Nova Sinagoga de Berlín
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Nom en la llengua original | (de) Neue Synagoge  | ||||
| Dades | |||||
| Tipus | Sinagoga | ||||
| Arquitecte | Eduard Knoblauch | ||||
| Construcció | 1859 | ||||
| Característiques | |||||
| Estil arquitectònic | neoàrab | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | Berlín-Mitte (Alemanya) | ||||
| Lloc | Berlin-Mitte | ||||
| |||||
| Patrimoni arquitectònic d'Alemanya | |||||
| Activitat | |||||
| Religió | judaisme | ||||
| Lloc web | centrumjudaicum.de | ||||
La Nova Sinagoga de Berlín (en alemany: Neue Synagoge) és un edifici al districte de Mitte de Berlín. Es va construir al carrer Oranienburger Strasse entre els anys 1859 i 1866 i va esdevenir la sinagoga central de la comunitat jueva de Berlín. És un important monument arquitectònic de la segona meitat del segle xix, té influències de l'arquitectura islàmica, i guarda semblances amb l'Alhambra de Granada.[1]
L'edifici original va ser dissenyat per Eduard Knoblauch i, en caure aquest malalt, Friedrich August Stüler es va fer càrrec tant de la construcció com del disseny i la decoració interior. Es va inaugurar en presència del llavors comte Otto von Bismarck, que posteriorment esdevindria Primer ministre i President de Prússia l'any 1866. L'edifici actual és una reconstrucció parcial de l'entrada original sense la mateixa sinagoga, que va quedar greument danyada pels nazis i pels bombardejos aliats durant la Segona Guerra Mundial.[1]
Història
[modifica]Aquest temple es va construir per servir a la creixent població jueva de Berlín, sobretot als immigrants d'Europa de l'est. Va ser la sinagoga més grossa d'Alemanya en aquell temps, amb capacitat per a tres mil persones. L'edifici va albergar concerts públics, fins i tot un concert de violí amb el físic Albert Einstein l'any 1930. Els serveis religiosos acompanyats d'òrgan i cor reflectien la tendència lliberal de la comunitat jueva d'aquell temps.
La Neue Synagoge va ser incendiada durant la Nit dels vidres trencats. Wilhelm Krützfeld i el seu tinent Otto Bellgardt de la policia del districte va arribar a l'escenari dels fets durant la matinada del 10 de novembre de 1938 i van fer dispersar els criminals de la Sturmabteilung (SA) que intentaven incendiar l'edifici. Els va ensenyar un document oficial que diu que l'edifici culturalment significatiu és sota protecció policial.[2] Va reeixir que la brigada de bombers entrés a l'interior del recinte i apagués el foc: aquesta intervenció va salvar l'edifici.[3]
El 1943 va ser destruïda durant uns bombardejos britànics. Les ruïnes de la part de darrere van ser enderrocades l'any 1970 i l'edifici frontal es va restaurar als anys noranta.[4] El 1995 va ser inaugurat com a museu sobre la història de l'edifici i la vida jueva als entorns.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Die "Neue Synagoge" Oranienburger Strasse 29» (en alemany). Synagogen in Berlin. [Consulta: 2 abril 2025].
- ↑ Grossmann, Stefanie. «Wie Wilhelm Krützfeld die Neue Synagoge vor den Nazis rettete [Com Wilhelm Krützfeld va salvar la Nova Sinagoga dels nazis» (en alemany). NDR, 10-11-2023. [Consulta: 2 abril 2025].
- ↑ Caralt, Andreu. «Neue Synagoge de Berlín Cremada i salvada el mateix dia». Diari de Guerra. [Consulta: 2 abril 2025].
- ↑ «Neue Synagoge» (en alemany). Das offizielle Hauptstadtportal. [Consulta: 2 abril 2025].
Bibliografia
[modifica]
- Knobloch, Heinz. Der beherzte Reviervorsteher: ungewöhnliche Zivilcourage am Hackeschen Markt. Berlin: Morgenbuch Verl, 1990. ISBN 978-3-371-00314-6.
- Rebiger, Bill; Rebiger, Bill. Jewish Berlin: culture, religion, daily life yesterday and today. Berlin: Jaron, 2005. ISBN 978-3-89773-099-1.</ref>
- Scheer, Regina. Die Hackeschen Höfe: Geschichte und Geschichten einer Lebenswelt in der Mitte Berlins. Berlin: Argon, 1993. ISBN 978-3-87024-254-1.
Enllaços externs
[modifica]- Foto de l'estat ruïnos de l'edifici frontal el 1960: «Berlin: Neue Synagoge (Synagoge Oranienburger Straße) - Eduard Knoblauch und Friedrich August Stüler» (en alemany). Google Arts and Culture, 1960. [Consulta: 2 abril 2025].
- Basinger, Tenea. «Do Not Stand Silent: Remembering Kristallnacht 1938» (en anglès), 01-04-2008.