Nebulosa de l'anell

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'objecte astronòmicNebulosa de l'anell
Ring Nebula.jpg
Tipusnebulosa planetària Modifica el valor a Wikidata
DescobridorCharles Messier[1] Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment31 gener 1779[2] Modifica el valor a Wikidata
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)18h 53m 35.097s [3] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)2h 12m 6.9922s [3] Modifica el valor a Wikidata
Distància de la Terra786,968 pc[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)15,769[5] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióLira Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Radi0,9 anys llum[6] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta (V)-0,3[7] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi1,2707 mil·lisegons d'arc[3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi1,494 mas/a[3] (ascensió recta)
2,486 mas/a[3] (declinació) Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial-19,1 km/s[8] Modifica el valor a Wikidata
Part deBraç d'Orió Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
NGC6720 Modifica el valor a Wikidata
Codis de catàleg

La nebulosa de l'Anell (també coneguda com la nebulosa de la Lira, Messier 57, M57 o NGC 6720) es troba a la constel·lació de la Lira. Es tracta d'una de les més conegudes i un exemple de nebulosa planetària. Va ser descoberta per Antoine Darquier de Pellepoix el 1779. El 1800, Friedrich von Hahn va descobrir una tènue estrella central al centre de la nebulosa.

La nebulosa es troba 2.300 anys llum de la Terra. Té una magnitud aparent de 9,7. S'expandeix a raó d'1 segon d'arc per segle (és a dir, 20–30 km/s). La seva massa és aproximadament 1,2 masses solars. M57 està il·luminada per una nana blanca central de magnitud aparent 14,7. Es creu que M57 ha estat expandint-se durant aproximadament 1.610± 240 anys. És bipolar, és a dir, té uns anells equatorials gruixuts amb ampliacions de l'estructura al llarg del seu eix de simetria. Sembla ser una esferoide prolat amb fortes concentracions de material al seu equador. Aquesta estructura és producte d'un model bipolar. Des de la Terra, es veu sobre 30° des de l'eix de simetria.

M 57 exhibeix nòduls caracteritzats per un desenvolupat sentit de simetria. No obstant això, només són visibles com una silueta contra l'emissió de fons de l'anell equatorial de la nebulosa. M 57 pot incloure emissió HII localitzada al final dels nòduls que es dirigeixen cap a l'estrella central. No obstant això, la majoria dels nòduls en són neutres i apareixen només en extinció. L'existència d'alguns nòduls amb possible emissió HII mostra que estan situats més a prop del front d'ionització que els trobats a IC 4406. Alguns dels nòduls mostren cues ben desenvolupades que sovint són d'un gruix detectable òpticament en l'espectre visible.

Observació[modifica]

La nebulosa de l'Anell es presenta a l'hemisferi nord entre maig i setembre. Se situa dins la constel·lació de la Lira, al sud de la seva estrella més brillant, Vega. Vega es troba al vèrtex nord-est de les tres estrelles del triangle d'Estiu. M57 es pot veure amb un telescopi de 8 polzades, però amb un de 3 ja se'n pot visualitzar l'anell. Instruments més grans mostraran unes petites zones fosques en els marges est i oest, i una tènue nebulositat dins del disc.

La nebulosa de l'anell en infraroig.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nebulosa de l'anell



  1. «Messier 57». [Consulta: 13 agost 2018].
  2. «Messier 57». [Consulta: 13 agost 2018].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  4. «Messier 57». [Consulta: 13 agost 2018].
  5. Orsola De Marco «The binary fraction of planetary nebula central stars – I. A high-precision, I-band excess search» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 3, 15-11-2012, pàg. 2118–2140. DOI: 10.1093/MNRAS/STS180.
  6. «Messier 57». [Consulta: 13 agost 2018].
  7. «Messier 57». [Consulta: 13 agost 2018].
  8. Afirmat a: Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue. Pàgina: 269–280. Data de publicació: 1995.