Neus Bouza Gil

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaNeus Bouza Gil
Biografia
Naixement1916 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort26 maig 1939 Modifica el valor a Wikidata (22/23 anys)
Causa de mortAfusellament Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre de

Neus Bouza Gil (Barcelona 1916 - 26 maig 1939) jove obrera i miliciana, militant de la CNT executada als 22 anys.[1] Fou una de les dotze dones de la Presó de les Corts afusellades al Camp de la Bota pel Règim Franquista que va executar 1717 persones entre el 1939 i el 1952 [2][3]

Biografia[modifica]

Nascuda a Barcelona el 1916 vivia al barri del Poblenou. El 1936 a l'inici de la Guerra Civil es va unir a les milícies obreres de la rereguarda, fou destinada a l'antiga escola d'artilleria, establerta al Castell de les quatre torres del Camp de la Bota on s'encarregava de la bugaderia i la cuina. Poc després, el govern de Largo Caballero ordenà acabar amb la figura de les milicianes i van desmobilitzar les dones del front. Neus es va reincorporar a la seva feina a la fàbrica de lones del carrer Ali-Bey. El 10 d'octubre de 1936 es va afiliar a la CNT.

La derrota del bàndol republicà, va donar pas a la Dictadura del General Franco i es va iniciar una dura repressió dels vençuts. El 23 de febrer de 1939 un veí va denunciar la Neus que fou detinguda per un escamot de falangistes. Lliurada a la policia i empresonada el 8 de març, el 26 d'abril va ser sotmesa a un Consell de Guerra Sumarissim acusada d'haver participat o presenciat l'execució de persones de dretes, fets que ella sempre va negar. Condemnada a mort, fou afusellada al Camp de la Bota el 26 de maig de 1939 juntament amb 22 homes, entre els quals hi havia l'anarcosindicalista Antonio Charles Domenech.[4]

Memòria històrica[modifica]

L'Ajuntament de Sant Adrià del Besòs a proposta del Consell Municipal de les Dones, en el marc dels actes de la Festa Major de l'any 2013 va inaugurar la sala d'actes Neus Bouza a la Biblioteca Municipal,[5]dins del projecte Carrers amb nom de dona, L'objectiu d'aquesta proposta era donar visibilitat a l'important paper de les dones en tots els àmbits de la vida ciutadana, i també homenatjar la memòria de totes les persones afusellades al Camp de la Bota.[6]

Referències[modifica]

  1. Bassas, Antoni. «"Perilloses i roges": la història de disset dones afusellades», 18-11-2016. [Consulta: 9 abril 2019].
  2. «[Llista de reparació jurídica de les víctimes del franquisme. Consell de guerra sumaríssim - Causa 02399 contra Neus Bouza Gil. Ref.126]» (en castellà). Arxiu Tribunal Militar Tercer de Barcelona, 1939. [Consulta: 22 gener 2021].
  3. Corbalàn Gil, Joan. Justícia, no venjança:Els executats pel Franquisme a Barcelona. Valls (Tarragona): Cossetània, 2008, p. 355. ISBN 978-84-9791-350. 
  4. «[Memòria Presó de dones de les Corts Els Consells de guerra:Les onze afusellades del Camp de la Bota]». Presó de les Corts.org. [Consulta: 9 abril 2019].
  5. «La sala de la Biblioteca Sant Adrià estrena nom». [Consulta: 9 abril 2019].
  6. Solé i Sabaté, Josep Maria. La repressió Franquista a Catalunya 1938-1953. Barcelona: Edicions 62, 2003, p. 772. ISBN 9799429750089.