Nacionalisme econòmic
El nacionalisme econòmic és un terme usat per a descriure les polítiques que posen l'èmfasi en el control de l'economia, el treball i la formació del capital dins d'un estat fins i tot si això implica la imposició d'aranzels i altres restriccions al moviment del treball, els béns i el capital. S'oposa a la globalització en molts casoss, o com a mínim qüestiona els beneficis del lliure comerç sense restriccions. El nacionalisme econòmic pot incloure doctrines com el proteccionisme i la industrialització per substitució de les importacions.
Exemples
[modifica]Exemples d'això són el sistema america de Henry Clay el Dirigisme francès, l'ús de MITI al Japó, la politíca de l'Argentina d'aranzels i devaluació en la crisi del 2001, etc.
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Baker, David «The political economy of fascism: Myth or reality, or myth and reality?». New Political Economy, 11, 2, 2006, p. 227–250. DOI: 10.1080/13563460600655581. (a review of economic nationalism as manifested under the various forms of generic fascism)
Enllaços externs
[modifica]- The Economic Nationalist Arxivat 2019-04-23 a Wayback Machine. (US)
- BBC: Patriotism and protectionism in the EU, 23 March 2006
- 'Buy American' is UN-American by Harry Binswanger, Capitalism Magazine
- Russian Cabinet approves draft bill on restricting foreign investment IHT
- Moscow Spells Out Limits On Access to Resources WSJ 2006