Alhambra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Alhambra (desambiguació)».
Organization icon.svgAlhambra, Generalife i el barri de l'Albaicín
Spain Andalusia Granada BW 2015-10-25 17-22-07.jpg
Patio de los Arrayanes
Dades bàsiques
Tipus Palau
Forma part de Alhambra, Generalife i Albaicín de Granada
Començament 889
Característiques
Estil Islamic Art in Spain
Ubicació
Espanya
 » Europa i Amèrica del Nord
Granada
Andalusia
Flag of Spain.svg Espanya 37° 10′ 37″ N, 3° 35′ 24″ O / 37.176817°N,3.589867°O / 37.176817; -3.589867
Patrimoni de la Humanitat
Tipus Cultural
Criteris (i),(iii),(iv)
Declaració 1984 (8a sessió)
Extensió 1994 (18a sessió)
Identificador 314
Regió Europa i Amèrica del Nord
Bé d'interès cultural
Declaració 1984
Vistes
116 Tafel 6 Grenada Alhambra - Plano del Palacio Arabe.jpg
Modifica dades a Wikidata

L'Alhambra és una ciutat palatina andalusí situada a Granada (Espanya). Es tracta d'un ric palau i fortalesa que allotjava al monarca i la cort nassarita del Regne de Granada. El Comitè del patrimoni mundial de la UNESCO va declarar l'Alhambra i el Generalife de Granada com Patrimoni Cultural de la Humanitat en la seva sessió del dia 2 de novembre de 1984 i cinc anys després, el barri de l'Albaicín, antiga ciutat medieval musulmana, va obtenir tal denominació com extensió de la declaració com Patrimoni Cultural de la Humanitat de l'Alhambra i el Generalife. L'Alhambra ha estat un dels 21 candidats finalistes per a ser triada una de les Noves Set Meravelles del Món, encara que finalment no va ser seleccionada.

Alhambra (2010)

Com en altres obres musulmanes el seu veritable atractiu són els interiors, la decoració dels quals els situa en el cim de l'art islàmic. Dins del recinte hi ha el Palau de Carles V fet construir pel primer emperador hispànic, Carles I d'Espanya. Etimològicament, Alhambra en àrab és "Al Hamra" (la vermella, الحمراء), procedent del nom complet "Qal'at al-hamra" (fortalesa vermella). En la seva evolució, el castellà intercala entre la M i la R una B. Que el nom de l'Alhambra procedeixi del que acabem de llegir és només una versió, doncs hi ha altres autors que diuen que a l'època andalusí l'Alhambra estava emblanquinada. El nom de "vermella" li vindria perquè quan es va construir es treballava de nit, i vista a la nit, des de lluny, a causa de la llum de les torxes, es veia vermella. Altres autors defensen que "Alhambra" és simplement el nom en femení del seu fundador,Ibn al-Hamar, que en àrab significa "el Roig".

Els mosaics de l'Alhambra fa servir tres tipus de suport: la ceràmica, l'estuc i la fusta. Els temes principals que utilitza són:

  • L'epigrafia: amb caràcters cursius o geomètrics
  • La decoració vegetal
  • La decoració geomètrica

L'Alhambra, en l'aspecte geomètric, és un gran homenatge a un quadrat, a les seves proporcions i a la seva estabilitat. Indica els quatre elements, les quatre estacions, les quatre edats de la vida, els quatre punts cardinals que donen ordre al món, pot arribar a ser una font inesgotable d'exemples de transformacions geomètriques planes. El 2010 va tenir 2.170.250 visitants.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

L'Alhambra és una ciutat emmurallada real (medina) que ocupa la major part del turó de La Sabika, per la seva banda Granada tenia un altre sistema d'emmurallament. Per tant l'Alhambra podia funcionar amb autonomia respecte a Granada. A l'Alhambra es trobaven tots els serveis propis i necessaris per a la població que hi vivia: mesquites, escoles, tallers, etc. El 1238 entra a Granada per la Porta d'Elvira, i per a ocupar el Palau del Gall del Vent, Muhàmmad ibn Yússuf ibn Nasr, anomenat Ibn al-Hamar (ja que tenia la barba vermella). Quan Ibn al-Hamar va entrar triomfador a Granada l'any 1238, la població el va rebre amb el crit de "Benvingut el vencedor per la gràcia d'Al·là", al qual ell va respondre: Wa lā ḡālib illā allāh ("Només Al·là és vencedor"); aquest és el lema de l'escut nassarita i també està escrit per tota l'Alhambra. Ibn al-Hamar va construir el primer nucli del palau. El seu fill Muhàmmad II, que va ser amic d'Alfons X el Savi, el va fortificar. L'estil granadí en l'Alhambra és la culminació de l'art nassarita, que no es va realitzar fins a mitjan segle XIV amb Yusuf I i Muhàmmad V en 1333 i 1354. El 1492, amb la conquesta de Granada pels Reis Catòlics, l'Alhambra passa a ser palau reial dels reis. El comte de Tendilla, de la Família de Mendoza, va ser el primer alcaide cristià de l'Alhambra. Hernando del Pulgar, cronista de l'època, explica que el comte de Tendilla i el Comendador Major de León, Gutierre de Cárdenas, van rebre de Ferran el Catòlic les claus de Granada, van entrar a l'Alhambra i damunt de la Torre de Comares van alçar la creu i la bandera. L'any 1527, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic en va destruir una part per construir-hi un palau. Posteriorment, les tropes de Napoleó Bonaparte van intentar destruir-la però no ho van aconseguir.

Vista panoràmica de L'Alhambra amb la Sierra Nevada al fons

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Las visitas a los museos de la Junta subieron un 3,3%» (en castellà). El País, 27-01-2011. [Consulta: 28 juliol 2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alhambra Modifica l'enllaç a Wikidata