Nguyễn Du
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 3 gener 1766 ![]() Provincia de Hà Tĩnh (Đại Việt) ![]() |
Mort | 10 agost 1820 ![]() Huế ![]() |
Sepultura | Nghi Xuân (en) ![]() ![]() |
Activitat | |
Ocupació | poeta, escriptor ![]() |
Obra | |
Obres destacables
| |
Nguyễn Du (el nom complet és Nguyen-du Thanh-hien; el seu pseudònim era To Nhu)[1] (Bích Câu, Thăng Long, Vietnam, 1766[2] o 1765−Hue (Vietnam), 10 d'agost de 1820)[1] fou un escriptor vietnamita, considerat el pare de la literatura vietnamita[1] i conegut per la seua obra poètica Truyện Kiều. Va nàixer en una família mandarina, en la qual el pare serví com a ministre d'alt rang durant la dinastia Lê.[3]
Quan tenia 19 anys va passar els exàmens mandarins i en el temps es convertí en un militar amb una posició modesta. Serví a la dinastia Le fins i tot quan aquesta caigué el 1787. Després d'un curt temps després del canvi de dinastia, deixà de servir als Le retirant-se a les muntanyes Hong Linh (prop del seu poble natal).[1]
El 1802 el nou governant de la dinastia Nguyen, Gia Long, unificà Vietnam i cridà Nguyen Du a la cort. N. Du li va fer cas sense ganes i aconseguí posicions com a oficial.[1]
Treballant a Quang Binh (nord del Vietnam) el 1813 aconseguí el rang de Columna de l'Imperi i fou enviat com a cap de la delegació d'ambaixadors a Beijing[1] (Xina) eixe mateix any.[4] Allí traduí una novel·la xinesa donant a lloc a la seua obra més famosa.[1]
Es creu que va escriure Truyện Kiều com a penediment per haver treballat per a la dinastia que havia tirat de la seua feina al seu anterior mestre.[3]
L'enviaren més tard a altres dos missions com a ambaixador a Beijing. La segona missió no va poder ni iniciar-la perquè emmalaltí i morí després de negar-se a rebre tractament.[1]
Obres[modifica]
- Truyện Kiều (1815)[5]
- “Paraules d'un venedor de barrets jove” un poema curt
- Chieu hon (“Adreçat als morts”)[1]
També va escriure altres poemes, aquests en xinès.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 1,9 «Nguyen Du». Britannica, 2006. [Consulta: 7 novembre 2017].
- ↑ Dingwall, Alastair. Traveller's literary companion to South-east Asia. Brighton: In Print, 1994, p. 202. ISBN 9781873047255.
- ↑ 3,0 3,1 «The Tale of Kiều». World Digital Library. Library of Congress i UNESCO. [Consulta: 7 novembre 2017].
- ↑ «The Tale of Kiều». World Digital Library. Library of Congress i UNESCO. [Consulta: 7 novembre 2017].
- ↑ Levine, C. «The Great Unwritten: World Literature and the Effacement of Orality». Modern Language Quarterly, 74, 2, 2013, pàg. 229. DOI: 10.1215/00267929-2072998.