn-Muhammad (anglès)

Enllaços externs

• http://maaref-foundation.com/english/library/pro_ahl/imam06_sadiq/imam_sadiq/index.htm (anglès)
• http://maaref-foundation.com/english/library/beliefs/tawheed_al-mufadhdhal/index.htm (anglès)
• http://www.al-islam.org/kaaba14/9.htm Arxivat 2013-05-11 a Wayback Machine. (anglès)
• http://al-islam.org/masoom/bios/6thimam.html (anglès)

Precedit per: Muhàmmad al-Bàqir

6è imam xiïta 743-765

Succeït per: Mussa al-Kàdhim (per als imamites) Ismaïl ibn Jàfar (per als ismaïlites)