Zahirisme

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

El zahirisme (de l'àrab الظاهرية, aẓ-ẓāhiriyya, "els literalistes") va ser una escola de pensament i de jurisprudència (màdhhab) islàmica sorgida a Isfahan (Pèrsia) a finals del segle IX seguint els ensenyaments de Dàwud ibn Khàlaf († 883). Es caracteritzava per considerar que només era vàlida la interpretació literal de l'Alcorà i dels hadits, acceptant amb molta reticència els mètodes tradicionals del fiqh (jurisprudència islàmica) com l'ijmà (consens) i el taqlid (obediència a la tradició), i sent aferrissadament hostil a la utilització del qiyàs (analogia aplicada a la comprensió dels texts sagrats).[1]

Aquest ensenyament es va estendre ràpidament, tot i que no va perdurar fins més enllà del segle XIV, quan sembla que es va dissoldre en el hanbalisme.[1] Durant un període de 15 anys, però, durant el regnat del soldà almohade Yaqub al-Mansur, va ser l'escola oficial de jurisprudència a l'Àndalus, indret on va ser promogut en gran manera pel filòsof i erudit cordovès Ibn Hazm.

En els temps moderns, la simplicitat interpretativa preconitzada pel zahirisme ha trobat ressò en moviments com el salafisme i l'islamisme polític.[1]

Altres escoles teològiques de l'islam sunnita[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Lexicorient (anglès)