Panorama

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Panorama (desambiguació)».
Un panorama de 360° amb projecció estereogràfica
270°

Un panorama (paraula formada del grec πᾶν "tot" + ὅραμα "vista") és qualsevol vista en angle ampli o representació d'un espai físic, ja sigui en pintura, dibuix, fotografia, pel·lícula/video o model tridimensional.[1]

Història [cal citació][modifica | modifica el codi]

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Afinals dels del segle XVIII, es genera un corrent artístic que es basa en realitzar quadres de mides enormes sobre temes rellevants de l'època, com ara batalles èpiques. Un quadre molt conegut i amb molt d'èxit durant el 1799 fou "The Storming of Seringhapatam", pintat per Robert Ker Porter.

Els primers Panorames[modifica | modifica el codi]

Amb la mateixa finalitat, també en la mateixa època un retratista d'Edimburg, Robert Barker, va crear un quadre continu sobre la superfície d'un cilindre. Per poder pintar un quadre de tan grans dimensions, el 1878 va patentar un bastidor giratori. Un any després, va exhibir amb gran èxit una vista d'Edimburg a una sala de Haymarket a Londres. L'efecte s'aconseguia submergint completament els espectadors en la imatge. La part superior del quadre s'amagava amb un dosser o teló, de manera que l'espectador, envoltat completament per la imatge, no tenia cap enquadrament o punt de referència exterior al quadre. Els efectes de so i de llum van contribuir al seu entorn il·lusori. A aquest invent li va donar el nom de "Panorama", que en grec vol dir "visió global". L'any 1791 va inaugurar a Londres la seva primera sala permanent on l'espectador podia contemplar dos quadres, el mes gran dels quals media 86 metres de circumferència. Els temes representats acostumaven a ser paisatges, esdeveniments de l'actualitat o batalles.

Per altra banda, és interessant senyalar, la importància que va tenir la tradició topogràfica del segle XVII a Anglaterra en l'origen i el desenvolupament del Panorama. L'arribada de Canaletto a Londres l'any 1746 va potenciar notablement l'escola topogràfica de pintors anglesos, que varen popularitzar les vistes de Londres amb detallats edificis delineats per el pinzell, fet que suggereix una demanda per aquest tema.

En altres ciutats del món es van imitar les panoràmiques, per exemple a la ciutat de Nova York es va exhibir un panorama representant la ciutat de Jerusalem. També als Estats Units es va inventar el panorama giratori, que es tractava d'un llenç molt llarg que s'anava desenrotllant i enrotllant en dues grans bobines, de manera que els espectadors veien sobre l'escenari una imatge canviant que podia descriure la història d'una batalla o d'una tempesta, per exemple. D’un d'aquests panorames giratoris, el de John J. Egan es deia, sense que sigui cert, que tenia de llenç tres milles de llarg; es conserva avui dia al Museu de de Pensilvània.

El punt àlgic dels panorames va ser durant el 1830, després es va esbair i va ser restablert els anys 80 i 90. Dels centenars de panoràmiques primitives que es van generar durant el segle XIX, gairebé tots han estat destruïts, a causa de les seves grans dimensions, per culpa dels trasllats o incendis acabaven danyats, i això comportava un increment del capital. El seu últim rastre es troba en els fons pintats en els diorames dels museus d'història natural. I a excepció de les pel·lícules de pantalla ampla, la tradició del panorama ha acabat desapareixent.

En pintura[modifica | modifica el codi]

Aquesta paraula va ser encunyada originàriament pel pintor irlandès Robert Barker per descriure les seves pintures panoràmiques de la ciutat d'Edimburg. El panorama era un pintura de 360 graus de gran format que s'exhibia en una superfície cilíndrica i s'observava des de l'interior. En el moment de la seva invenció, es considerava que cap altre mètode de representació d'objectes era capaç de donar una idea tan exacta de l'aparença d'un lloc vist des d'un punt concret.[2]

Barker va patentar aquest nou mitjà audiovisual l'any 1787 sota el nom de "panorama" o "La Nature à Coup d'Oeil" (la natura a simple vista).[3] La paraula panorama apareix per primer cop a la impremta l'11 de juny de 1791 al diari anglès The Morning Chronicle, fent referència a l'espectacle visual de Robert Barker. L'exposició inaugural, titulada "Vista d'Edimburg", es va fer pública l'any 1788 a la mateixa ciutat d'Edimburg i es va transportar a Londres l'any següent.

Després de la seva estrena, el panorama va convertir-se en una forma d'entreteniment molt popular per representar paisatges i esdeveniments històrics. Aquesta popularitat va assolir el seu màxim al voltant de l'any 1840,[4] especialment a Gran Bretanya i als Estats Units d'Amèrica.

Això va ser degut a l'aparició del que es va denominar Panorama en moviment (Moving Panorama), precisament als Estats Units. El panorama en moviment s'anava desenrotllant gradualment i permetia als espectadors anar descobrint un paisatge que no deixava de canviar. Un exemple d'aquest tipus de panorames van ser els del riu Mississipí, el primer dels quals va ser probablement obra de Samuel Adams Hudson l'any 1838.[5] Cadascuna de les escenes estava explicada per un narrador i anava acompanyada de la música d'un piano. De la mateixa manera que en altres casos, aquest panorama va anar seguit dels d'altres artistes. Cal destacar el panorama del mateix riu de John Banvard que, en el seu moment, va ser anomenat la pintura més gran del món i “la millor obra d'art mai executada per un sol individu”.[6] La seva obra consistia de 39 escenes i va ser exposada en primer lloc a Louisville, on no va tenir gens d'èxit. Després va ser exhibida durant més d'un any a Boston i fins i tot es va transportar a Londres.[6]

Normalment es començava a pintar pel cel. Un artista coordinava la feina des d'una plataforma central, per indicar les correccions als altres artistes, la posició dels quals no permetia percebre el que pintàven en una perspectiva apropiada, aquesta supervisió va estar, a vegades, en nom de famosos com Daguerre o Prevost. L'equip artístic estava compost també per especialistes en paisatge, arquitectura, anatomia humana i animals.

«La arquitectura comença a emanciparse de l'art amb las construccions de ferro; la pintura ho fa amb els Panorames». Amb aquestes paraules anunciava Walter Benjamín que els panorames suposaven una revolució en la relació de l'art amb la técnica, així com l'expressió de un nou sentiment vital en el segle XIX.

No obstant això, el panorama original no va trigar a ser suplantat per la fotografia, que proveïa més i millor informació,[4] i aquests nous panorames van ser eclipsats aviat per la invenció de les imatges en moviment.

A Europa, les ciutats més importants comptaven amb un edifici construït amb el propòsit d'exhibir panorames i destacaven sobretot els que representaven esdeveniments històrics com, per exemple, batalles. Els conservadors del Museu de Londres van trobar constància de 126 panorames que van ser exhibits al museu entre 1793 i 1863. No obstant això, a partir de l'últim terç del segle XIX, la popularitat dels panorames va començar a disminuir notablement a Europa, mentre que als Estats Units d'Amèrica va experimentar una recuperació parcial. A aquesta època, però, els panorames van començar a ser més comunament coneguts com a Ciclorames. Pel que fa als artistes, entre els europeus cal destacar la figura del pintor rus Franz Roubaud.

Stephan Oetterman afirma que la pèrdua del panoràma és un error per la societat. Eren una eina de visió del món com un fenomen consecutiu. Oetterman suggereix que l'abast visual dels panorames era políticament liberal, alhora que socialment dominant. Afegeix que es pot veure un cert paral·lelisme entre un agricultor i l'espectador del panorama: la construcció del panorama està presentada com un pasiatge que envolta l'observador però que és intocable, representa l'acte del recinte i l'idealitza al mateix temps.

El públic d'espectadors no era només l'augment de la petita burgesia de les ciutats que podien gaudir d'un preu modest d'entrada per poder veure una pintura alternativa fins ara reclosa en col·leccions reals i privades, més important, els panorames atenien la percepció d'una classe mitjana energètica prenent el relleu a la vella ordre dinàstica. Per tant el Panorama va deure la seva gran popularitat a una cultura visual de medi de masses, basada en un afany de saber i conèixer, fruit de la filosofia positivista de l'època.

Els panorames i David Friedrich[modifica | modifica el codi]

Enfocs estètics similars al panorama es troben, també en pintures de Gaspar David Friedrich. Un exemple és: "el caminant sobre la boira" que data del 1818. Igual que l'espectador en la plataforma central d'una rotonda panoràmica, el viatjer de Fiedrich s'eleva sobre una roca, en mig d'un extens paisatge que l'envolta. Per altra banda, la neu cobreix les muntanyes i emergeix davant seu, produint la impressió que la il·luminació be del fons. Aquesta disposició lumínica recorda al Panorama. Oetterman ha suggerit cert contingut social en els quadres de Friedrich "el que Fiedrich oferiría en les seves pintures no sería tant un panorama com una pintura del món vista com un panorama". En els seus quadres amb figures vistes d'esquena, Friedrich descriu paisatges no transformats per l'home. «Són paisatges deshabitats i impenetrables que semblen desafiar qualsevol sentit de propietat de la terra.» Aquesta apropiació de la naturalesa que ofería Friedrich apareix com un principi bàsic del panorama: la gent que no era propietaria de terres podien disfrutar d'una peculiar apropiació visual del camp a canvi d'un tiquet d'entrada al Panorama.

El panorama i la revista il·lustrada d'actualitat[modifica | modifica el codi]

És curiós que tota aquesta complexitat tècnica del panorama guardi certa similitud amb un altre fenomen artístic marginal: la revista il·lustrada d'actualitat, que al igual que el panorama, va adquirir en el segle XIX una rellevància especial com a fenomen de masses. L'èxit d'aquestes revistes es donava també gràcies a una detallada divisió de treball, amb artistes corresponsals que recollien l'esborrany in situ, dibuixants d'estudi, i un equip de xilògrafs grabadors.

Tant la revista il·lustrada com el panorama compartien un medi social receptiu a la informació i al entreteniment, i coincidien en el desig de posar a l'abast d'un públic massiu, entre altres temes, esdeveniments de la vida d'una nació. En ambdues tècniques es va descobrir aviat que la guerra era un dels temes de major èxit. Al igual que en la guerra civil americana, els lectors buscàven reconèixer als seus familiars en estampes de les revistes, era usual la visita d'un antic soldat a un panorama de tema bèl·lic, acompanyat de familiars i amics, per mostrar-los "in situ" la seva participació en la batalla.

En la fotografia[modifica | modifica el codi]

Poc després de la creació del daguerreotip el 1839, els fotògrafs van començar a fer composicions de diverses imatges en una sola de més ampla. A finals del segle XIX, la invenció de pel·lícula flexible va permetre la construcció de càmeres panoràmiques que empraven diversos mecanismes per fer que la lent descrivís un arc i s'obtinguessin així imatges de gairebé 180 graus. La fotografia digital de finals del segle XX ha simplificat significativament aquest procés.

En cinema[modifica | modifica el codi]

En cinema, el terme panorama/panoràmica es refereix a la rotació de la càmera sobre el seu propi eix, ja sigui en vertical, diagonal o horitzontal. És un moviment de càmera i pot tenir diferents objectius:

  • Descripció: Mostrar un espai, acció...
  • Acompanyar: Seguir un personatge, acció...
  • Relacionar: Quan hi ha la intenció d'establir una relació entre personatges o objectes...
Gif panoràmic de 360 graus amb petites panoràmiques verticals intercalades.

Tipus de panoràmiques:

  • Horitzontal: Rotació de la càmera de dreta a esquerra o en sentit contrari, anomenada 'Pan'.
  • Vertical: Moviment de dalt a baix o en sentit contrari, anomenada 'Tilt'.
  • Sobre el propi eix òptic: Anomenada 'Roll', pot ser en CW, quan la direcció del moviment és la de les agulles del rellotge o CCW (ACW), quan es mou en sentit invers.
  • Obliqua: Moviment en diagonal de la càmera. Si s'utilitza trípode, aquest no hauria d'estar anivellat, això facilita el moviment de la càmera.
  • Circular: Gir de la càmera en 360 graus.
  • Escombrat: Panoràmica molt ràpida que provoca un sentit de caos a l'espectador, ja que no aconseguix veure les imatges que s'enregistren. S'utilitza com a transició.

Aspectes a tenir presents:

  • Solen fer-se amb un trípode, tot i que també es poden fer càmera en mà.
  • El moviment ha de començar amb un enquadrament fixe i ha d'acabar amb un enquadrament fixe.
  • La panoràmica més fluida sol ser en direcció cap a la dreta, i si es fan més d'una seguida, és important mantenir la mateixa direcció.
  • Moviment que no hauria de superar el 150 graus.[7]

Galeria[modifica | modifica el codi]

Un panorama de Beirut datat del segle XIX.
Un panorama de Beirut datat del segle XIX.
Panorama de Tbilisi del segle XX
Panorama de Tbilisi del segle XX
Una projecció cilíndrica usant PTgui.
Una projecció cilíndrica usant PTgui.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.147. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 6 desembre 2014]. 
  2. «Scientific American Volume 0003 Issue 8 (November 13, 1847)». ebooks.library.cornell.edu. [Consulta: 31 octubre 2016].
  3. «THE». www.edvec.ed.ac.uk. [Consulta: 31 octubre 2016].
  4. 4,0 4,1 KOZLOFF, MAX «THE PANORAMA: History of a Mass Medium. By Stephan Oettermann . Translated from the German by Deborah Lucas Schneider . Zone: 408 pp., $37.50» (en en-us). Los Angeles Times, 28-12-1997. ISSN: 0458-3035.
  5. «artsmia: Exhibitions: Currents of Change». archive.artsmia.org. [Consulta: 31 octubre 2016].
  6. 6,0 6,1 «Scientific American Volume 0003 Issue 37 (June 3, 1848)». ebooks.library.cornell.edu. [Consulta: 31 octubre 2016].
  7. «M6.T6 Moviments de càmera - Cultura audiovisual». sites.google.com. [Consulta: 24 octubre 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Panorama Modifica l'enllaç a Wikidata