Nnamdi Azikiwe

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaNnamdi Azikiwe
Consell Privat del Regne Unit Modifica el valor a Wikidata
Dr. Nnamdi Azikiwe.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 novembre 1904 Modifica el valor a Wikidata
Zungeru (Nigèria) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 maig 1996 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Nsukka (Nigèria) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Seal of the President of Nigeria.svg 1r President de Nigèria
1r octubre 1963 – 16 gener 1966
← cap valor – Johnson Thomas Umunanke Aguiyi-Ironsi →
Governor-General of Nigeria (en) Tradueix
16 novembre 1960 – 1r octubre 1963
← James Wilson Robertson (en) TradueixSupressió del càrrec →
President of the Senate of Nigeria (en) Tradueix
1r gener 1960 – 1r octubre 1960 – Dennis Osadebay (en) Tradueix →
Membre del Consell Privat del Regne Unit
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicIgbos Modifica el valor a Wikidata
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Howard
Universitat de Pennsilvània
Universitat de Colúmbia
Universitat Lincoln Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític Modifica el valor a Wikidata
PartitConsell Nacional de Nigèria i els Cameruns Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeFlora Azikiwe (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Benjamin Nnamdi Azikiwe, nascut el de de i mort l'11 de de ), fou un home d'Estat nigerià. Fou el primer president de Nigèria.

D'origen Ibo (ètnia que domina l'est del Nigèria), nascut a Zungeru,[1] Azikiwé va arribar als Estats Units el 1925. Estudia a continuació a la Universitat Lincoln a Pennsilvània, on obtingué el 1929 un doctorat d'antropologia. Va tornar a l'Àfrica el 1935.

Primerament fou redactor en un diari d'Accra a la Costa d'Or, tornant al Nigèria el 1937 on va fundar una cadena de diaris dels quals el West African Pilot fou molt llegit en tota l'Àfrica de l'Oest.

El 1943, llança la seva primera ofensiva per la independència del Nigèria i participa el 1944 a la fundació del Consell Nacional de Nigèria i els Cameruns (Nacional Council of Nigèria and Cameroon NCNC, esdevingut Nacional Council of Nigerian Citizens)  del qual esdevingué el president. El 1947 fou membre del Consell Legislatiu del Nigèria i va entrar el 1951 a l'assemblea de la regió de "Nigèria Occidental" de la que  fou primer ministre l'any següent.

Hi va desplegar una activitat intensa (educació, desenvolupament industrial, sufragi universal) no sense tensions entre els Britànics i els seus partidaris, ni perdre's en d'obscurs afers comercials (afer del African Continental Bank).

El 1953, era el líder indiscutible de l'est del país, a continuació, poc temps després de la independència l'any 1960, esdevingué governador general i finalment president en el moment de la proclamació de la república l'any 1963, amb Abubakar Tafawa Balewa com a primer ministre.

Fou enderrocat, amb la resta del govern civil, durant un viatge a l'estranger, pel cop d'Estat militar del 15 de gener de 1966 portat a terme pel general Johnson Aguiyi-Ironsi.

En el curs de la guerra del Biafra (19671970), Azikiwe  va ser el portaveu de la república secessionniste i el conseller del seu president, Odumegwu Emeka Ojukwu. Proposarà en 1969 un pla de pau de 14 punts que les dues parts rebutjaran.

Després de la guerra va esdevenir canceller de la Universitat de Lagos, de 1972 a 1976.  Va fundar el Partit Popular del Nigèria el 1979 però va fracassar, el mateix any, a l'elecció presidencial, on fou batut per Shehu Shagari. Es va presentar altre cop el 1983, sense èxit, abans d'abandonar la política l'any 1986.

Va morir el 1996. El seu retratat figura als bitllets de 500 naira.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nnamdi Azikiwe