Jàbir ibn Hayyan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jàbir ibn Hayyan
Jabir ibn Hayyan.jpg
Naixement 721
Tus
Mort 815 de novembre de 815(815-11-815) (als 93–94 anys)
Kufa
Ocupació químic, filòsof, matemàtic, metge i astròleg
Modifica dades a Wikidata

Abu-Mussa Jàbir ibn Hayyan al-Bariqí al-Azdí (أبو موسى جابر بن حيان الأزدي), més conegut senzillament com a Jàbir ibn Hayyan i com a Geber en la seva forma llatinitzada (Tus, Iran, 721?- Kufa, Iraq, 815), va ser un alquimista, astròleg, astrònom, físic i filòsof persa. Se'l considera el pare de la química, per haver estat el primer en haver-la estudiat de manera científica.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill d'un farmacèutic de la tribu Azd, que va ser executat per haver participat en una conspiració contra el califat omeia, Jàbir va ser enviat a Aràbia, on va estudiar matemàtiques i va ser deixeble de l'imam xiïta Jàfar as-Sàdiq. Després d'aquest període, va viure gairebé la totalitat de la seva vida a Kufa. Malgrat les seves inclinacions al misticisme (va ser anomenat as-Sufí) i a la superstició, reconeixia clarament la importància de l'experimentació: "La cosa essencial en alquímia és que s'han de dur a terme treballs aplicats i experiments, ja que aquell que no els fa mai no arribarà als més alts graus del coneixement".

Obra[modifica | modifica el codi]

Una il·lustració dels diversos experiments i instruments utilitzats per Jabir Ibn Hayyan

Els seus treballs van constituir avenços significatius per a la química, tant en el pla teòric, com en el de l'experimentació.

En total, prop de 3.000 tractats i articles s'acrediten a Jabir Ibn Hayyan.[2] Seguint el treball pioner de Paul Kraus, que va demostrar que un corpus d'alguns centenars d'obres atribuïdes a Jabir eren probablement una barreja de diferents mans,[3]:3[4]datant majoritàriament a final del segle IX i principi del X, alguns investigadors creuen que moltes d'aquestes obres consisteixen de comentaris i addicions pels seus seguidors, en particular d'una persuasió Ismailita.[5]

Els seus llibres van influir notablement en els alquimistes europeus. Se li atribueix la paternitat d'un gran nombre d'instruments de laboratori, així com el descobriment de diverses substàncies químiques, com l'àcid clorhídric, l'àcid nítric, i l'aigua règia barreja d'ambdós en la proporció d'una en tres parts.[6]

Teoria[modifica | modifica el codi]

Tot i conèixer l'existència dels elements químics, Jàbir ibn Hayyan preferia classificar-los com " substàncies". Això es deu al fet que alhora donava suport a la teoria dels Quatre Elements (Aigua, Foc, Terra i Aire).

Yabir adopta inicialment l'existència de quatre natures: l'escalfor, la humitat, la fredor i la sequedat. Aquestes natures s'uneixen amb la substància i d'aquesta unió neixen els "Compostos de Primer Grau", és a dir els ens: calent, humit, fred, i sec. Al seu torn, aquests compostos produiran els elements, segons el següent esquema:

  • Calent + Sec + Substància = FOC
  • Calent + Humit + Substància = AIRE
  • Fred + Humit + Substància = AIGUA
  • Fred + Sec + Substància = TERRA

No obstant això, complica mes la seva teoria, ja que introdueix una distinció entre les natures internes i les natures externes del metall. Per exemple: el plom és calent i humit en el seu interior, però fred i sec en el seu exterior. [7]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. A Dictionary of the History of Science by by Anton Sebastian - p. 241
  2. Josef W. Meri, Jere L. Bacharach. Medieval Islamic Civilization. Taylor and Francis, 2006, p. 25. ISBN 0-415-96691-4. 
  3. Haq, Syed Nomanul. Names, Natures and Things: The Alchemist Jabir Ibn Hayyan and His Kitab Al-Ahjar (Book of Stones). Springer, 28 February 1995. ISBN 978-0-7923-3254-1. 
  4. Jabir Ibn Hayyan. Vol. 1. Le corpus des ecrits jabiriens. George Olms Verlag, 1989
  5. Paul Kraus, Jabir ibn Hayyan: Contribution à l'histoire des idées scientifiques dans l'Islam, cited Robert Irwin, 'The long siesta' in Times Literary Supllement, 25/1/2008 p.8
  6. (castellà) Morcillo, Jesús. Temas básicos de química. 2ª. Alhambra Universidad, 1989. 
  7. Manual de prácticas de físico-química, Unidad 1, pág. 23, Yabir.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jàbir ibn Hayyan Modifica l'enllaç a Wikidata