Vés al contingut

Negrito

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Negritos)
Infotaula grup humàNegrito
Tipuspobles indígenes Modifica el valor a Wikidata
Mapa de categories ètniques de Huxley d'On the Geographical Distribution of the Chief Modifications of Mankind (1870).
  1: Boiximà
  2: Negroide
  3: Negritos
  7: Polinesis
  9: Esquimals
Huxley va dir: 'Es diu caucasians les ètnies blanques (xantocrois) i mediterrànies (melanocroi) considerades conjuntament, i això és absurd[1]

Negrito és un terme referit a diversos grups ètnics de parts isolades del sud-est d'Àsia.[2]

Les poblacions actuals inclouen dotze tribus de les Illes Andaman, sis tribus Semang de Malàisia, el pobles Mani de Tailàndia, i els Aeta, Agta, Ayta, pigmeus asiàtics, Ita, Baluga, tribu Ati, Dumagat i unes vint-i-cinc tribus de les Filipines.

Els negritos comparteixen algunes característiques físiques amb els pigmeus africans, incloent la curta alçada, la textura de cabell afro i la pell fosca; tanmateix, el seu origen i la ruta de migració a Àsia és objecte de gran especulació.

Orígens

[modifica]

El seu origen és objecte de debat. Tanmateix, en llengua malaia s'anomenen Orang asli, o gent indígena.

Ètnia mamanoa

[modifica]
Fotografia de 1926 de guerrers Lumad de Bagobo (Manobo)

Els mamnoa o mamanwa són una tribu negrita que sovint s'agrupa amb els lumad. Provenen de les províncies de Mindanao, Filipines de Leyte, Agusan del Nord i Surigao,[3] presenten poblacions menors que les de les tribus Manobos i Mandaya, que també viuen a la regió. Com tots els negritos, els mamanoas són genèticament diferenciats dels habitants de les terres baixes i dels manobos que viuen a més altitud; mostren el cabell arrissat i tonalitats molt més fosques de pell.[4]

Tradicionalment els mamanoa són caçadors recol·lectors. Els estudis genètics[5] suggereixen que els mamanwa van ser una de les primeres poblacions a abandonar l'Àfrica, juntament amb els aborígens australians i els indígenes de Nova Guinea, i aquestes tres ètnies van divergir d'un origen comú fa uns 36.000 anys. [6]

Actualment els mamanoa viuen en assentaments sedentaris (barangays) prop de centres agrícoles i de mercats, i per tant la seva dieta ha canviat i ara inclou productes agrícoles amb midó.[7] Els seus dirigents poden ser o bé homes o bé dones.[8] Mamanoa significa 'els primers habitants de la selva'.[9] Parlen l'idioma mamanwa (o minamanwa).[10]

Vegeu també

[modifica]

Notes

[modifica]

 Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911. 

  1. Huxley, T. H. "On the Geographical Distribution of the Chief Modifications of Mankind" (1870) Journal of the Ethnological Society of London
  2. Snow, Philip. The Star Raft: China's Encounter With Africa. Cornell Univ. Press, 1989 (ISBN 0-8014-9583-0)
  3. «Anthropology Museum: Mamanwa». Arxivat de l'original el 2011-04-03. [Consulta: 15 gener 2013].
  4. Barrows DP. 1910. The negrito and allied types in the Philippines. Am Anthropol 12:358-376.
  5. The HUGO Pan-Asian Consortium. 2009. Mapping Genetic Diversity in Asia. Science. 326:1541–1545.http://www.sciencemag.org/content/326/5959/1541.short
  6. Irina Pugach, Frederick Delfin, Ellen Gunnarsdóttir, Manfred Kayser, and Mark Stoneking. Genome-wide data substantiates Holocene gene flow from India to Australia. PNAS, January 14, 2013 DOI: 10.1073/pnas.1211927110
  7. Personal observation http://ucsc.academia.edu/EmeraldSnow/Papers/187939/Life-history_reproductive_maturity_and_the_evolution_of_small_body_size_The_Mamanwa_negritos_of_northern_Mindanao[Enllaç no actiu]
  8. Cashdan, E. A. (1980), Egalitarianism Among Hunters and Gatherers. American Anthropologist, 82: 116–120. doi:10.1525/aa.1980.82.1.02a00100 http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1525/aa.1980.82.1.02a00100/abstract
  9. «Mamanwa». Arxivat de l'original el 2012-03-23. [Consulta: 15 gener 2013].
  10. Ethnologue Report: Mamanwa Language

Bibliografia

[modifica]
  • Evans, Ivor Hugh Norman. The Negritos of Malaya. Cambridge [Eng.]: University Press, 1937.
  • Garvan, John M., and Hermann Hochegger. The Negritos of the Philippines. Wiener Beitrage zur Kulturgeschichte und Linguistik, Bd. 14. Horn: F. Berger, 1964.
  • Hurst Gallery. Art of the Negritos. Cambridge, Mass: Hurst Gallery, 1987.
  • Khadizan bin Abdullah, and Abdul Razak Yaacob. Pasir Lenggi, a Bateq Negrito Resettlement Area in Ulu Kelantan. Pulau Pinang: Social Anthropology Section, School of Comparative Social Sciences, Universití Sains Malaysia, 1974.
  • Schebesta, P., & Schütze, F. (1970). The Negritos of Asia. Human relations area files, 1-2. New Haven, Conn: Human Relations Area Files.

Enllaços externs

[modifica]