Nicolás Antonio Arredondo y Pelegrín
  | |
| Nom original | (es) Nicolás Antonio de Arredondo |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 17 abril 1726 Bárcena de Cicero (Cantàbria) |
| Mort | 4 abril 1802 (75 anys) Madrid |
_Version_with_Golden_Fleece_and_Order_of_Charles_III_Collars.svg){kind=small} Capità general de València | |
| 4 abril 1799 – 29 setembre 1801 ← Antonio Cornel Ferraz Doz y Ferraz – Ventura Caro y Maza de Lizana → | |
 Virrei del Riu de la Plata | |
| 4 desembre 1789 – 17 març 1795 ← Nicolás del Campo – Pedro Melo de Portugal → | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Família | |
| Fills | Agustín Arredondo Mioño |
| Premis | |
Nicolás Antonio Arredondo y Pelegrín (castellà: Nicolás Antonio de Arredondo) (Bárcena de Cicero, 17 d'abril de 1726 - Madrid, 4 d'abril de 1802) va ser un militar i polític espanyol que va ocupar el càrrec de Virrei del Río de la Plata i capità general de València.[1][2]
Biografia
[modifica]Va participar en les guerres d'Itàlia, on va guanyar prestigi com a militar arribant a ser funcionari reial. Després, va ser enviat a Amèrica, on va exercir càrrecs polítics a Cuba.
Posteriorment va ser enviat al Río de la Plata, sent governador de la Governació de La Plata, a l'Alt Perú. Després de finalitzar el seu mandat el virrei Nicolás del Campo va ser designat pel rei com a virrei del Riu de la Plata.
Les seves obres principals van ser la continuació de l'empedrat de Buenos Aires, la capital virreinal, i la fortificació de la ciutat de Montevideo. Va crear consells veïnals i cossos de policies. Es va manifestar també a favor de la creació del Consolat de Buenos Aires. A més va millorar les mines de plata, va impulsar la ramaderia i va resoldre els conflictes entre estancieros i comerciants.
En 1794 va aconseguir que s'instal·lés el Consolat Reial, que funcionava a manera de tribunal comercial, amb la finalitat d'evitar el contraban i altres pràctiques il·legals.
Després de dimitir en 1795 va tornar a Espanya, on va ser nomenat Capità general de València, càrrec que va ocupar fins 1800. Després fou destinat a l'Exèrcit de Castella la Nova fins a la seva mort en 1802.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Nicolás Antonio de Arredondo y Pelegrín, Real Academia de la Historia
- ↑ M Nicolás Antonio Arredondo Pelegrín a gwgeneanet.org
- ↑ Biografia de Nicolás Antonio de Arredondo
Bibliografia
[modifica]
PDF El linaje de los Arredondo en la Santoña de los siglos XVIII y XIX, Florentino Antón Reglero.
