Nebulosa de la Roseta

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'objecte astronòmicNebulosa de la Roseta
Rosette-nebula-09-01-2005.jpeg
Tipus Regió HII, astronomical radio source Tradueix i medi interestel·lar
Descobridor Lewis Swift
Data de descobriment 1871
Dades d'observació
Magnitud aparent (V) 9
Constel·lació Unicorn
Modifica les dades a Wikidata
Nebulosa de la Roseta, Hα+RGB

La nebulosa de la Roseta (Caldwell 49) és una regió H II circular situada a l'extrem d'un núvol molecular gegantí de la constel·lació de Monoceros a la Via Làctia. El cúmul obert NGC 2244 (Caldwell 50) hi està íntimament relacionat, ja que les seves estrelles s'han format a partir de la matèria de la nebulosa.

El conjunt té les següents designacions al catàleg NGC:

El cúmul i la nebulosa es troben a una distància aproximada de 5.000 anys llum de la Terra,[1] la nebulosa amida 130 anys llum de diàmetre[2] cosa que fa que la seva extensió aparent al cel sigui de més d'1 grau[3] (5 cops l'extensió de la lluna plena). La radiació de les estrelles joves del cúmul excita els àtoms de la regió els quals emeten radiació i fan visible aquesta nebulosa d'emissió. S'estima que la matèria continguda a la nebulosa equival a unes 11.000[4] masses solars.

Una imatge de la nebulosa que es va prendre des de l'observatori de raigs X Chandra ha permès descobrir nombroses estrelles acabades de néixer incrustades dins d'un dens núvol molecular. Són aproximadament unes 2.500 estrelles com per exemple HD 46223 and HD 46150, estrelles de gran massa i classe O. Aquestes estrelles són principalment les que causen el creixement d'una bombolla de gas ionitzat.[5][6] La majoria de l'activitat de formació d'estrelles ocorre al dens núvol molecular situat al sud-est d'aquesta bombolla.[7]

S'observa també una brillantor difusa en raigs X a la bombolla que s'ha atribuït a un plasma que es troba a gran temperatura (entre 1 i 10 milions[8] de kèlvins). Això és significativament més calent que les regions H II (uns 10.000 K), aquest plasma es produeix probablement per la radiació en forma de vent estel·lar que prové de les grans estrelles de classe O que s'anomenaven anteriorment.

Observació[modifica]

Detall de la part central de la Nebulosa de la Roseta, les parts fosques són núvols de pols interestel·lar que bloquen el pas de la llum

El cúmul obert és visible amb binocles i fàcil d'apreciar amb petits telescopis, la nebulosa en canvi és més difícil d'observar visualment i requereix cels foscos i un bon equip. Fotogràficament la Nebulosa de la Roseta és fàcil de retratar i és l'única manera de captar el seu color vermellós no apreciable visualment.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nebulosa de la Roseta Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. O'Meara, S.J.; Moore, P. Cambridge Deep Sky Companions - The Caldwell Objects'. Cambridge University Press, 2002. ISBN ISBN 0-521-82796-5. 
  2. «WISE Captures the Unicorn's Rose» (en anglès), 25-08-2010. [Consulta: 22 novembre 2015].
  3. «NGC 2244 and NGC 2237-9,46» (en anglès). http://www.seds.org/,+27-06-1998.+[Consulta: 22 novembre 2015].
  4. Menon, T.K «A Study of the Rosette Nebula NGC 2237-46». Astrophysical Journal, 135, març 1962, pàg. 405. Bibcode: 1962ApJ...135..394M.
  5. Kuhn, M. A; et al. «The Spatial Structure of Young Stellar Clusters. II. Total Young Stellar Populations». Astrophysical Journal, 802, 2015, pàg. 60. Bibcode: 2015ApJ...802...60K.
  6. Wang, J. «A CHANDRA STUDY OF THE ROSETTE STAR-FORMING COMPLEX. I. THE STELLAR POPULATION AND STRUCTURE OF THE YOUNG OPEN CLUSTER NGC 2244». Astrophysical Journal, 675, 2008, pàg. 464-490. Bibcode: 2008ApJ...675..464W.
  7. Ybarra, J.E. «THE PROGRESSION OF STAR FORMATION IN THE ROSETTE MOLECULAR CLOUD». Astrophysical Journal, 769, 2013, pàg. 140. Bibcode: 2013ApJ...769..140Y.
  8. Townsley, L.K «10 MK Gas in M17 and the Rosette Nebula: X-Ray Flows in Galactic H II Regions». Astrophysical Journal, 593, 2003, pàg. 874-905. Bibcode: 2003ApJ...593..874T.