Avempace
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement |
c. 1080 Saragossa |
| Mort |
1138 (Gregorià) (57/58 anys) Fes |
| Lloc d'enterrament | Fes |
| Religió | Islam |
| Activitat | |
| Ocupació | Filòsof, matemàtic, astrònom, escriptor, metge, botànic, apicultor i poeta |
| Gènere artístic | Poesia |
| Professors | Abu Jafar ibn Harun al-Turjali |
|
| |
 | |
 | |
Abu-Bakr Muhàmmad ibn Yahya ibn as-Sàyigh ibn Bajja, més conegut simplement com a Ibn Bajja —en àrab أبو بكر محمد بن يحيى بن الصايغ بن باجة, Abū Bakr Muḥammad ibn Yahyà ibn aṣ-Ṣāyiḡ ibn Bājja—, conegut a Europa pel nom llatinitzat d'Avempace, fou un filòsof andalusí nascut a Saragossa entre 1070 i 1090, i mort a Fes el 1138,[1] interessat també en la medicina, la poesia, la física la botànica, la música i l'astronomia.
El seu pensament va tenir una gran influència en Ibn Ruixd (Averrois) i Albert Magne. Fou mestre de l'erudit andalusí Ibn Tufayl i exercí una influència decisiva en la seva obra. La majoria dels seus escrits i un llibre no es van veure completats (o ben organitzats), a causa de la seva mort precipitada.
La seva obra capital, El règim del solitari, expressa una protesta moral contra el materialisme i la vida mundana de les classes dominants de l'època. Afirma que, donada la corrupció de la societat, la persona que ha comprès la seva veritable condició ha de mantenir-se'n al marge, com a mínim en pensament.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Rodríguez Santidrián, Pedro. «Avempace (Ibn Bajia)». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 60. ISBN 84-7838-400-6.
- ↑ Diccionario de Filosofía (en castellà). 1a. Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 18 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2.
Enllaços externs[modifica]
- «Avempace». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
