Nora Ephron
(2010) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 19 maig 1941 Upper West Side (Nova York) |
Mort | 26 juny 2012 (71 anys) Manhattan (Nova York) |
Causa de mort | leucèmia mieloide aguda pneumònia |
Residència | Nova York (1962–) Nova York (1941–) Beverly Hills |
Religió | Ateisme |
Formació | Wellesley College (–1962) Beverly Hills High School (–1958) |
Activitat | |
Camp de treball | Assaig |
Ocupació | guionista, escriptora, dramaturga, bloguera, escriptora de contes, humorista, assagista, novel·lista, productora de cinema, reportera, directora de cinema, periodista, realitzadora |
Activitat | 1973 - 2012 |
Ocupador | Newsweek Esquire New York Post New York Magazine |
Família | |
Cònjuge | Nicholas Pileggi (1987–2012) Carl Bernstein (1976–1980) Dan Greenburg (1967–1976) |
Fills | Jacob Bernstein () Carl Bernstein |
Pares | Henry Ephron i Phoebe Ephron |
Germans | Delia Ephron Hallie Ephron Amy Ephron |
Premis | |
| |
|
Nora Ephron (Nova York, 19 de maig de 1941 - Nova York, 26 de juny de 2012) va ser una productora, guionista, directora de cinema i periodista estatunidenca, tres vegades nominada als Oscars per les pel·lícules Silkwood (1983), When Harry met Sally... (1989) i Sleepless in Seatle (1993). El gènere pel qual va ser principalment coneguda va ser la comèdia romàntica.[1]
Orígens i vida personal
[modifica]Ephron va néixer a Nova York, en una família jueva. Va ser la més gran de quatre germanes i va créixer a Beverly Hills, Califòrnia.[2] Els seus pares, en Henry i la Phoebe van néixer a la costa est i eren guionistes. El nom Nora el van treure de la protagonista de l'obra A Doll's House d'Henrik Ibsen.[3]
Ephron es va casar tres vegades. El seu primer marit va ser Dan Greenburg, es van divorciar al cap de nou anys.[4] El 1976, es va casar amb el periodista Carl Bernstein.[5] El 1979 — quan ja tenia un fill petit, en Jacob, i esperava un segon, en Max — es va divorciar de Bernstein en descobrir que aquest li havia sigut infidel. Aquests fets la van inspirar a escriure l'any 1983 la novel·la Heartburn, que més tard es va convertir en pel·lícula.[6] Més tard, el 1987, es va casar amb Nicholas Pileggi. La parella va viure a Hollywood Hills, Los Angeles, i també a Nova York.
Carrera
[modifica]Va saltar a la fama internacional quan va escriure el guió de la premiada comèdia Quan en Harry va trobar la Sally. Més endavant també va ser reconeguda per la seva tasca com a guionista i directora a Alguna cosa per recordar (1993) i Tens un e-mail (1998).
Filmografia
[modifica]Any | Pel·lícula | Com a | ||
---|---|---|---|---|
Directora | Guionista | Productora | ||
1983 | Silkwood | Sí | ||
1986 | Heartburn | Sí | ||
1989 | Quan en Harry va trobar la Sally (When Harry Met Sally...) | Sí | Sí | |
Cookie | Sí | Sí | ||
1990 | My Blue Heaven | Sí | Sí | |
1992 | This Is My Life | Sí | Sí | |
1993 | Alguna cosa per recordar (Sleepless in Seattle) | Sí | Sí | |
1994 | Un dia de bojos (Mixed Nuts) | Sí | Sí | |
1996 | Michael | Sí | Sí | Sí |
1998 | The Hairy Bird | Sí | ||
Tens un e-mail (You've Got Mail) | Sí | Sí | Sí | |
2000 | Penjades (Hanging Up) | Sí | Sí | |
Lucky Numbers | Sí | Sí | ||
2005 | Embruixada (Bewitched) | Sí | Sí | Sí |
2009 | Julie i Julia (Julie & Julia) | Sí | Sí | Sí |
Obres
[modifica]- Wallflower at the Orgy (1970)
- Crazy Salad (1975)
- Scribble, Scribble (1978)
- Heartburn (1983)
- Tinc un coll que fa pena (2006)
- No me'n recordo de res (2010)
Mort
[modifica]El 2006, va ser diagnosticada de leucèmia mieloide aguda.[7] Davant la notícia va decidir no divulgar el diagnòstic a amics ni companys per por al fet que si sortís a la llum que estava malalta la seva carrera en sortiria perjudicada i li seria impossible engegar projectes o obtenir subvencions.[8] Tot i això, va deixar anar algunes pistes sobre les seves condicions de salut en el llibre final I Remember Nothing (2010).[9] Finalment, va morir el 26 de juny del 2012, als 71 anys, a causa d'una pneumònia produïda per la complicació de la leucèmia.[10]
En el seu memorial al Lincoln Center de Nova York van assistir-hi artistes com Meryl Streep, Tom Hanks, Billy Crystal, Meg Ryan, Steven Spielberg, Woody Allen, Nicole Kidman, entre altres.[11][12]
El cos d'Ephron va ser incinerat i les seves cendres escampades.[13]
Premi Nora Ephron
[modifica]El Premi Nora Ephron té un valor de 25.000 dòlars que el Tribeca Film Festival atorga a dues cineastes que tenen "una veu diferent". El primer premi Nora Ephron es va lliurar a Meera Menon per la seva pel·lícula Farah Goes Bang.[14]
Referències
[modifica]- ↑ Bergan, Ronald «Nora Ephron obituary» (en anglès). The Guardian, 27-06-2012. ISSN: 0261-3077.
- ↑ Hawkins, Ed «Get real – ageing's not all Helen Mirren». The Times [London, UK], 04-03-2007.
- ↑ Dance, Liz. Everything is Copy. Jefferson, North Carolina: McFarland & Company, Inc., 2015. ISBN 978-0-7864-9674-7.
- ↑ Hawkins, Ed «Get real – ageing's not all Helen Mirren». The Times [London, UK], 04-03-2007.
- ↑ «For the truly vengeful, the pen (or word processor) is mightier than the sword». Cosmopolitan, 01-07-1996. Arxivat 5 October 2007[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2007-10-05. [Consulta: 18 desembre 2020].
- ↑ «Baroness Jay's political progress». BBC News, 31-07-2001.
- ↑ Adam Bernstein «Nora Ephron, prolific author and screenwriter, dies at age 71». The Washington Post, 26-06-2012.
- ↑ Lang, Bret «Nora Ephron's Son Explains Mother's Decision to Keep Quiet About Illness». TheWrap, 06-03-2013.
- ↑ Friedman, Roger. «Nora Ephron Left Clues About Dying in Her Final Book». Showbiz411.com, 26-06-2012.
- ↑ Charles Mcgrath «Writer and Filmmaker With a Genius for Humor». The New York Times, 26-06-2012.
- ↑ Associated Press «Celebrities react to the death of Nora Ephron». The San Diego Union-Tribune]]. Associated Press, 26-06-2012.
- ↑ Matt Donnelly «Nora Ephron: Celebs, Hollywood react to her death». Los Angeles Times.
- ↑ «Nora Ephron (1941-2012)», 26-06-2012.
- ↑ Goodman, Stephanie «Nora Ephron Prize Is Given to Director of Farah Goes Bang». The New York Times, 25-04-2013.
Enllaços externs
[modifica]- Biografia Arxivat 2010-02-05 a Wayback Machine. (anglès)