Nicanor Duarte Frutos
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 octubre 1956 Coronel Oviedo (Paraguai) |
| Senador del Paraguai | |
| 26 agost 2003 – 28 agost 2008 | |
| President del Paraguai | |
| 15 agost 2003 – 14 agost 2008 ← Luis Ángel González Macchi – Fernando Lugo → | |
| Dades personals | |
| Religió | Protestantisme |
| Formació | Universitat Catòlica Nostra Senyora de l'Assumpció Universitat Nacional d'Asunción |
| Alçada | 1,71 m |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, advocat |
| Partit | Partido Colorado |
| Premis | |
Nicanor Duarte Frutos (castellà: Óscar Nicanor Duarte Frutos) (Coronel Oviedo, 11 d'octubre de 1956) és un polític de Paraguai, president de la República des de 2003 fins a 2008.
Biografia
[modifica]Óscar Nicanor Duarte Frutos va néixer l'11 d'octubre de 1956 a Coronel Oviedo, Caaguazú, en una família mestissa de classe baixa rural. El seu pare, Héctor Roque Duarte, era un agent de policia i compositor que va lluitar al bàndol de Colorado a la Guerra Civil Paraguaiana de 1947, sota el comandament del general Patricio Colmán.[1][2] La seva mare, Disnarda Antonia Frutos, era mestra.[3][4] Nicanor va començar a treballar en serradores quan tenia onze anys, mentre anava a l'escola.[5] Als catorze anys es va afiliar al Partit Colorado, una cosa que era de facto obligatòria en aquell moment, a causa de la dictadura.
Duarte va seguir una carrera en dret i més tard en periodisme, convertint-se en comentarista esportiu i columnista de ràdio.[6] A la dècada de 1990 va entrar en política, servint als gabinets dels presidents Juan Carlos Wasmosy i Luis González Macchi, ambdues vegades com a ministre d'Educació. Duarte es va convertir en un dels principals aliats del polític del Partit Colorado Luis María Argaña, heretant la seva influència política després del seu assassinat el març de 1999. Duarte va ser elegit president el 2003, per una pluralitat del 37%, aprofitant una divisió a tres bandes a l'oposició al governant Partit Colorado. Investit als 46 anys, Duarte va ser un dels presidents més joves del Paraguai, així com el seu primer no catòlic, ja que era un convers al protestant.[7][8][9]
L'administració de Duarte es va caracteritzar per un rebuig del camí que el seu país i el seu partit havien pres en l'última dècada, allunyant-se del neoliberalisme per abraçar la marea rosa i el socialisme del segle XXI.[10][11][12] En general, l'economia paraguaiana va créixer durant el seu mandat, principalment com a part d'una recuperació de la crisi dels anys noranta. El seu suport al president veneçolà Hugo Chávez, així com la seva proposta de modificar la constitució per permetre la reelecció del president, van fer que gran part del públic paraguaià el veiés com cada cop més autoritari, cosa que va conduir en part a la derrota de la seva protegida, Blanca Ovelar, a les eleccions del 2008.[13][14][15]
Óscar Nicanor Duarte Frutos va néixer l'11 d'octubre de 1956 a Coronel Oviedo, Caaguazú, en una família mestissa de classe baixa rural. El seu pare, Héctor Roque Duarte, era un agent de policia i compositor que va lluitar al bàndol de Colorado a la Guerra Civil Paraguaiana de 1947, sota el comandament del general Patricio Colmán.[1][2] La seva mare, Disnarda Antonia Frutos, era mestra.[3] [4] Nicanor va començar a treballar en serradores quan tenia onze anys, mentre anava a l'escola.[5] Als catorze anys es va afiliar al Partit Colorado, una cosa que era de facto obligatòria en aquell moment, a causa de la dictadura.
Presidència
[modifica]Nicanor Duarte Frutos és President de la República del Paraguai, després de guanyar les eleccions generals l'abril de 2003 amb el 37,1% de cots com a candidat del Partit Colorado, agrupació política que governa aquest país sense interrupció des de 1947.
Duarte Frutos va prometre acabar amb la pobresa i la corrupció, reconegudes per ell mateix com a alarmants. Després de l'incendi d'un centre comercial a la capital de Paraguai i el segrest i l'assassinat de la fill de l'expresident Raúl Cubas que va haver d'afrontar el seu govern, Duarte va admetre que aquests incidents i altres són conseqüència directa de la corrupció que colpeja el país.
Tot i ser membre d'un partit conservador, Duarte ha realitzat una política més aviat d'esquerres que contrasta amb la dels seus antecessors de governs precedents. Entre aquestes mesures destaquen el seu rebuig al neoliberalisme en la política econòmica, la seva oposició a lALCA, la cerca de cooperació de governs llatinoamericans com el del president veneçolà Hugo Chávez (venda de petroli a preus preferents), a més a més de les bones relacions amb els governs de Brasil de Lula i de l'Argentina de Néstor Kirchner, així com el reforçament de Mercosur. Malgrat tot, Duarte Frutos va ser durament criticat per diversos governs llatinonamericans per haver permès l'ingrés de tropes nord-americanes al territori de Paraguai per a efectuar exercicis conjunts amb l'exèrcit d'aquest país.
Tot i haver iniciat el seu mandat amb un alt índex de popularitat, Duarte Frutos ha vist caure el percentatges de conciutadans que aproven la seva gestió. Aquesta tendència acompanya el desgast polític del mateix partit, que tot i ser encara el partit més poderós del Paraguai, ha anat perdent hegemonia després de les diverses eleccions des de la restauració de la democràcia.
Actualment, Duarte Frutos es troba al mig d'una polèmica desencadenada degut a la seva elecció com a president de la Junta de Gobierno del Partit Colorado, acció considerada com a inconstitucional per tots els partits de l'oposició. Duarte Frutos va buscar el suport de la Cort Suprema de Justícia per acabar amb les crítiques, fet que va agreujar encara més la crisi.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 ABC Color (2006).
- ↑ 2,0 2,1 Cantero, A. (2007).
- ↑ 3,0 3,1 ABC Color (2005).
- ↑ 4,0 4,1 ABC Color (2005).
- ↑ 5,0 5,1 Franchini, M. (2003).
- ↑ «De periodista pobre a político millonario» (en castellà). Última Hora, 20-01-2007. [Consulta: 1r febrer 2024].
- ↑ , 23-05-2023.
- ↑ , 11-03-2017.
- ↑ , 04-03-2003.
- ↑ «Nicanor impone el socialismo "humanista" en seno colorado» (en castellà). Última Hora, 29-04-2007. [Consulta: 1r febrer 2024].
- ↑ «El socialismo "humanista" de Nicanor» (en castellà). Última Hora, 06-05-2007. [Consulta: 1r febrer 2024].
- ↑ «Cuando los colorados fueron de izquierda - Opinión - ABC Color» (en castellà). www.abc.com.py. [Consulta: 1r febrer 2024].
- ↑ «Chávez y Paraguay: Historia de una relación conflictiva» (en castellà). Última Hora, 05-03-2013. [Consulta: 1r febrer 2024].
- ↑ «El 2006: año perdido por la ambición de poder de Nicanor» (en castellà). Última Hora, 31-12-2006. [Consulta: 1r febrer 2024].
- ↑ «Six decades of one-party rule ended in Paraguay» (en anglès). NBC News, 21-04-2008. [Consulta: 1r febrer 2024].
