Vés al contingut

Nuxalk

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaNuxalk
Altres nomsbella coola
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants20[1]
Autòcton deColúmbia Britànica
EstatCanadà
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües salish Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat5 en perill crític Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2sal
ISO 639-3blc
Glottologbell1243 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere66-EAA-a Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueblc Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1525 Modifica el valor a Wikidata
IETFblc Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages1676 Modifica el valor a Wikidata

La llengua nuxalk (també anomenada bella coola) és una llengua salish parlada als voltants de la ciutat de Bella Coola, a la Colúmbia Britànica (Canadà), per 20 o 30 parlants, tots ells d'edat avançada, de la tribu nuxalks.

Malgrat que el nombre de parlants amb uns mínims coneixements de nuxalk no ha fet més que minvar, l'idioma és per primer cop ensenyat al sistema escolar provincial i a Acwsalcta ("lloc d'aprenentatge"), l'escola de la Nuxálk Nation. Si hom arriba a l'11è curs s'atansa la qualificació de bilingüe per tal d'entrar a les principals universitats de la Colúmbia Britànica.

Sons[modifica]

Consonants[modifica]

Les 29 consonants del nuxalk:

  Bilabial Alveolar Palatal Velar Uvular Glottal
  central lateral   palatal·litat labial·litzat pla labial·litzat  
Oclusiva aspirada     kʲʰ kʷʰ qʷʰ ʔ
ejectiva     kʼʲ kʼʷ qʼʷ  
Africada aspirada   ʦʰ tɬʰ            
ejectiva   ʦʼ tɬʼ            
Fricativa   s ɬ   χ χʷ (h)
Sonora   m n l j   w      

Vocals[modifica]

  Frontal Central Trasera
Alta i   u
Baixa   a  

Síl·labes[modifica]

El concepte mateix de síl·laba és discutit per la llengua nuxak pel fet de permetre tot un seguit de consonants sense l'aparició de cap vocal o consonant sonora. És aquest un tret compartit per les llengües salish. Així, tenim els següents mots que contenen només consonants:

xłp̓x̣ʷłtłpłłskʷc̓
[xɬpʼχʷɬtʰɬpʰɬːskʷʰʦʼ]
Ell/a havia tingut una planta "bunchberry".
(Nater 1984, citat en Bagemihl 1991: 16)

D'altres exemples són:

  • [pʰs] Forma, motle
  • [pʼs] Girar
  • [pʼχʷɬtʰ] Bunchberry
  • [qʼtʰ] Anar a la costa
  • [qʷʰtʰ] Tort
  • [skʷʰpʰ] Saliva
  • [spʰs] Vent del nord-est
  • [sʦʼqʰ] Engreixar un animal
  • [sʦʼqʰʦʰtʰx] Això és el greix del meu animal escampat
  • [sxs] Segell de greix
  • [ʦʰkʰtʰskʷʰʦʰ] Ell/a va arribar
  • [tʰʦʰ] Xiquet
  • [tʰɬ] Fort
  • [tɬʼpʰ] Tallar amb tisores

Els lingüistes no estan d'acord en com comptar les síl·labes d'aquestes paraules, en què constitueix el nucli de la síl·laba i, fins i tot, si el concepte de síl·laba és aplicable al nuxalk.

Alguns separen les síl·labes d'acord amb les consonants oclusives que les separarien, mentre d'altres les congrien. Per exemple, en un començament /tɬ/ "Fort" sembla una sola síl·laba amb /ɬ/ com a nucli. Però [tʰʦʰ] "Xiquet" (fonèticament /tʦ/) pot ser considerat com a format per una o dues síl·labes (/t.ʦ/). Si hom n'hi veu només una, llavors /ʦ/ seria un nucli inusual, amb /t/ com a síl·laba inicial; si, en canvi, hom n'hi veu dos, tant /t/ com /ʦ/ en serien els nuclis.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Bruce Bagemihl «Syllable structure in Bella Coola». Proceedings of the New England Linguistics Society, 21, 1991, pàg. 16-30.
  • Bruce Bagemihl «Syllable structure in Bella Coola». Linguistic Inquiry, 22, 1991, pàg. 589-646.
  • Bruce Bagemihl (1998). Maximality in Bella Coola (Nuxalk). In E. Czaykowska-Higgins & M. D. Kinkade (Eds.), Salish languages and linguistics: Theoretical and descriptive perspectives (pp. 71-98). Berlin: Mouton de Gruyter.
  • Philip W. Davis & Ross Saunders «Lexical suffix copying in Bella Coola». Glossa, 7, 1973, pàg. 231-252.
  • Philip W. Davis & Ross Saunders «Bella Coola nominal deixis». Language, 51, 1975, pàg. 845-858.
  • Philip W. Davis & Ross Saunders «Bella Coola deictic roots». International Journal of American Linguistics, 42, 1976, pàg. 319-330.
  • Philip W. Davis & Ross Saunders (1978). Bella Coola syntax. In E.-D. Cook & J. Kaye (Eds.), Linguistic studies of native Canada (pp. 37-66). Vancouver: University of British Columbia.
  • Philip W. Davis & Ross Saunders «Bella Coola phonology». Lingua, 49, 1979, pàg. 169-187.
  • Philip W. Davis & Ross Saunders (1980). Bella Coola texts. British Columbia Provincial Museum heritage record (No. 10). Victoria: British Columbia Provincial Museum. ISBN 0-7718-8206-8.
  • Philip W. Davis & Ross Saunders (1997). A grammar of Bella Coola. University of Montana occasional papers in linguistics (No. 13). Missoula, MT: University of Montana. ISBN 1-8797-6313-3.
  • Forrest, Linda. (1994). The de-transitive clause in Bella Coola: Passive vs inverse. In T. Givón (Ed.), Voice and inversion (pp. 147-168). Amsterdam: Benjamins.
  • Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
  • Montler, Timothy. (2004-2005). (Handouts on Salishan language family).
  • Nater, Hank F. (1977). Stem list of the Bella Coola language. Lisse: Peter de Ridder.
  • Nater, Hank F. (1984). The Bella Coola language. Mercury series; Canadian ethonology service (No. 92). Ottawa: National Museums of Canada.
  • Nater, Hank F. (1990). A concise Nuxalk-English dictionary. Mercury series; Canadian ethonology service (No. 115). Hull, Quebec: Canadian Museum of Civilization. ISBN 0-6601-0798-8.
  • Newman, Stanley. (1947). Bella Coola I: Phonology. International Journal of American Linguistics, 13, 129-134.
  • Newman, Stanley. (1969). Bella Coola grammatical processes and form classes. International Journal of American Linguistics, 35, 175-179.
  • Newman, Stanley. (1969). Bella Coola paradigms. International Journal of American Linguistics, 37, 299-306.
  • Newman, Stanley. (1971). Bella Coola reduplication. International Journal of American Linguistics, 37, 34-38.
  • Newman, Stanley. (1974). Language retention and diffusion in Bella Coola. Language in Society, 3, 201-214.
  • Newman, Stanley. (1976). Salish and Bella Coola prefixes. International Journal of American Linguistics, 42, 228-242.
  • Newman, Stanley. (1989). Lexical morphemes in Bella Coola. In M. R. Key & H. Hoenigswald (Eds.), General and Amerindian ethnolinguistics: In remembrance of Stanley Newman (pp. 289-301). Contributions to the sociology of language (No. 55). Berlin: Mouton de Gruyter. ISBN 0-8992-5519-1.

Enllaços externs[modifica]