Nicola Vicentino
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1511 (Gregorià)  Vicenza (Itàlia) | ||
| Mort | c. 1576 (64/65 anys) Milà (Itàlia) | ||
| Causa de mort | pesta | ||
| Nacionalitat | Itàlia | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Compositor, madrigalista i teòric musical | ||
| Gènere | Música del Renaixement | ||
| Professors | Adrian Willaert | ||
     | |||
Nicola Vicentino (Vicenza, 1511 - Roni, 1572) fou un teòric musical, madrigalista i compositor italìa del Renaixement.
Deixeble de Willaert, fou nomenat mestre de capella de la cort i professor de música dels prínceps d'Este, a Ferrara, retirant-se després a Roma, on residí molt de temps en el palau del cardenal Hipòlit II d'Este. El 1546 intentà ressuscitar les escales cromàtiques i enharmòniques dels antics amb la publicació del llibre de madrigals a 5 veus, titulat Dell’Unico Adriano Villaert discepolo D. Nicola Vicentino madrigali a 5 voci per teòrica e per pratica da lui composti al nuovo modo del celebrissimo suo maestro ritrovato, construint, a més, per a reforçar els seus arguments, un arcicembalo i un arciorgano, en els que els sons derivats dels sons naturals estaven clarament diferenciats.
El poc èxit de la seva temptativa el portà a tractar d'aquesta assumpte teòricament en l'obra titulada L'antica musica ridotta allà moderna pratica (1955) amb una descripció de l'archicembalo, a la que afegí més tard una Descrizione dell'arciorgano (1561).
Les idees de Vicentino foren atacades per V. Lusitano,[1] Zarlino i Doni, mentre que trobaren fervents defensors en Cipriano de Rore i el príncep de Venosa.
Bibliografia
[modifica]
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 68, pàg. 546-7 (ISBN 84-239-4568-5)
- ↑
- Enciclopèdia Espasa v. 31, pàg. 855, (ISBN 84-239-4530-8)