Myriorama (targetes)
Myriorama és el nom usat per referir-se originalment a un conjunt de targetes il·lustrades que els infants del segle XIX podien organitzar i reordenar, formant diferents dibuixos. Més avançat el s. XIX, el nom també es va aplicar a les actuacions que utilitzaven una seqüència d'efectes visuals impressionants per entretenir i informar el públic. La paraula myriorama es va inventar per significar una infinitat (myriad en anglès) d'imatges, seguint el model del panorama, el diorama, el cosmorama i altres novetats.[1] Tot això formava part d'un interès més ampli per veure el paisatge com a panoràmica i de noves formes de presentar escenes “espectaculars”.[2]
Història[modifica]
Els primers myriorames eren targetes amb imatges de persones, edificis i altres sobre fons compatibles, i es podien disposar en qualsevol ordre, permetent als nens crear una varietat de paisatges imaginaris. Jean-Pierre Brès, un escriptor infantil francès, va publicar una primera versió, que va descriure com una imatge poliòptica (tableau polyoptique), a principis del segle XIX, i John Clark, de Londres, va prendre la idea i va dissenyar un conjunt de cartes que va anomenar myriorama. El myriorama de la “segona sèrie” de Clark, un “paisatge italià”, va ser produït el 1824,[3] el mateix any que un conjunt similar de cartes en anglès anomenat panoramacopia, creat pel professor de dibuix T. T. Dales.[4]
Més tard, al segle XIX, el terme myriorama va ser utilitzat pels germans Poole per descriure les seves populars panoràmiques en moviment.
Després de 1950[modifica]
De vegades es troben reproduccions de targetes d'època, comercialitzades al costat d'altres “joguines tradicionals”. Ralph Hyde va publicar Panoramania! l'any 1988, on reproduïa diversos myrioramas, així com altres panoràmiques sense retallar.[5] Diversos artistes contemporanis han utilitzat la idea com a inspiració per a treballs que han anomenat myriorama.
Referències[modifica]
- ↑ Words ending -orama (from Greek something seen) were popular at the time for visual novelties and displays: cosmorama, georama, pleorama etc. (OED)
- ↑ Sophie Thomas, Gothic Technologies: Visuality in the Romantic Era
- ↑ Blackwood's Magazine Jan–June 1824
- ↑ Cambridge library
- ↑ «In Memoriam: Ralph Hyde, 1939 to 2015». The Crankie Factory. Arxivat de l'original el 2015-08-23.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- Jill Shefrin, Jocs educatius per a nens a l'Anglaterra georgiana, Princeton Library Journal
- Biblioteca Nacional Francesa
- Biblioteca de la Universitat de Cambridge
Bibliografia[modifica]
- Ralph Hyde, "Myrioramas, Endless Landscapes: The Story of a Craze", Print Quarterly, desembre de 2004, XXI