Odalisca dels bombatxos grisos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaOdalisca dels bombatxos grisos
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorHenri Matisse Modifica el valor a Wikidata
SèrieOdalisques (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Creacióc. 1927
Materialpintura a l'oli
llenç (suport pictòric) Modifica el valor a Wikidata
Mida54 (alçària) × 65 (amplada) cm
Col·leccióCol·lecció Jean Walter i Paul Guillaume (París) Modifica el valor a Wikidata
Història
DataHistorial d'exposicions
2023-2023Matisse. Cahiers d'art, le tournant des années 1930 (fr) Tradueix, Musée de l'Orangerie (catàleg: 70) Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventariRF 1963-67 Modifica el valor a Wikidata

Odalisca dels bombatxos grisos (Odalisque à la culotte grise) és un oli sobre tela de 54 × 65 cm pintat per Henri Matisse vers l'any 1927 i dipositat al Museu de l'Orangerie de París.[1]

Context històric[modifica]

El quadre, que fou exposat al Saló de Tardor del 1927, fou comentat per Jacques Guenne en els següents termes:[1]

«
"Alegreu-vos, heus ací la festa del color. No feu massa intents de penetrar en el misteri. Per què, amb totes aquestes ratlles blaves, vermelles, violetes, grogues, amb aquest gran tendal vermell amb motius grisos, aquesta petita tela de Matisse no es converteix en el més espantós escampall de papers pintats de l'aparador d'una botiga de barri? No ho sé pas. O millor dit, sé que aquest artista ha estat beneït per la gràcia del color. Sap conciliar com si res, creieu-me, dos tons enemics!"[2]
»

Descripció[modifica]

En aquesta obra de cromatisme contundent, que retorna al Matisse fauve, el component decoratiu és conduït a l'extrem. La figura de l'odalisca, que reposa sobre una superfície estrictament horitzontal, s'integra en la construcció geomètrica del quadre, ordenat verticalment per les faixes del cobrellit i les dels tendals del fons.[1]

La geometria i els colors forts són els trets més destacats d'aquest quadre: l'odalisca, pintada amb colors sobris -carn, verd i gris- sembla barrejar-se amb la decoració.[3] Les teles i la paleta dominada pel vermell anihilen tota sensació d'espai, només els accessoris donen un sentit relatiu de profunditat. Tot i que, la taula Lluís XV i el braser apareixen sovint a la pintura de Matisse, en aquest cas és difícil situar-los en relació amb el sofà, el qual sembla envair l'espai d'aquells.[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Pierre Georgel, José Francisco Yvars, Jean-Pierre Labiau, 2002. De Renoir a Picasso: obres mestres del Musée de l'Orangerie, París. Barcelona: Fundació "la Caixa". ISBN 8476647808. Pàgs. 164-165.
  2. Jacques Guenne, "Le XXe Salon d'Automne", L'Art Vivant, núm. 69, 5 de novembre del 1927, pàg. 869.
  3. 3,0 3,1 Museu de l'Orangerie (francès) i (anglès)

Enllaços externs[modifica]