Avempace

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Abu-Bakr Muhàmmad ibn Yahya ibn as-Sàyigh ibn Bajja, més conegut simplement com a Ibn Bajja en àrab أبو بكر محمد بن يحيى بن الصايغ بن باجة, Abū Bakr Muḥammad ibn Yahyà ibn aṣ-Ṣāyiḡ ibn Bājja—, conegut a Europa pel nom llatinitzat d'Avempace, fou un filòsof andalusí nascut a Saragossa entre 1070 i 1090, i mort a Fes el 1138,[1] interessat també en la medicina, la poesia, la física la botànica, la música i l'astronomia.

El seu pensament tingué una gran influència en Ibn Ruixd (Averrois) i Albert Magne. Fou mestre de l'erudit andalusí Ibn Tufayl i exercí una influència decisiva en la seva obra. La majoria dels seus escrits i un llibre no es van veure completats (o ben organitzats), a causa de la seva mort precipitada.

La seva obra capital, El règim del solitari, expressa una protesta moral contra el materialisme i la vida mundana de les classes dominants de l'època. Afirma que, donada la corrupció de la societat, la persona que ha comprès la seva veritable condició ha de mantenir-se'n al marge, com a mínim en pensament.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Rodríguez Santidrián, Pedro. «Avempace (Ibn Bajia)». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 60. ISBN 84-7838-400-6. 
  2. Diccionario de Filosofía. 1a (en castellà). Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 18 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]