Vés al contingut

Nebulosa de l'Halter

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicNebulosa de l'Halter
Tipusnebulosa planetària Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)DAO.6[1] Modifica el valor a Wikidata
Descobert perCharles Messier[2] Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment12 juny 1764[2] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióGuineueta Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra376,2935 pc [3] Modifica el valor a Wikidata
Radi0,5 a. ll.[4] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−0,5[2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)14,089 (banda V)[2] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva11.000 K[5] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi2,6575 mas[3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)3,682 mas/a [3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)10,496 mas/a [3] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−42 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial5.000.000 cm/s²[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)19h 59m 36.3632s[3] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)22° 43' 16.3124''[3] Modifica el valor a Wikidata
Part deBraç d'Orió Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
NGC6853 Modifica el valor a Wikidata

Messier 27 (També coneguda com a Nebulosa de l'Halter (Dumbbell en anglès), M 27, or NGC 6853). És una nebulosa planetària en la constel·lació de la Guineueta. Va ser descoberta per Charles Messier el 1764.

La nebulosa de l'Halter és especialment brillant i posseeix un diàmetre aparent molt gran, ja que la part més lluminosa ocupa 1/5 de la que ocupa la Lluna. La seva velocitat d'expansió és 6,8 segons d'arc per segle i la seva edat estimada és de 3.000 o 4.000 anys.

L'estrella central que va originar la nebulosa té una magnitud aparent de 13,5, el que la fa difícilment observable per a un astrònom novell: és una nana blanca de color blau molt calenta (85 000K). La seva massa va ser estimada el 1999 per Napiwotzki en 0.56 ± 0.01 de la massa solar. Aquest estrella podria estar acompanyada d'una altra, encara més feble (magnitud 17) a 6,5 segons d'arc de distància aparent.

Estructura

[modifica]
Primer pla dels «nusos» de l'M 27
Credit: C.R. O'Dell (Universitat Vanderbilt)

Com a moltes nebuloses planetàries, la nebulosa de l'halter conté «nusos». La seva regió central està marcada per efusiones de nusos foscos i brillants i les cues fosques associades. L'aparença dels nusos varia des d'objectes simètrics amb cua fins a objectes irregulars sense cua. De la mateixa manera que a la nebulosa de l'Hèlix i la nebulosa de l'Esquimal, els caps dels nusos tenen cúspides brillants que són fotoionitzacions locals.

Observació

[modifica]

En bones condicions meteorològiques l'M27 és observable amb binoculars. Amb un telescopi a partir de 150 o 200 mm s'observa més fàcilment el «cor» brillant.

Referències

[modifica]
  1. Alexandros Gianninas «A spectroscopic survey and analysis of bright, hydrogen-rich white dwarfs» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 30-11-2011, pàg. 138. DOI: 10.1088/0004-637X/743/2/138.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Messier 27». [Consulta: 20 agost 2018].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  4. «Knots in Nearby Planetary Nebulae». [Consulta: 20 agost 2018].
  5. 5,0 5,1 «Hot star extension to the Hubble Space Telescope stellar spectral library» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2018, pàg. 115–115. DOI: 10.1051/0004-6361/201732545.
  6. Afirmat a: General Catalogue of Stellar Radial Velocities. Autor: Ralph Elmer Wilson. Editorial: Carnegie Institution for Science. Data de publicació: 1953.

Enllaços externs

[modifica]
  • SEDS (anglès)
  • Dades astronòmiques SIMBAD (anglès)
  • APOD. «M27: Not a Comet» (en anglès). [Consulta: 13 novembre 2018].