Odó Hurtado i Martí
| Nom original | (es) Odó Hurtado Martí  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1r desembre 1902 Barcelona |
| Mort | 1965 (62/63 anys) Barcelona |
 Regidor de l'Ajuntament de Barcelona | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, polític |
| Família | |
| Fills | Víctor Hurtado i Cuevas |
| Pare | Amadeu Hurtado i Miró |
Odó Hurtado i Martí (Barcelona 1902 - 1965) fou un escriptor català, fill del polític Amadeu Hurtado i Miró.[1][2]
Estudià dret a la Universitat de Barcelona i milità a Acció Catalana. En proclamar-se la Segona República Espanyola fou elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona i nomenat tinent d'alcalde; des d'aquest càrrec visqué de prop els Fets d'Octubre del 1934, pels quals fou empresonat al vaixell Uruguay. Durant la Guerra Civil Espanyola s'exilià a França[3] i més tard s'establí a Mèxic, on hi treballà com a dependent de llibreria i més tard sotsdirector del Banco de la Propiedad. Col·laborà assíduament a Pont Blau i hi publicà contes. La seva narrativa té poc en compte la vida d'exili i s'inspirava en el món social i polític conegut abans de la guerra, sobretot en l'ambient de la burgesia barcelonina. Tornà intermitentment a Barcelona, on publicà algunes novel·les i guanyà el Premi Narcís Oller de 1954, el Premi Fastenrath de 1957 i fou finalista del Premi Sant Jordi de 1962.[1][2]
Obres[modifica]
- Unes quantes dones (1955)
- L'Araceli Bru (1958)
- Es té o no es té (1958)
- Un mite (1959)
- La condemna (1961)
- Desarrelats (1964)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Odó Hurtado i Martí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 «Hurtado i Martí, Odó». Institució de les Lletres Catalanes (ILC). [Consulta: 9 juliol 2016].
- ↑ «Nuevo consejero municipal» (en castellà). La Vanguardia, 17-12-1936. [Consulta: 31 gener 2017].