Nova Acròpolis

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióNova Acròpolis
New Acropolis.jpg
Dades
Tipus organització
Història
Creació 15 juliol 1957, Argentina
Fundador Jorge Ángel Livraga Rizzi
Organització i govern
Seu 
Presidència Delia Steinberg Guzmán

Lloc web Lloc web
Facebook: nuevacropolis
Modifica les dades a Wikidata

Nueva Acrópolis (Nova Acròpolis, a Catalunya) és una associació cultural fundada per Jorge Ángel Livraga Rizzi a l'Argentina el 1957 i actualment dirigida per Delia Steinberg Guzmán. Té presència a més de 40 països, incloent-hi els Països Catalans, on té seus a Barcelona, Sabadell, Castelló, Alacant, València i Gandia.[1] S'autodefineix com una escola de filosofia i un espai de voluntariat,[2] tot i que acumula diverses acusacions de secta coercitiva i autoritària vinculada a l'extrema dreta.[3][4][5][6][7][8]

Segons comunica públicament Nueva Acrópolis,[9] els seus objectius són promoure un ideal de fraternitat internacional, fomentar l'amor a la saviesa i desenvolupar el millor del potencial humà. Segons d'altres fonts, com l'exdirigent del grup a Egipte i a Itàlia Miguel Martínez, Nueva Acrópolis pretén crear la sisena subraça de la raça ària.[10] Aquest objectiu concorda amb les creences difoses per Helena Blavatsky[11] que ensenya Nueva Acrópolis.[12]

La sentència 333/2000 de l'Audiència Provincial de Madrid determina que Nueva Acrópolis -per les peculiaritats del seu ideari, simbologia, organització interna, manca de transparència, fonts de finançament i activitats- causa inquietud en sectors socials i institucionals i està classificada en la literatura d'investigació en la categoria de sectes destructives. La sentència afegeix que Nueva Acrópolis té un rígid sistema d'organització i disciplina d'estil castrense, utilitza la salutació a la romana, ensinistra en l'ús de l'espasa i altres armes, i fa ús d'uniformes i parafernàlia d'organitzacions paramilitars.

Nueva Acrópolis és una organització amb diferents nivells de membres. El nucli intern el formen les anomenades Fuerzas Vivas, dividides en brigades de seguretat, brigades de treball i brigades femenines,[13][3][14][15][16] que duen uniformes i tenen funcions concretes assignades. L'organització no informa dels seus objectius i mètodes reals als membres novells, només ho fa amb escollits que va introduint a poc a poc en la realitat de l'organització.[4]

Referències[modifica]

  1. http://www.nueva-acropolis.es/es/sedes/en-espana
  2. http://www.nova-acropolis.org/ca/que-hacemos-2
  3. 3,0 3,1 Pasqual Marjanet, Roger. Les sectes a Catalunya. Columna, 2005. ISBN 978-84-664-0594-2. 
  4. 4,0 4,1 Rodríguez, Pepe. El poder de las sectas. Ediciones B, 1989. ISBN 84-406-1123-4. 
  5. «Informe 2468 sobre sectes de l’Assemblea Nacional Francesa».
  6. «El hombre que escapó de Nueva Acrópolis | VICE | México» (en es-mx), 18-02-2014. [Consulta: 28 setembre 2016].
  7. Rodríguez, Pepe «La Comunidad de Madrid subvenciona a una secta nazi». Tiempo, 13-05-1985.
  8. Roig, Higínia «La secta Nueva Acrópolis intenta infiltrar-se als moviments socials». Directa, 27-05-2009, pàg. 9.
  9. [http://www.nova-acropolis.org/ca/quienes-somos-2/objetivos-2
  10. «Jorge A Livraga and New Acropolis». www.kelebekler.com. [Consulta: 28 setembre 2016].
  11. Washington, Peter. El mandril de madame Blavatsky. Ediciones Destino, 1995. ISBN 84-223-2589-X. 
  12. http://biblioteca.acropolis.org/helena-petrovna-blavatsky/
  13. «Testimoni d'una exmembre de Nueva Acrópolis a la web de l'Associació Iberoamericana per a la Investigació de l'Abús Psicològic» (en espanyol).
  14. «Testimoni de Ramiro Pinto, escriptor i exmembre de Nueva Acrópolis» (en espanyol).
  15. «Nueva Acrópolis Secta Paramilitar». victimasectas.com. [Consulta: 29 setembre 2016].
  16. REDUNE, Red de Prevención Sectaria. «EL TOTALITARISMO DE LOS NAZIS DE NUEVA ACROPOLIS - (RedUNE) Red de Prevención Sectaria» (en es-es). [Consulta: 29 setembre 2016].

Enllaços externs[modifica]