An-Numan ibn Thàbit ibn Zuta (en àrabالنعمان بن ثابت بن زوطى, an-Nuʿmān ibn Ṯābit ibn Zūṭà), més conegut per la seva kunyaAbu-Hanifa (en àrab أبو حنيفة, Abū Ḥanīfa) o, abreujadament, com a Abu-Hanifa an-Numan (en àrab أبو حنيفة النعمان, Abū Ḥanīfa an-Nuʿmān) (Kufa, Iraq, c. 699 - Bagdad, 767) fou un teòleg i legislador religiós persa, fundador epònim de l'escola hanafita, un dels quatre principals corrents jurídics (fiqh) del sunnisme.
La tradició diu que el seu avi era un esclau portat de Kabul a Kufa, posteriorment alliberat per un membre de la tribu de Taym-Al·lah ibn Thalaba, de la que la seva família hauria restat client (mawla) i de la que hauria pres el sobrenom d'At-Taymí amb què és ocasionalment esmentat. Alguns membres de la seva descendència també es va distingir en estudis jurídics.
