Nicolás Sánchez-Albornoz

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaNicolás Sánchez-Albornoz
Biografia
Naixement11 febrer 1926 Modifica el valor a Wikidata (95 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Logotipo del Instituto Cervantes.svg  Director de l'Institut Cervantes
1991 – 1996
← Nou càrrec
Activitat
OcupacióEscriptor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
18 febrer 2014Intel·lectuals per la III República Modifica el valor a Wikidata
Família
PareClaudio Sánchez Albornoz Modifica el valor a Wikidata
Premis

Nicolás Sánchez-Albornoz y Aboín (Madrid, 1926) és un historiador i professor universitari espanyol. Fill de l'historiador Claudio Sánchez-Albornoz, que s'havia exiliat després de la Guerra Civil. Nicolás va romandre a Madrid i va participar, sent estudiant, en un intent de reconstrucció clandestina de la FUE. Va ser detingut en 1947 per la dictadura franquista i condemnat a treballs forçats. Va escapar en 1948 al costat de Manuel Lamana del Valle de los Caídos amb l'ajuda de l'antropòleg Paco Benet, l'escriptora Barbara Probst Solomon i Barbara Mailer. Va romandre exiliat a Argentina durant dècades i va desenvolupar allí gran part de la seva carrera.

Des de 1991 és membre corresponent de la Reial Acadèmia de la Història de Madrid.[1] Va ser el primer director de l'Institut Cervantes (1991-1996). Actualment resideix a Madrid.

Referències[modifica]

  1. «RAH. Académicos Correspondientes». Arxivat de l'original el 2011-09-06. [Consulta: 20 octubre 2017].

Enllaços externs[modifica]