Abu-Hanifa an-Numan
An-Numan ibn Thàbit ibn Zuta —àrab: النعمان بن ثابت بن زوطى, an-Nuʿmān ibn Ṯābit ibn Zūṭà—, més conegut per la seva kunya Abu-Hanifa —en àrab أبو حنيفة, Abū Ḥanīfa— o, abreujadament, com a Abu-Hanifa an-Numan —àrab: أبو حنيفة النعمان, Abū Ḥanīfa an-Nuʿmān— (Kufa, Iraq, c. 699 - Bagdad, 767) fou un teòleg i legislador religiós persa, fundador epònim de l'escola hanafita, un dels quatre principals corrents jurídics (fiqh) del sunnisme.
La tradició diu que el seu avi era un esclau portat de Kabul a Kufa, posteriorment alliberat per un membre de la tribu de Taym-Al·lah ibn Thalaba, de la que la seva família hauria restat client (mawla) i de la que hauria pres el sobrenom d'at-Taymí amb què és ocasionalment esmentat. Alguns membres de la seva descendència també es va distingir en estudis jurídics.
Referències[modifica]
- Yanagihashi, Hiroyuki. «Abū Ḥanīfa». Encyclopaedia of Islam, THREE. Editada per: Kate Fleet, Gudrun Krämer, Denis Matringe, John Nawas, Everett Rowson. Brill Online, 2016. 29 de maig de 2016 <http://referenceworks.brillonline.com/entries/encyclopaedia-of-islam-3/abu-hanifa-COM_0151>
- U. F. ʿAbd-Allāh, “Abu Hanifa,” Encyclopædia Iranica, I/3, pp. 295-301; una versió actualitzada està disponible en línia a http://www.iranicaonline.org/articles/abu-hanifa-noman-b