Nunchaku

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'armaNunchaku
Nunchaku.JPG
Tipus arma blanca
Modifica les dades a Wikidata

El nunchaku (japonès: ヌンチャク nunchaku; xinès: 雙節棍 shuāng jié gùn, 兩節棍 liǎng jié gùn, o 二節棍 èr jié gùn) és una arma d'arts marcials asiàtiques. Aquesta arma està formada bàsicament per dos pals molt curts d'entre 3 i 6 dm units en els seus extrems per una soga.

Amb lleugeres variacions en la seua forma, també és emprat en les arts marciales filipines amb el nom de tabak-toyok. La mateixa tècnica de Bruce Lee amb els nunchakus fou apresa del seu deixeble, i mestre d'estes arts, Dan Inosanto.[1]

El sansetsukon (三節棍 sān jié gùn, d'origen xinès) és una arma similar al nunchaku, però amb tres vares en lloc de dues.

Història[modifica]

Sobre la invenció del nunchaku, hi ha tres hipòtesis molt reconegudes. La primera diu que eren utilitzats per les dones per baixar els fruits més alts de la copa dels arbres, llançant cap amunt perquè trenquessin la unió entre la tija i el fruit. La segona diu que eren utilitzats com brida per als cavalls, i, finalment també es diu que va ser utilitzat per desgranar l'arròs, separant el gra de la palla, colpejant amb ells les espigues posades en una malla.

Aquesta arma té un gran nombre de variacions. Les més importants són la que podria dir-se és la seva arma germana o bastó de tres seccions provinent de la Xina, el sansetsukon, i el sanbon nunchaku, que és molt semblant al sansetsukon només que en aquesta les seccions de fusta són de la mateixa mida que en el nunchaku. Una altra versió d'aquesta arma, el Kuruman-Bo, que és un Bo (o bastó llarg de 183 cm) amb una corda en un dels seus extrems que l'uneix a un tros de fusta més petit de 30 cm, és una arma molt poc coneguda. Altres variants d'aquesta arma són: el yon-setsukon, que no és més que un nunchaku de quatre seccions on cadascuna d'aquestes és de la meitat de les d'un nunchaku comú i el sanhokon que és com un nunchaku comú des de la corda o cadena en surt una altra amb una altra secció de fusta igual a les altres dues. Una última variant més coneguda a la Xina és el sanchaku que és una arma de tres seccions de fusta que s'usa per bloqueig-atac.

Efectivitat[modifica]

Persona movent un nunchaku.

És considerada una arma efectiva en una persona molt entrenada, a causa de la gran coordinació que es necessita per manejar a velocitat. L'efectivitat en el cop ve donada per la velocitat instantània de l'extrem (que dependrà de la força aplicada) i la duresa, pes i perfil del material amb què està construït. S'aplica per donar cops a les mans, cames, tronc i al cap de l'oponent. O bé com a complement a atrapis, luxacions, escombrats, llançaments i estrangulacions. En moviment el nunchaku pot arribar a la meitat de l'arc tangent de la seva trajectòria, velocitats de més de 100 km/h pot fracturar una mà, un crani o una cama. La longitud de la corda és més o menys d'uns 4 dits de longitud.

Referències[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Kobudo, art marcial que s'enfoca en la pràctica de les formes i el combat amb les armes tradicionals d'Okinawa i Japó.
  • Karate, art marcial en què en nombrosos dels seus estils es desenvolupa el treball amb els nunchakus, com a complement.
  • Kung fu/wu shu, arts marcials xineses d'on es creu s'originen la majoria de les armes tradicionals d'Orient.
  • Esgrima o arnis filipí, art marcial especialitzat en armes.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nunchaku Modifica l'enllaç a Wikidata