Alhambra

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Alhambra (desambiguació)».
Infotaula d'edifici
Alhambra, Generalife i el barri de l'Albaicín
Spain Andalusia Granada BW 2015-10-25 17-22-07.jpg
Patio de los Arrayanes
Nom en la llengua original(es) La Alhambra y Generalife Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusPalau
Part deAlhambra i Generalife i Zona Arqueológica de Granada Modifica el valor a Wikidata
Creació889
Característiques
Estil arquitectònicart andalusí Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaAndalusia
ProvínciaGranada
CiutatGranada Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióGranada
Andalusia
Flag of Spain.svg Espanya
 37° 10′ 37″ N, 3° 35′ 24″ O / 37.17682°N,3.58987°O / 37.17682; -3.58987
Format perMuseo Provincial de Bellas Artes
Muralla de la Alcazaba Modifica el valor a Wikidata
Bé d'Interès Cultural
Data28 març 2017
IdentificadorRI-51-0010966
Bé d'Interès Cultural
Data16 abril 2004
IdentificadorRI-51-0010966
Bé d'Interès Cultural
Data23 març 2004
IdentificadorRI-51-0010966
Bé d'Interès Cultural
Data3 setembre 1962
IdentificadorRI-51-0010966
Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
TipusPatrimoni cultural  → ?
Data?, Criteris PH: (i), (iii) i (iv) Modifica el valor a Wikidata
Bé del Catàleg General del Patrimoni Històric Andalús
Bé d'Interès Cultural
IdentificadorRI-51-0010966
Bé d'Interès Cultural
Museo Provincial de Bellas Artes
Data1r març 1962
IdentificadorRI-51-0001359
Bé del Catàleg General del Patrimoni Històric Andalús
Museo Provincial de Bellas Artes

Element de la Llista Vermella del Patrimoni
Muralla de la Alcazaba
Data4 juliol 2014
Data de finalització2 juny 2017
Identificadormuralla-ziri-del-albayzin
Bé d'Interès Cultural
Muralla de la Alcazaba
Data12 novembre 1985
IdentificadorRI-51-0011733
Bé d'Interès Cultural
Muralla de la Alcazaba
Data29 juny 1985
IdentificadorRI-51-0011733
Bé d'Interès Cultural
Muralla de la Alcazaba
Data25 juny 1985
IdentificadorRI-51-0011733
Bé d'Interès Cultural
Muralla de la Alcazaba
Data6 abril 1931
IdentificadorRI-51-0011733
Bé d'Interès Cultural
Muralla de la Alcazaba
Data7 desembre 1922
IdentificadorRI-51-0011733
Bé del Catàleg General del Patrimoni Històric Andalús
Muralla de la Alcazaba
Plànol
116 Tafel 6 Grenada Alhambra - Plano del Palacio Arabe.jpg
Lloc webalhambra-patronato.es Modifica el valor a Wikidata

L'Alhambra és una ciutat palatina andalusina situada a Granada (Espanya). Es tracta d'un ric palau i fortalesa que allotjava el monarca i la cort nassarita del Regne de Granada. El Comitè del patrimoni mundial de la UNESCO va declarar l'Alhambra i el Generalife de Granada com Patrimoni Cultural de la Humanitat en la seva sessió del dia 2 de novembre de 1984 i cinc anys després, el barri de l'Albaicín, antiga ciutat medieval musulmana, va obtenir tal denominació com a extensió de la declaració de Patrimoni Cultural de la Humanitat de l'Alhambra i el Generalife. L'Alhambra ha estat una de les 21 candidates finalistes per a ser triada una de les set noves meravelles del món, encara que finalment no va ser seleccionada.

Alhambra (2010)

Com en altres obres musulmanes, el seu veritable atractiu són els interiors, la decoració dels quals els situa en el cim de l'art islàmic. Dins del recinte hi ha el palau de Carles V fet construir pel primer emperador hispànic, Carles I d'Espanya.

Etimològicament, Alhambra en àrab és al-Hamrà (الحمراء, al-Ḥamrāʾ, ‘la Vermella’), procedent del nom complet Qàlat al-hamrà (‘la fortalesa vermella’). En la seva evolució, el castellà intercalà entre la /m/ i la /ɾ/ una /b/. Que el nom de l'Alhambra procedeixi del que acabem de dir és només una versió, perquè hi ha altres autors que diuen que en època andalusina l'Alhambra estava emblanquinada. El nom de vermella li vindria perquè quan es va construir es treballava de nit, i vista a la nit, des de lluny, a causa de la llum de les torxes, es veia vermella. Altres autors defensen que Alhambra és simplement el nom en femení del seu fundador, Ibn al-Àhmar, que en àrab significa ‘el fill del Roig’.

Els mosaics de l'Alhambra fan servir tres tipus de suport: la ceràmica, l'estuc i la fusta. Els temes principals que utilitza són:

  • L'epigrafia: amb caràcters cursius o geomètrics
  • La decoració vegetal
  • La decoració geomètrica

L'Alhambra, en l'aspecte geomètric, és un gran homenatge a un quadrat, a les seves proporcions i a la seva estabilitat. Indica els quatre elements, les quatre estacions, les quatre edats de la vida, els quatre punts cardinals que donen ordre al món: pot arribar a ser una font inesgotable d'exemples de transformacions geomètriques planes. El 2010 va tenir 2.170.250 visitants.[1]

Història[modifica]

L'Alhambra és una ciutat emmurallada reial (medina) que ocupa la major part del turó de La Sabika; per la seva banda, Granada tenia un altre sistema d'emmurallament. Per tant, l'Alhambra podia funcionar amb autonomia respecte a Granada. A l'Alhambra es trobaven tots els serveis propis i necessaris per a la població que hi vivia: mesquites, escoles, tallers, etc. El 1238 entra a Granada per la porta d'Elvira, i per a ocupar el palau del Gall del Vent, Muhàmmad ibn Yússuf ibn Nasr, anomenat Ibn al-Hamar (ja que tenia la barba vermella). Quan Ibn al-Hamar va entrar triomfador a Granada l'any 1238, la població el va rebre amb el crit de «Benvingut el vencedor per la gràcia d'Al·là», al qual ell va respondre: «Wa lā ḡālib illā allāh» ('Només Al·là és vencedor'); aquest és el lema de l'escut nassarita i també està escrit per tota l'Alhambra. Ibn al-Hamar va construir el primer nucli del palau. El seu fill Muhàmmad II, que va ser amic d'Alfons X el Savi, el va fortificar. L'estil granadí en l'Alhambra és la culminació de l'art nassarita, que no es va realitzar fins a mitjan segle xiv amb Yusuf I i Muhàmmad V el 1333 i 1354. El 1492, amb la conquesta de Granada pels Reis Catòlics, l'Alhambra passa a ser palau dels reis. El comte de Tendilla, de la família de Mendoza, va ser el primer alcaide cristià de l'Alhambra. Hernando del Pulgar, cronista de l'època, explica que el comte de Tendilla i el comanador major de Lleó, Gutierre de Cárdenas, van rebre de Ferran el Catòlic les claus de Granada, van entrar a l'Alhambra i damunt de la torre de Comares van alçar la creu i la bandera. L'any 1527, Carles V del Sacre Imperi romanogermànic en va destruir una part per construir-hi un palau. Posteriorment, les tropes de Napoleó Bonaparte van intentar destruir-la, però no ho van aconseguir.

Vista panoràmica de l'Alhambra amb la serra Nevada al fons

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Las visitas a los museos de la Junta subieron un 3,3%» (en castellà). El País, 27-01-2011. [Consulta: 28 juliol 2011].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alhambra