Nikolai Noskov
Salta a la navegació
Salta a la cerca
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Nikolai Ivanovitx Noskov 12 gener 1956 (66 anys)Gagarin (Rússia) |
| Floruit | 1981 |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant, bateria, músic de rock, trompetista, teclista, multiinstrumentalista, guitarrista, compositor, escriptor |
| Activitat | 1981 – |
| Membre de | |
| Gènere | Glam rock, new wave, rock dur, art rock, rock progressiu, pop-folk, rock simfònic, glam metal, pop, synthpop, dance-rock, rhythm and blues, blue eyed soul, rock psicodèlic, romança, folk rock, música tradicional, Trip-hop, funk, Funk rock i rock alternatiu |
| Veu | Tenor i baríton |
| Instrument | Veu |
Premis | |
| Lloc web | nnoskov.ru |
        | |
Nikolai Ivànovitx Noskov (En rus: Николай Иванович Носков; Gzhatsk, 12 de gener de 1956) és un cantant rus, antic vocalista del grup de música de rock dur Gorki Park (entre 1987–1990), i guanyador en cinc ocasions del Gramòfon d'Or.[1][2][3][4] També va ser membre del grup Москва (Moscou), a principis de 1980, i de Гран-при (Gran Premi), el 1988, poc abans d'afegir-se als Gorki Park. A la dècada de 1990 va participar amb els Николай (Nikolai). Des del 1998 va seguir la seva carrera en solitari, publicant sis àlbums. El 2015 va formar part del jurat de la segona temporada del programa de televisió rus Glavnaya Stsena.
Discografia[modifica]
.jpg)
Membre de grups de música[modifica]
- Москва
- НЛО (UFO, 1982)
- Гран-при
- К теологии (EP) (1988)
- Gorky Park (1989)
- Николай
- Mother Russia (1994)
En solitari[modifica]
- Блажь (1998)[5][6]
- Стёкла и бетон (2000)[7]
- Дышу тишиной (2000)[8][9]
- По пояс в небе (2006) [10]
- Оно того стоит (2011)[11][12]
- Без названия (2012)
Compilacions[modifica]
Premis[modifica]
- 1992 - Profi
- 1996-2015 - Gramòfon d'Or[16]
- 1996 per «Я не модный»
- 1998 per «Я тебя люблю»
- 1999 per «Паранойя»
- 2000 per «Это здорово»
- 2015 per «Это здорово» i premi als 20 anys
- 1998 - Ревнители русской словесности societat de Pushkin[17]
- 1999 - Medalla del Ministeri de l'Interior "al servei social al Caucas"
- 1999 - Medalla del Ministeri de Defensa per millorar la cooperació militar
- 2000 - Ovació (Millor solista de l'any)[18]
- 2009 - Premis FSB en la categoria d'art musical per la cançó Павшим друзьям. El cantant va trebalar en aquesta cançó amb l'Orquestra Simfònica de la FSB russa.[19][20]
Referències[modifica]
- ↑ Николай Иванович Носков
- ↑ Биография Николая Носкова
- ↑ 24SMI
- ↑ [1]
- ↑ Блажь Arxivat 2016-08-22 a Wayback Machine., 1000plastinok.net
- ↑ Николай Носков – Блажь, discogs.com
- ↑ Николай Носков – Стекла и бетон, 1000plastinok.net
- ↑ Николай Носков – Дышу Тишиной, 1000plastinok.net
- ↑ Николай Носков – Дышу Тишиной, www.discogs.com
- ↑ Николай Носков – По пояс в небе Arxivat 2016-08-22 a Wayback Machine. 1000plastinok.net
- ↑ «Работая пять лет над альбомом, Николай Носков считает, что "Оно того стоит"». Intermedia.ru. Arxivat de l'original el 2012-08-17. [Consulta: 15 agost 2012].
- ↑ [2]
- ↑ Николай Носков – Лучшие песни в сопровождении симфонического оркестра Arxivat 2017-03-11 a Wayback Machine., 1000plastinok.net
- ↑ Николай Носков – Лучшие Песни В Сопровождении Симфонического Оркестра, www.discogs.com
- ↑ Николай Носков – Океан Любви - Лучшие Романтические Композиции, www.discogs.com
- ↑ «Russkoye Radio». Arxivat de l'original el 2016-09-21. [Consulta: 21 octubre 2016].
- ↑ «Николай Носков - официальная страница». [Consulta: 9 agost 2016].
- ↑ Vokrug.tv
- ↑ «ФСБ1». Arxivat de l'original el 2012-03-11. [Consulta: 21 octubre 2016].
- ↑ «ФСБ2». Arxivat de l'original el 2012-03-10. [Consulta: 21 octubre 2016].