Observació de cetacis

Observació de balenes a la península de Valdés (Argentina)

Turistes observant balenes

L'observació de cetacis és una activitat que consisteix a observar cetacis al seu ambient natural. En general, l'observació de cetacis es practica mitjançant els serveis d'operadors que organitzen excursions navals en llocs amb una població de cetacis prou gran. En molt pocs llocs del món, com ara a les costes meridionals de Sud-àfrica i Austràlia, també es poden observar cetacis des de terra.

Els llocs més coneguts on es poden observar cetacis es troben a les aigües d'Escandinàvia, de la costa pacífica de Mèxic, Kenya, Nova Zelanda, les Açores, Cap Verd (en particular a les aigües entre les illes de Sal i Boa Vista), Islàndia, el Canadà (en particular a la boca del Sant Llorenç, al Quebec), l'Argentina (a la península de Valdés, a la Patagònia), Austràlia i Sud-àfrica (sobretot a la regió de Mossel Bay).

Al Mediterrani, entre altres llocs, es poden observar balenes en una àrea protegida situada entre la Ligúria i Còrsega, coneguda com a «Santuari dels Cetacis». El WWF, juntament amb altres agències especialitzades, hi organitza expedicions periòdiques. Els principals punts de partida de les excursions es troben a l'extrem occidental de la Ligúria, a Sanremo i Imperia, zones des d'on s'arriba a les àrees d'observació després de només 20 minuts a la mar.

Observació responsable i impacte dels vaixells

L'observació responsable dels cetacis implica gestionar el nombre d'embarcacions, la velocitat, les distàncies d'aproximació i el temps de contacte en funció de les condicions locals i les investigacions. L'observació des de la costa gairebé no genera un impacte direct sobre els animals i permet excloure el soroll dels motors i el trànsit al voltant dels grups. A la zona de Victoria, al mar de Salish, entre els cetacis observats hi ha orques, balenes gepades i balenes minke, així com la marsopa de Dall. La normativa australiana en aigües federals prohibeix apropar-se intencionadament a les balenes a menys de 100 m. A Nova Zelanda, quan es navega a prop de mamífers marins, només es permeten com a màxim tres embarcacions dins dels 300 m al voltant del grup. El programa Soundwatch, des del 1993, realitza al mar de Salish el seguiment d'embarcacions, la investigació i l'educació dels navegants per reduir la molèstia que provoquen a les orques i a altres faunes. En el sistema Be Whale Wise, una bandera avisa de la presència de balenes dins d'un radi de 1 km, i en donar-se aquest senyal es recomana a les embarcacions reduir la velocitat a 7 nusos o menys. A Hawaii, les recomanacions interinstitucionals suggereixen reduir la velocitat a 6 nusos quan s'apropa i s'allunya de les balenes gepades a una distància de fins a 400 iardes. Mesuraments de 13 embarcacions d'observació han demostrat que, a la mateixa velocitat, diferents tipus d'embarcacions generen nivells substancialment diferents de soroll subaquàtic. Un estudi sobre el delfí comú ha indicat que les observacions no regulades estan associades a efectes conductuals negatius més marcats que les regulades. Per a les orques residents del sud, el soroll dels vaixells interfereix amb l'ecolocalització que utilitzen per buscar la presa i dificulta la comunicació. Les excursions responsables també poden servir com a plataforma d'investigació: els científics en obtenen dades oportunistes sobre el comportament i l'ecologia dels cetacis.