Mònica Bernabé Fernández
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | desembre 1972 (51 anys) Barcelona |
| Formació | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Es coneix per | Defensora dels drets humans de les dones a l'Afganistan |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista |
| Organització | Ara (diari), El Mundo, Radio Nacional de España, RAC 1 |
| Premis | |
Mònica Bernabé Fernández (Barcelona, desembre de 1972) és una periodista catalana coneguda per la seva tasca com a corresponsal a l'Afganistan, on va viure quasi vuit anys, i com a defensora dels drets humans.
Biografia
[modifica]Va estudiar a la Universitat Autònoma de Barcelona. L'any 2000, després del seu primer viatge a l'Afganistan i a Peshawar, va fundar l'Associació per als Drets Humans a l'Afganistan (ASDHA),[1] Organització no governamental d'ajuda a les dones afganeses, de la qual va ser presidenta durant 16 anys, fins a la seva dissolució.[2] Després de set anys viatjant regularment cada any a l'Afganistan, a mitjans del 2007 s'hi va establir i hi va viure fins al 2014.[3] Ha estat l'única periodista catalana que ha viscut i treballat permanentement en aquell país durant tants anys. Principalment publicava els seus treballs en el diari El Mundo, i col·laborava amb Radio Nacional de España (RNE), Ràdio Associació de Catalunya (RAC 1) i Canal Sur. També va treballar per al servei en castellà de Deutsche Welle, el servei en català de RNE i altres mitjans.
El 2015 es va traslladar a Itàlia, on va continuar treballant com a freelance per El Mundo. El maig de 2017 es va incorporar al diari Ara com a responsable de la secció d'Internacional.[4]
La periodista és finalista al XVIII Premi Couso de Llibertat de Premsa convocat pel Colexio Profesional de Xornalistas de Galícia (CPXG) i el Club de Premsa de Ferrol.[5]
Obra
[modifica]Llibres
[modifica]- Afganistán, crónica de una ficción, editorial Debate (2012).[6]
- Dones. Women. Afganistán, editorial Blume (2014),[7] conjuntament amb Gervasio Sánchez. Recull de fotografies i testimonis de gairebé 250 dones afganeses que explica la seva situació al país.[8]
- Crónica de un fracaso. Afganistán, la retirada, editorial Debate (2023).[9]
Exposició
[modifica]- Dones. Afganistán. Exposició itinerant, conjuntament amb Gervasio Sánchez, que es va inaugurar al Palau Robert.[10][11] Posteriorment, s'ha pogut veure a diversos indrets d'arreu de Catalunya i de l'Estat espanyol. Basada en el llibre amb el mateix nom.
Documental
[modifica]- "Vestida de negre" és un documental sobre Afganistán a través del testimoni de la periodista Mònica Bernabé, dirigit per Josep Morell. És una producció de TV3 i La Quimera. Va ser emès per primera vegada el gener de 2015 en el programa 'Sense ficció' de TV3.[12]
Premis i reconeixements
[modifica]- 2010 Premi Julio Anguita Parrado de periodisme.[13]
- 2011 Premi Proteus en l'àmbit de la cultura i la comunicació.[14]
- 2013 XXIX Premi de Periodisme Cirilo Rodríguez.[15]
- 2013 Premi Drets Humans del Consejo General de la Abogacía Española.[16]
- 2016 Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya, per un periodisme rigorós i de qualitat, fent visibles les desigualtats, les injustícies i la violència estructural que pateixen les dones en països en guerra a través de l'exposició Dones. Afganistan.[17]
- 2021 Lliçó inaugural del grau en Periodisme del curs 2021-2022 a la Universitat Pompeu Fabra, amb el títol “"Explicar la guerra: context i mirada humana des de l’Afganistan".[18]
Referències
[modifica]- ↑ «Asociació pels Drets Humans a l'Afganistán (ASDHA)»», Barcelona. Arxivat des l'original l'11 agost 2015. Arxivat de l'original el 2015-08-11. [Consulta: 12 juny 2020].
- ↑ «Congreso de los Diputados / Iniciativas». VII Legislatura, Otras comparecencias en Comisión. Congreso de los Diputados.
- ↑ «Mònica Bernabé: “Només veiem el burca. però en vuit anys a l'Afganistan mai he trobat una dona que em digués que el burca era el problema”». El crític, 20-11-2014.
- ↑ «Mònica Bernabé, cap d'internacional». Diari Ara.
- ↑ «La periodista Mònica Bernabé, candidata al XVIII Premi Couso».
- ↑ «Afganistán, en primera persona», El Mundo (Madrid: Unidad Editorial).
- ↑ «Mujeres Women Afganistán (SEGUNDA EDICIÓN)» (en castellà). [Consulta: 8 octubre 2024].
- ↑ «Dones. Women. Afganistan». Editorial Blume. Gervasio Sánchez i Mònica Bernabé.
- ↑ «Mónica Bernabé y Afganistán. ¿Crónica de un fracaso¿» (en castellà), 04-12-2023. [Consulta: 8 octubre 2024].
- ↑ «Una exposició denuncia la situació de les dones afganeses». Mònica Bernabé, Gervasio Sánchez, 28-10-2014.
- ↑ «"Dones. Afganistan", històries dramàtiques que queden oblidades». Televisió de Catalunya, 29-10-2014.
- ↑ CCMA. «Sense ficció - Vestida de negre - 3Cat». [Consulta: 8 octubre 2024].
- ↑ «La periodista Mònica Bernabé, premio Julio Anguita Parrado». El Mundo, 25-02-2010.
- ↑ «III Premios Proteus de Ética». Editorial Proteus., Arxivat des l'original el 3 juny 2012. Arxivat de l'original el 2012-06-03. [Consulta: 12 juny 2020].
- ↑ «La periodista de El MUNDO Mònica Bernabé recibe el Premio Cirilo Rodríguez». El Mundo, 24-05-2013.
- ↑ «Mònica Bernabé recibe el Premio Derechos Humanos». El Mundo, 12-12-2013.
- ↑ «Guanyadores i guanyadors dels Premis de Comunicació No Sexista 2016». Dones. Revista digital, 18-11-2016. Arxivat de l'original el 2021-01-28. [Consulta: 2 gener 2021].
- ↑ «Mònica Bernabé: “El periodisme local em va donar moltes eines per treballar a l’Afganistan”», 2021.
Enllaços externs
[modifica]- Web de Mònica Bernabé
- Entrevista a Mònica Bernabé a Hemisferio Zero, 3-05-2013.
- Mónica Bernabé y Afganistán. ¿Crónica de un fracaso? a RTVE La aventura del saber, 4-12-2023