Mykines

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaMykines
Mykines, faroe islands.jpg

Localització
Position of Mykines on Faroe map.png
 62° 06′ 15″ N, 7° 38′ 46″ O / 62.104166666667°N,7.6461111111111°O / 62.104166666667; -7.6461111111111
EstatRegne de Dinamarca
Autonomous country within the Kingdom of Denmarkilles Fèroe
MunicipisVága Municipality Tradueix
IllaVágar
MunicipisSørvágs Municipality Tradueix
Població
Total 14 (2019)
• Densitat 1,36 hab/km²
Geografia
Part de illes Fèroe
Superfície 10,3 km²
Banyat per oceà Atlàntic
Punt més alt Knúkur Tradueix  (560 m)
Identificador descriptiu
Fus horari
Modifica les dades a Wikidata

Mykines és l'illa més occidental de les 18 que conformen l'arxipèlag de les Fèroe. Té una superfície de 10.3 km² i una població de 14 habitants (2012) que es concentra en l'única localitat de l'illa anomenada també Mykines.

Geografia[modifica]

A la part oriental de l'illa hi ha dues valls anomenades Borgardalur i Kálvadalur. Al costat septentrional es troba la vall de Korkadalur, on hi ha unes grans columnes de basalt anomenades steinskógurin, "el bosc de pedra". El punt més alt de l'illa és el Knúkur de 560 metres d'altura.[1] Des del seu cim el paisatge va baixant suaument vers l'oest, os es troba el poble de Mykines.

A l'oest de Mykines hi ha l'illa de Mykineshólmur, d'1 km de longitud. Aquesta illa està connectada amb l'extrem occidental de Mykines a través d'una passarel·la de 40 m de longitud. La part occidental de Mykineshólmur s'hi va construir un far el 1909.

Fauna[modifica]

La llebre de les neus (Lepus timidus) és una espècia present a l'illa introduïda pels humans. El ratolí comú de Mykines (Mus musculus mykinessiensis) és endèmic de l'illa. La presència d'aquesta espècie fa pensar en una introducció primerenca, potser ja al segle VI pels monjos irlandesos. El parent més proper del ratolí de Mykines era el ratolí de St Kilda (mus musculus muralis), ja extingit.[2]

Hi ha un gran nombre de frarets i morus ts que habiten Mykines i Mykinesholm. A les roques properes a l'aigua hi ha colònies de corbs marins, mentre que les capes de tova erosionades dels penya-segats representen un espai de nidificació perfecte per a guillemots i gavots. A les capes d'herba que hi ha sobre els penya-segats, milers de frarets hi tenen el cau, i el seu guano fertilitza els vessants. L'accés a la colònia de frarets està subjecte a una tarifa.[3]

Mykines, inclosa Mykineshólmur, ha estat declarada com a Àrea important per a la conservació de les aus per la BirdLife International, a causa de la seva importància com a lloc de cria de les aus marines. S'hi poden observar especialment fulmars boreals (50.000 parelles), baldrigues (2.500 parells), ocells de tempesta europeus (50.000 parelles), mascarells atlàntics (200 parelles), corbs marins emplomallats (250 parelles), gavinetes de tres dits (23.000 parelles), frarets atlàntics (125.000 parelles), somorgollaires comuns (9500 individus) i somorgollaires alablancs (200 parelles).[4]

Demografia[modifica]

El poble de Mykines

La població de l'illa va disminuir dràsticament al llarg del segle XX. El 2004 el llogaret Mykines tenia tan sols 11 habitants (el més vell tenia 75 anys i el més jove en tenia 6). Tot i que hi ha 40 cases al poble, només sis estan habitades durant tot l'any. Mykines va ser un dels pobles més grans de les Illes Fèroe, amb una població de 170 persones el 1940. Del 1911 al 2004, Mykines va formar un municipi independent, però el 2005 es va fusionar administrativament amb Sørvágur. El pintor pintor Sámal Joensen-Mikines (1906-1979) és natural de l'illa.

Població de Mykines
Any Habitants
1769 61
1870 114
1890 154
1925 179
1940 170
2004 11
2012 14
2018 10

Mykines forma part del grup d'illes anomenades Útoyggjar (illes exteriors o perifèriques en feroès), que tenen en comú la mala comunicació amb la resta d'illes i escassa població.[5]

Referències[modifica]

  1. «Fjøll» (en feroès). [Consulta: 16 desembre 2018]. «Llista de muntanyes de les Fèroe per alçada.»
  2. Jones, Eleanor P.; et Alii «[https://pdfs.semanticscholar.org/ccfd/c56d52ad1f5fd063e15eae5ddf5305a5a5fa.pdf A molecular characterization of the charismatic Faroe house mouse]». Biological Journal of the Linnean Society. The Linnean Society of London, 102, 2011, pàg. 471–482.
  3. Sp/f Mykines. (2012). Downloaded from http://en.mykines.fo/ on 2018-05-08.
  4. BirdLife International. (2012). Important Bird Areas factsheet: Mykines and Mykineshólmur. Downloaded from http://www.birdlife.org on 2012-02-23.
  5. «Løgtingslóg um at veita stuðul til íløgur í infrakervið á útoyggjum» (en feroès). Lógasavnid. [Consulta: 15 juliol 2019].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mykines