Alhambra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Patrimoni de la Humanitat  · UNESCO
Alhambra, Generalife i el barri de l'Albaicín
Patio de los Arrayanes
Patio de los Arrayanes
Informació
Tipus Palau
Començament 889
Localització Granada
Andalusia
Flag of Spain.svg Espanya
116 Tafel 6 Grenada Alhambra - Plano del Palacio Arabe.jpg

Tipus Cultural
Criteris (i),(iii),(iv)
ID 314
Regió * Europa i Amèrica del Nord
Inscripció 1984 (8a sessió)
Extensió 1994 (18a sessió)
* Segons les regions de la UNESCO.

L'Alhambra és una ciutat palatina andalusí situada a Granada (Espanya). Es tracta d'un ric palau i fortalesa que allotjava al monarca i la cort nassarita del Regne de Granada.

Alhambra (2010)

Com en altres obres musulmanes el seu veritable atractiu són els interiors, la decoració dels quals els situa en el cim de l'art islàmic. Dins del recinte hi ha el Palau de Carles V fet construir pel primer emperador hispà, Carles I d'Espanya. Etimològicament, Alhambra en àrab és "Al Hamra" (la Vermella, الحمراء), procedent del nom complet "Qal'at al-hamra" (Fortalesa Vermella). En la seva evolució, el castellà intercala entre la M i la R una B. Que el nom de l'Alhambra procedeixi del que acabem de llegir és només una versió, doncs hi ha altres autors que diuen que a l'època andalusí l'Alhambra estava emblanquinada. El nom de "vermella" li vindria perquè quan es va construir es treballava de nit, i vista a la nit, des de lluny, a causa de la llum de les torxes, es veia vermella. Altres autors defensen que "Alhambra" és simplement el nom en femení del seu fundador,Abu Alahmar, que en àrab significa "el Roig".


Els mosaics de l'Alhambra fa servir tres tipus de suport: la ceràmica, l’estuc i la fusta.

Els temes principals que utilitza són:

  • L'epigrafia: amb caràcters cursius o geomètrics
  • La decoració vegetal
  • La decoració geomètrica

L'Alhambra, en l'aspecte geomètric, és un gran homenatge a un quadrat, a les seves proporcions i a la seva estabilitat. Indica els quatre elements, les quatre estacions, les quatre edats de la vida, els quatre punts cardinals que donen ordre al món, pot arribar a ser una font inesgotable d'exemples de transformacions geomètriques planes. El 2010 va tenir 2.170.250 visitants.[1]


Història[modifica | modifica el codi]

L'Alhambra és una ciutat emmurallada real (medina)que ocupa la major part del turó de La Sabika, per la seva banda Granada tenia un altre sistema de emmurallament. Per tant l'Alhambra podia funcionar amb autonomia respecte a Granada. A l'Alhambra es trobaven tots els serveis propis i necessaris per a la població que vivia allí: mesquites, escoles, tallers, etc. El 1238 entra a Granada per la Porta d'Elvira, i per a ocupar el Palau del Gall del Vent, Mohamed-Ben-Nazar (o Nasr), anomenat AL-Hamar el Roig (ja que tenia la barba vermella). Quan Ben-AL-Hamar (Mohamed-Ben-Nazar) va entrar triomfador a Granada a l'any 1238, la població el va rebre amb el crit de "Benvingut el vencedor per la gràcia d'Al·là", al que ell va respondre: "Només Al·là és vencedor"; aquest és el lema de l'escut nassarita i també està escrit per tota la Alhambra. Ben-Al-Hamar va construir el primer nucli del palau. El seu fill Mohamed II, que va ser amic d'Alfons X el Savi, el va fortificar. L'estil granadí en la Alhambra és la culminació de l'art Al-andalus, que no es va realitzar fins a mitjans del segle XIV amb Yusuf I i Mohamed al Rayan V en 1333 i 1354. L'Alhambra vesteixi des dels jardins del Generalife. AL fons el barri del Albaicín. El 1492, amb la conquesta de Granada pels Reis Catòlics, l'Alhambra passa a ser palau reial dels reis. El comte de Tendilla, de la Família de Mendoza, va anar el primer alcaide cristià de la Alhambra. Hernando del Pulgar, cronista de l'època, ens explica, El comte de Tendilla i el Comendador Major de León, Gutierre de Cárdenas, van rebre de Ferran el Catòlic les claus de Granada, van entrar a la Alhambra i damunt de la Torre de Comares van alçar la creu i la bandera. L’any 1527, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic en va destruir una part per construir-hi un palau. Posteriorment, les tropes de Napoleó Bonaparte van intentar destruir-la però no ho van aconseguir.

Vista panoràmica de La Alhambra amb la Sierra Nevada al fons

UNESCO[modifica | modifica el codi]

El Comitè del patrimoni mundial de la UNESCO va declarar la Alhambra i el Generalife de Granada com Patrimoni Cultural de la Humanitat en la seva sessió del dia 2 de novembre de 1984 i 5 anys després, el barri del Albayzín, antiga ciutat medieval musulmana, va obtenir tal denominació com extensió de la declaració com Patrimoni Cultural de la Humanitat de La Alhambra i el Generalife. La Alhambra ha estat una dels 21 candidats finalistes per a ser triada una de les Noves Set Meravelles del Món. La Alhambra va ser candidata a ser triada com una de les Noves Set Meravelles del Món, encara que finalment no va ser seleccionada.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Las visitas a los museos de la Junta subieron un 3,3%» (en castellà). El País, 27/01/2011. [Consulta: 28 de juliol de 2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alhambra Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 37° 10′ 37″ N, 3° 35′ 24″ O / 37.17694,-3.59000